A Jessica (Titlla Swinton), botànica britànica establerta a Colòmbia, la desperta una nit un so com d'un altre món. La protagonista emprèn un viatge fins al cor de la selva a la recerca de l'origen d'aquest soroll que només ella sembla sentir, i allí troba a un home que atresora tota la memòria del lloc. 

El mestre Apichatpong Weerasethakul abandona per primera vegada el seu Tailàndia natal per a oferir-nos una pel·lícula de contorns depurats i ens submergeix en una experiència única que atorga a la dimensió sonora una capacitat transcendental com a poques vegades s'ha aconseguit en una pel·lícula.

'Bergman Island' arrenca amb el viatge d’una parella de cineastes a l’illa de Fårö, la mítica illa d’Ingmar Bergman on va residir, rodar un grapat de pel·lícules i morir el 2007. Hansen-Løve aconsegueix marcar distància respecte de la veneració al director suec en un relat que podria evocar la seva pròpia vida personal amb la seva exparella, el director Olivier Assayas. La pel·lícula de la directora francesa és un joc de miralls sobre els ponts entre el cinema i la vida, on parla de les capes vitals que serveixen com a aliment per configurar la ficció, on allò viscut es barreja amb allò somiat i el món real es barreja amb el món possible. Però, sobretot, 'Bergman Island' traspua amor pel cinema.

La pel·lícula narra la història de la família Solé que, després de vuitanta anys cultivant la mateixa terra a Alcarràs, es reuneix per fer plegats la darrera collita.

En paraules de la directora: "Es tracta d'una història sobre la pertinença a una terra, a un lloc. Un drama sobre les tensions generacionals perpètues, la superació d'antigues tradicions i la importància de la unitat familiar en temps de crisi".