Foto: 

Arnau Martínez
Jordi Branchat dinamitza el cicle de filosofia pràctica de Cambrils

Jordi Branchat: “Tenim una mena de malaltia al món occidental que consisteix en voler explicar les coses"

El cicle de filosofia pràctica estudia autors a través d’un fet concret
Arnau Martínez
,
15/03/2018
Activa't
La filosofia és un concepte de contrastos, o t’atrau o t’esgarrifa, sembla que no hi pugui haver un entremig. L’Institut d’Estudis Catalans defineix ‘filosofia’ com "estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l’acció, que aspira a donar-ne l’explicació darrera i a orientar la vida humana". Aquesta definició s’aproxima a la de Jordi Branchat que diu que és "posar en dubte les coses”. Branchat (1953) es va llicenciar en filosofia i qüestiona, fins i tot, la mateixa filosofia. El Banc del Temps de Cambrils organitza unes sessions on es debat i es filosofa a partir de preguntes tipus "És calb l’actual rei de França?", per acabar divulgant autors com Bertrand Russell o Hanna Arendt. A Surtdecasa.cat parlem, o millor, filosofem, amb Jordi Branchat.
"Diuen que si poséssim 50 filòsofs de tots els temps dins una habitació, es matarien. Els filòsofs són fills del seu temps, són el que són tenint en compte el context que han viscut"

- Qualsevol pot filosofar?
I tant! La filosofia no és una capacitat estranya, sinó la manera que tenim d’explicar-nos al món. Tothom filosofa, la història està en fer-ho amb una certa precisió amb el llenguatge. La filosofia és com la poesia, una lluita contra el llenguatge que s’aproxima al que cadascú veu. Tenim una mena de malaltia al món occidental que consisteix en voler explicar les coses.

- Malaltia?
En realitat ningú sap què és la filosofia perquè ha arribat un moment en què volen que la filosofia solucioni allò que ningú sap com solucionar. Quan s’han esgotat totes les vies i gairebé no trobem cap explicació, llavors recordem la filosofia. Com que en qualsevol vida hi ha un naixement i una mort, volem seguir un camí lineal, la filosofia trenca aquest camí.

  • imatge de control 1per1

- Ens costa saber-nos explicar?
Moltíssim! Els que realment saben explicar-se són els poetes o els literats; obres un llibre i dius: “ostres, això m’hagués agradat dir-ho a mi!”. Una poesia és com un jersei, te’l proves, te’l sents bé i aquella peça de roba et permet dir coses. També és generacional, hi ha generacions que s’expressen millor que les altres.

- És la gran oblidada, la filosofia?
No! El que passa és que va a modes, va i ve. Ara la filosofia pràctica és l’efecte Merlí, la sèrie de TV3, res més! Els filòsofs som uns torracollons, sempre ho qüestionem tot i algunes vegades l’encertem i d’altres no. Una de les tasques de la filosofia és posar en dubte les coses, atacar les opinions. No a les persones, als arguments.

- Com ens podríem apropar a la filosofia?
A la gent jove li costa apropar-se a la filosofia perquè els programes educatius estan molt mal fets. No només la filosofia, les humanitats en general. És impossible que un xaval pugui copsar un període de 2.500 anys en un sol curs. El filòsof francès Michel Onfray que fa filosofia no oficial, es queixa que els liceus francesos fan set hores setmanals de filosofia i és insuficient. La filosofia és incompleta, tampoc es pot estudiar en 4 o 5 anys a través d’una carrera. Per apropar-t’hi has de seguir la història de la filosofia, amb nocions molt bàsiques i anar fent...  

- Què és la filosofia pràctica?
La filosofia pràctica està de moda i seria la filosofia com a curació de l’ànima, cosa que ja utilitzava Epicur. Igual que vas al metge quan et fa mal un braç o una cama, quan et fa mal l’ànima, la ment o l’esperit, hauríem de recórrer a la filosofia. Pot servir, igual que pot fer-ho llegir un llibre. Es tracta d’agafar autors de la història de la filosofia i estudiar-los a través d’un fet concret.

- Quines corrents filosòfiques predominen en la societat actual?
Totes! Encara que sembla que la filosofia que està de moda és la no reglada, la de les universitats populars. Durant molts anys la filosofia va entrar a les aules i allí es va morir perquè es van tornar uns intel·lectuals orgànics. La filosofia s’ha explicat a través dels noms oficials sense tenir en compte els ateus. A Epicur no se l’estima ningú, però a Plató sí perquè va inventar l’ànima i al catolicisme li va agradar.

- Quin lligam ha tingut la filosofia amb la religió?
Hi ha filosofia religiosa, es continua explicant el creacionisme, però canviant el nom, ara en diuen disseny intel·ligent. Hi ha una part d’Estats Units que nega Darwin, l’evolució, i diuen que Déu va crear el món. Els ateus sempre han estat malvistos, dir que quan ens morim no anem a enlloc, doncs no té èxit... La filosofia occidental és una lluita contra la superstició.

- Al maig parlaràs de Hannah Arendt, ella va estudiar el totalitarisme. S’està tornant cap a posicions molt extremistes?
Del tot! El populisme portarà a un cert feixisme, de fet ja existeix darrere cares noves i modernes. A Itàlia, a Alemanya, a Àustria, a Hongria o a Polònia està avançant l’extrema dreta, mentre l’esquerra va caçant mosques. Hem passat d’una societat de classes a una de masses on dominen el pensament una sèrie de persones i de capital. Aquests individus no necessiten la classe mitjana i creen un estat de por constantment.

- La frase “prendre’s la vida amb filosofia”...
Hi ha una sèrie de frases que són tan estúpides! "Prendre’s la vida amb filosofia" no vol dir absolutament res. Prendre’s la vida amb tranquil·litat o amb calma està bé, però amb filosofia? Diuen que si poséssim 50 filòsofs de tots els temps dins una habitació, es matarien. Els filòsofs són fills del seu temps, són el que són tenint en compte el context que han viscut.

A

També et pot interessar