Jump to navigation
- Per què en una cançó com 'Toda la fuerza', que cantes amb el Niño de Elche s'acaba amb la frase “Estoy dormido”?És una forma que vaig trobar per posar en evidència que no fem res del que podríem fer o bé fem molt poques coses. Tan a nivell personal com a nivell socials. En molts plans estem adormits i la cançó és una crida al despertar.
- Les lletres de l'EP són teves o les heu creat en col·laboració amb cada músic?La composició musical és meva però el text, si bé en un principi el proposava amb cada artista, el treballàvem conjuntament i així s'anava desdibuixant l'autoria de les cançons.
- Com vau construir amb l'Albert Pla 'La casa museo'?Al pensar en la lletra d'aquesta cançó m'encaixava amb el to i l'esperit de l'Albert. Li vaig proposar el projecte, li va agradar, l'intercanvi que hi ha hagut, el ping-pong d'idees m'ha agradat molt i penso que ell l'ha enriquit molt. Va ser un procés de varis mesos i vam quedar un parell de vegades. Hem quedat molt contents els dos.
- Us vau veure solament un parell de cops?Sí, durant aquests mesos ens passàvem els textos, els àudios... Ell també anava liat amb els seus projectes. Però l'intercanvi el treball ha estat constant, intens i quan vaig concebre el projecte buscava interpretació, complicitat, participació... I així ha estat. Per mi, la música és expressió i en aquest EP he buscat compondre un tipus de música popular, a la vegada que amb les lletres, trobar un nosaltres més enllà d'una sola autoria.
- Has buscat retratar a 'Tonada negra', amb els Hermanos Cubero, les sonoritats d'una tuna?Els Hermanos Cubero beuen molt de l'arrel i la música popular castellana. Pots escoltar-hi un tipus de melodies que t'ho poden recordar, però no ha estat cap reivindicació. Hem buscat jugar amb l'estètica de la música popular a partir del meu filtre més contemporani i a veure què sortia.
- I la idea de posar un acordió a 'El baile', que cantes amb la Maria Arnal?Des que estic en solitari m'interessa més trobar una sonoritat especial. 'Meridiana', per exemple, està ple d'acordions. M'agrada la fusta, el so orgànic i defujo dels elements i registres electrònics. Alguns d'aquests instruments i estils estan molt estigmatitzats. Aquí hi ha una anomalia que s'ha de corregir, redescobrir un món de sonoritats que em negava. Amb aquestes peces vull donar-li la volta a aquest enfoc i oferir una forma de composició popular que es pugui mirar amb uns altres ulls. En alguns concerts d'aquesta gira hem acabat tocant en qualsevol lloc, en algun racó, sense escenari, sense sonorització i el cert és que sona molt bé. Hem redescobert aquesta sensació de proximitat on la gent canta amb tu. És molt bonic.
- T'agrada la música d'arrel tradicional?M'agrada, però el meu tarannà no té aquest esperit arqueològic. Per mi la música popular és connectar des d'una vessant més contemporània amb el passat, un intent per no oblidar-lo. Intento trobar la meva veu en aquest espai. És un intercanvi molt ric.
- Què cal “dejar ya” a 'Contra los románticos', amb Nacho Vegas?Es refereix a vàries coses. Podria ser una forma de parlar des de l'altre costat del romanticisme, que moltes vegades idealitzem. Et pots barallar contra tot per aconseguir coses fantàstiques que no existeixen, com en un camí quixotesc. Tot el que vas trobant té molt valor, però el revers de la situació és molt dur. En el tema busquem desmitificar aquest revers. Aquesta és una elecció de vida que en el meu cas és una carrera artística fora dels cànons, però per altra gent pot tenir diferent esperit el seu significat.
- La portada de 'Meridiana' sembla un collage. Qui és l'home de la foto de la portada del disc?Durant el procés de creació del disc buscava informació relacionada amb el carrer de Barcelona. Vaig trobar un bloc molt interessant. Era un noi que parlava de la seva vida i de les seves intimitats des del carrer Meridiana. Aquesta foto era del seu avi i me la va deixar. La trobo representativa i icònica de la cultura d'immigrants que van anar a viure als barris perifèrics de les grans ciutats i que retrobo a 'Meridiana'.
- En ell expresses alguna verticalitat, alguna fragilitat?Intento parlar del meu propi context, de diferents coses que m'he adonat que duc i que busco desxifrar en el disc. Toco temes dolorosos, busco compartir-los i evitar que es perpetuïn les coses o herències que porto i en les que no crec.
Enric Montefusco y los Coros de Medianoche al Grec
