Arnau Martínez
,
16/05/2018
Activa't

Mohamed Said Badaoui: “Molts joves s’estan informant erròniament sobre l’islam perquè acudeixen a internet”

La comunitat musulmana comença el mes del Ramadà i celebrarà el trencament del dejuni

Foto: 

Arnau Martínez
Mohamed Said Badaoui
El mes del Ramadà és a punt de començar. Mohamed Said Badaoui (1982) és el portaveu de l’Associació de Musulmans de Reus i Comarca i s’encarrega de la gestió de la mesquita Assunnah, l’única de la ciutat. Va néixer al Marroc, a la ciutat de Larache. Va arribar a Catalunya amb 10 anys i en fa tres que s’ha instal·lat a la capital del Baix Camp. L’1 de juny, a meitat del mes de dejuni, celebraran simbòlicament al barri Gaudí el trencament del dejuni, anomenat Aïdu I-fitr.
"L’any passat va ser el primer any que vam fer un trencament de dejuni públic i volíem fer participar a la gent de la nostra ciutat. És una manera que coneguin una altra cultura i una religió"

- Queden poques setmanes pel trencament del dejuni, en què consisteix aquesta festa?
Durant el mes del Ramadà passem el dia en dejuni, des de la sortida fins la posta de sol. Aquest any és sobre dos quarts de sis del matí fins a dos quarts de deu del vespre. Durant aquestes hores no podem ni menjar ni beure aigua, ni mantenir relacions amb les nostres parelles. És un moment de puresa del cos i s’ha de mantenir així.

- Esteu a punt de començar el Ramadà d’aquest any.
Nosaltres ens guiem per mesos lunars i llavors tenen 29 o 30 dies, no en poden tenir 31. Per saber quin dia comencem el Ramadà, ens esperem a l’últim dia, a la nit del 28 per saber si el mes acabarà amb 29 dies o amb 30. Enguany serà o el dimecres 16 o el dijous 17.

- Enguany repetiu experiència i aneu al barri Gaudí de Reus.
L’any passat va ser el primer any que vam fer un trencament de dejuni públic i volíem fer participar a la gent de la nostra ciutat. És una manera que coneguin una altra cultura i una religió. L’any passat va ser un èxit i volem donar-li continuïtat celebrant-la al barri Gaudí que enguany fa 50 anys.

- L’any passat va causar rebombori entre alguns veïns. Es tenen molts prejudicis vers la comunitat musulmana?
Són prejudicis per desconeixement. L’any passat, quan vam fer el trencament del dejuni, va causar preguntes entre la gent. És una festa cultural, però també té un component religiós. La religió és el dejuni, però la cultura és el menjar típic que poden tastar.

- Són dues cultures que a vegades xoquen, però al mateix temps enriqueixen la ciutat.
El fet de participar en aquesta celebració cultural i religiosa, fa trencar estereotips. Hi ha molta desinformació. No pot ser que portem vint anys aquí i molta gent no sàpiga res de nosaltres perquè això només causa prejudicis. Hem de tenir interès per conèixer-nos tots.

- Els atemptats de Barcelona i de Cambrils han agreujats aquests prejudicis?
Quan van haver els atemptats, nosaltres vam tenir el recolzament de l’administració local i de moltes associacions. El que van fer aquella gent no ens representa a nosaltres ni a la nostra religió. Vam fer un manifest de condemna, uns minuts de silenci a l’Ajuntament. Crec que va ser al contrari, es va donar una imatge d’unitat que potser fins llavors no s’havia vist.

- Què es fa des de l’Associació per evitar la radicalització?
Nosaltres organitzem dues jornades a l’any i últimament les estem dedicant als joves perquè creiem que molts joves s’estan informant erròniament sobre l’islam perquè acudeixen a internet. A internet hi pots trobar de tot. Nosaltres fem xerrades perquè aquests nois s’informin de de la mateixa mesquita i no vagin a buscar-la a internet.

- Us trobeu desemparats? Us falten recursos?
Sempre es poden oferir més eines i, de fet, desitjaríem que s’oferissin més recursos. Nosaltres no rebem ni subvencions ni ajudes de cap lloc, els diners els treiem de les recol·lectes que fem cada divendres. A vegades des de l’administració ens podrien donar un cop de mà, per exemple si necessitem un professional per parlar d’un tema concret.

- Quins controls passa un imam?
El primer requisit que se li demana a un imam és que tingui memoritzat l’Alcorà. Després que tingui una formació, que hagi cursat estudis islàmics i, a partir d’aquí, es mira el currículum d’aquesta persona. Pots saber on ha fet d’imam, amb qui ha estudiat, el què i buscar referències. Després està a prova uns dies i observem com fa les oracions, què diu als sermons i finalment la junta decideix contractar-lo o no.

- La comunitat musulmana és més fidel a l’islam que la cristiana a la catòlica?
És un sentiment molt personal, entre la persona i Déu, és una manera de viure amb pau amb un mateix. Molta gent ha buscat en l’islam emplenar un buit que tenien dins el seu cos. Hi ha gent que ho troba en l’islam, d’altra en el budisme, es tracta de sentir-se bé amb un mateix.

- També deu ajudar que l’islam sigui una religió més austera.
Nosaltres a la mesquita no tenim ni monuments, ni ornamentacions, ni res. Tot és molt senzill. Tot això va en contra de les nostres creences. A més a més, en l’islam crec que hi ha més unió de la comunitat. A la religió catòlica, majoritàriament, només es troben els diumenges. Nosaltres hi tenim una relació diària. Fem cinc oracions al dia i hi acudeixen entre 250 i 300 persones, al final es crea un vincle.

- Ara esteu ampliant la mesquita. Quines activitats voleu oferir?
Actualment fem classes d’àrab a uns 260 nens que han nascut aquí i no hi cabem perquè no tenim aules físiques. Posem cadires a la mateixa sala de la mesquita. També fem el cistell del Ramadà per les famílies necessitades. L’any passat van ser una cinquantena i vam repartir aliments bàsics com dàtils, farina, ous, sucs, llet o pollastre. I en un futur volem fer classes de català i de castellà als adults i obrir una sala polivalent per les activitats culturals.

- Per acabar, cap a on ha d’avançar l’islam?
L’islam crec que ja està evolucionat. Busca mantenir les persones unides i veure les necessitats que puguin tenir. Crec que la religió ja dóna resposta a moltes d’aquestes necessitats. El que passa és que les persones som una mica egoistes i no pensem amb l’altre. Un dels punts forts de l’islam és la comunitat, el pensar amb l’altre. 

També et pot interessar