Jump to navigation
1. Pinetells Com el seu nom indica, el Pinetell és un bolet associat als pins. És molt freqüent trobar-los a la tardor a les pinedes de les nostres comarques. És un dels que tenen més tradició a casa nostra, juntament amb el rovelló, i és utilitzat, especialment, per fer guisats. El seu nom científic és Lactarius deliciosus.
2. Rossinyols Els rossinyols no tenen un hàbitat predilecte, ja que els podem localitzar en grups o formant erols tant en boscos planifolis - és la seva principal elecció - o en boscs de coníferes. Pot ser confós fàcilment amb el fals rossinyol o, també, amb la gírgola d’olivera, per tant, és pertinent portar sempre una guia a mà per identificar-lo. Com que té una carn bastant dura, el més interessant és cuinar-lo molta estona i introduir-lo en guisats i altres plats que necessiten molta cocció.El seu nom científic és Cantharellus cibarus.
3. Camagroc Es diu que quan trobes un camagroc ja pots preparar espai al cistell, perquè gairebé sempre creixen en grups molt nombrosos. El seu hàbitat principal són els boscs de coníferes, sovint, en molses. Creix de la tardor a l’hivern, i ara, els nostres boscs ja comencen a anar-ne ben plens! És un bolet de qualitat que permet molta versatilitat a la cuina. Podem fer-los tant a guisats com en truites i saltejats. S’asseca fàcilment deixant-lo sobre un paper de diari a un lloc airejat.
4. Trompetes de la mort Tot i el seu nom, la trompeta de la mort és un bolet comestible molt apreciat a la cuina. També coneguda com el rossinyol negre, es troba en boscs frescs i humits, mixts o caducifolis, entre l’herba i les molses. Com passa amb els camagrocs, els trobem en colònies de molts individus, així que si en veiem un, hem de mirar atentament on trepitgem. El seu gust potent i suggerent l’ha convertit en un ingredient molt especial de plats de casa nostra. Una bona opció, per exemple, és fer-lo amb pasta i crema de llet. El seu nom científic és Craterellus cornucopioides.
5. Carlets Us és més familiar l’escarlet? És probable, perquè a les nostres comarques s’anomena així. Neix en boscs de planifolis, sobretot alzinars i rouredes de roure martinenc, entre la fullaraca. Durant l’hivern, deixa de créixer, quan arriba el fred. Per tant, tenim pocs dies per anar-ne a collir. És fàcil d’identificar i conèixer, gràcies a les taques de rosa violaci del seu barret i de la característica superfície lliscosa de la part superior. El seu nom científic és Hygrophorus russula.
6. Ous de ReigI per fi arribem als Ous de Reig, un dels bolets considerats més exquisits i excel·lents del nostre país. El trobem en boscs mixts, aclarits i no gaire freds, preferentment sota roures i castanyers, així com suredes. No sol trobar-se per damunt dels 1000 metres d’altitud. Pràcticament, ja no en queden, així que aquests dies teniu la darrera oportunitat per anar a caçar-ne! Tot i el temor a confondre’l amb el reig bord, que és tòxic i al·lucinogen, no és gens probable, perquè són molt diferents. S’utilitza en diversos plats, però nosaltres us recomanem que el mengeu cru, a làmines, així podreu gaudir del seu gust elegant i sofisticat. El seu nom científic és Amanita caesarea.
