Fernando Paniagua: "Fa temps que les llicències lliures són una excusa per obrir una reflexió més àmplia"

Del 25 al 29 de juny, es podran veure diferents projeccions que giren al voltant del bé comú, les cures i l'opressió

Anna Zaera

25/06/2019

Arts

El Barcelona Creative Commons Film Festival (BccN) va néixer fa 10 anys com el primer festival que exhibia obres de llicència lliure - Creative Commons -, en un espai públic. L'objectiu era fomentar el debat sobre la cultura lliure en el marc d'una societat que havia sofert una revolució tecnològica i que qüestionava l'accés restringit al coneixement o als béns culturals. Deu anys després, el BccN enceta una edició en què es farà balanç de la feina feta i dels reptes de futur. Del 25 al 29 de juny, es podran veure diferents projeccions que giren al voltant del bé comú, les cures, l'opressió i la diversitat afectiva, posant accent enguany amb l'àmbit urbà com a escenari on es donen moltes d'aquestes dinàmiques. Hem parlat amb Fernando Paniagua, un dels impulsors del projecte.

En aquell moment, fa 10 anys, tothom era conscient que la xarxa horitzontal ens podia dotar d'un accés més universal al coneixement, però és un fet que tenim una xarxa controlada pels grans grups comunicatius i grans multinacionals

- El BccN compleix 10 anys. Quina valoració feu d'aquest viatge i quins reptes de futur teniu?
Tenim la sensació que en aquests 10 anys hem acompanyat el moviment de la cultura lliure, però també hem perdut la innocència, alguns plantejaments ingenus que ens feien pensar que la nova tecnologia provocaria una eclosió de la cultura lliure. Ara estem en el punt de vista de construir, de repensar-nos. Seguim amb aquesta idea que el festival BccN és més una eina que un fi. En aquell moment, fa 10 anys, tothom era conscient que la xarxa horitzontal ens podia dotar d'un accés més universal al coneixement, però és un fet que tenim una xarxa controlada pels grans grups comunicatius i grans multinacionals, i que l'accés digital s'accedeix previ pagament d'una factura molt alta. No podem parlar d'una cultura totalment lliure i oberta perquè hi ha coses que en aquests anys han anat a pitjor, però sí que podem qüestionar-nos què està passant.

- Algun exemple d'aquesta tendència que dius al retrocés?
La llei europea de copyright. Aquesta llei contempla la retirada preventiva de continguts i va en contra de les llibertats individuals, ja que preveu el control dels nostres correus privats i de les nostres comunicacions. També elimina la possibilitat d'utilitzar documents d'arxiu amb una finalitat creativa, com per exemple les peces fetes amb collage, que ha estat un gènere artístic concret. En aquest cas, l'apropiació d'imatges seria una eina completament penalitzada.

- En aquesta edició tornem a parlar de bé comú, però heu establert uns eixos temàtics que reforcen el paper de les ciutats.
Els eixos temàtics apareixen després de fer la selecció de les pel·lícules que mostrarem. I també tenim molt en compte els esdeveniments que han passat i la situació del moment. Per exemple, enguany ens hem trobat amb un conflicte entre el MACBA i el cap del barri amb la disputa de la Capella de la Misericòrdia. La pel·lícula 'The Commons' ha estat una excusa perfecta per muntar aquest debat titulat 'En terra comú' amb Iñaki Garcia, membre de la Plataforma CAP Raval Nord, la filòsofa Marina Garcés que ha treballat molt la idea de comuns, i Gustavo Duch, director de la revista Sobiranía Alimentaria. Per això que comentes de la ciutat, el debat està molt lligat a la propietat comú de la terra, al patrimoni col·lectiu. En aquest sentit, hem estat reflexionant també sobre la turificació de la ciutat de Barcelona. L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) ve fent una anàlisi dels impactes del turisme de masses a Barcelona i als seus barris. Proposen un decreixement turístic per a la ciutat fonamentada en la desespecialització i diversificació de la seva economia; és a dir, en la reducció dels fluxos i de l'activitat turística tot generant alternatives econòmiques que evitin una crisi que patiríem substancialment les classes baixes. L'Assamblea portarà al món físic del BccN l'exposició online 'Turistització / Decreixement Turístic' creada al marc de La Virreina Centre de la Imatge mitjançant un visionat crític de fragments de les peces audiovisual, pròpies i del catàleg de videoart HAMACA, que la componen.

- Sembla que parlar de cultura lliure és també reflexionar sobre molts dels assumptes de la vida que ens afecten.
És molt interessant aquesta visió transversal que va des del que és comú patrimonial a allò més material. És una visió molt transgressora. En aquest sentit, també hi ha el documental de Jacobo Sucari i J. M. Romero que es va projectar el dia de la inauguració. Parla dels comuns immaterials, de com la globalització fa desaparèixer les formes de vida ancestrals, la vida de ritme natural i enganxada a la pell del planeta.

- Parlàvem abans de la capella de la Misericòrdia. És una edició on també us plantegeu el tema de la salut com un assumpte comunitari?
Sí, el documental 'Los cuidados' ens dóna l'oportunitat de fer aquesta doble reflexió i volem parlar-ne en positiu. No serà una discussió sobre l'espai en si, sinó sobre la feina que es desenvolupa al CAP. És una forma de veure la ciutat on la qualitat de vida no ve lligada als fets materials sinó als fets immaterials. La qualitat de vida està relacionada amb la implicació de veïns i veïnes en la quotidianitat del seu territori. La salut no entesa només com l'absència de malaltia sinó com la presència d'allò humà o vivencial.

Capella de la Misericòrdia

- Obriu el debat a molts assumptes, però partiu de l'excusa d'un tema sobre la legalitat de la propietat intel·lectual.
Fa temps que les llicències lliures són una excusa per obrir una reflexió més àmplia. Per exemple, els audiovisuals finançats amb diners públics, que són la majoria, els hauríem de distribuir d'una forma més lliure perquè en realitat ja els hem finançat amb els nostres diners comuns. Fa anys que la Universitat amb les seves publicacions també s'està obrint tot i que encara hi ha papers tancats per copyright. En aquest sentit, els creative commons s'adapten al món virtual. No té sentit adaptar els drets del món material al món digital. El canvi de la tecnologia implica també un canvi en la forma de compartir, que hauria de ser òbvia, però estem veient com la tendència de la indústria és a controlar i privatitzar l'accés.

- També el debat feminista i LGTBI té el seu lloc en aquesta edició.
Sí, i també destacaria el treball del col·lectiu Quepo que ens apropa a una visió que costa descobrir i amb un tractament bastant curós de les persones. A Barcelona, un grup de manteres i manters s'aventura a posar en marxa un negoci de venda ambulant impulsat per l'Ajuntament. La cooperativa intentarà oferir treball digne i documents legals a persones en situació irregular en la ciutat. I com dius, hi haurà un bloc de lesbofòbia el diumenge a la tarda, també abordarem el tema de les dones de la neteja, una feina que posa en relleu com s'han organitzat enmig de la precarietat més absoluta.

- És una edició on també voleu preguntar als seguidors del festival cap on s'ha d'anar en les pròximes edicions. Com ho plantegeu?
Sí, divendres i dissabte al matí preguntarem a la nostra comunitat com els agradaria que fos el BccN. Volem repensar col·lectivament què hem de fer. Per això, hem convidat a gent que considerem que ens pot inspirar i farem un taller de remescla col·lectiva. Volem remoure el terra, crear terratrèmols interns.