Cambra Arrossera

Foto: 

Cedida
Sabala pintant piruletes comestibles

L'Arrossera, la història reeixida d'una frustració

Aquest col·lectiu de més d'una quinzena d'artistes ha elegit les Terres de l'Ebre per fixar la seva residència
Anna Zaera
,
15/10/2018
Arts
Després de més d'un any de llarga gestació, el col·lectiu L'Arrossera ha sortit a la superfície terrícola ebrenca. Van presentar-se en societat ara fa un mes a Masdenverge en un ambient semi privat - la casa taller dels artistes Fernando i Sabala- davant la impossibilitat de fer realitat la seva idea inicial: convertir l'antiga Cambra Arrossera de Deltebre, un edifici emblemàtic del poble dedicat a l'agricultura i ara en desús, en un centre de cultura i una fàbrica de creació. El col·lectiu integrat en un inici per una trentena d'artistes, comissaris d'art, periodistes i altres agents culturals, proposava abans de tot rehabilitar l'edifici i després posar-se a organitzar una programació que incloïa produir i comissariar anualment diverses activitats artístiques des del circ, la peformance o exposicions d'arts visuals, al mateix temps que fer servir l'espai com a taller compartit i punt de trobada i reunió de totes aquelles persones interessades en l'art. Aquesta idea inicial, de moment, no ha trobat les complicitats necessàries a l'administració però les ganes de convertir la pràctica artística en un compromís col·lectiu es mantenen i la bola de foc ja ha començat a rodar.
"Tenim la necessitat de trobar-nos i de treballar en el camp de la cultura, la creació i l'art a les Terres de l'Ebre", assegura la directora artística Lali Canosa

"Tenim la necessitat de trobar-nos i de treballar en el camp de la cultura, la creació i l'art a les Terres de l'Ebre", assegura la directora artística Lali Canosa, una de les impulsores juntament amb Sabala i Fernando, la pallasa Pepa Plana, l'artista Mariaelena Roqué, l'escultora Rusó Cosó, el músic Miquel Àngel Marín, el pintor Marco Palazzi, entre els més d'una quinzena de membres que encara creuen en fer realitat aquest il·lusionant projecte col·laboratiu. "Estàvem seduïts per la idea que l'ajuntament de Deltebre ens pugués cedir la Cambra Arrossera, que és un espai abandonat, i fer allà un centre de creació molt ambiciós on havíem d'involucrar a moltes administracions i molta gent", explica Canosa. Després de més d'un any d'intents de diàleg i burocràcia, el silenci dels dirigents municipals els va obligar a moure fitxa per no ofegar-se en la frustració. "Finalment, no s'ha pogut fer res amb l'ajuntament de Deltebre i és cert que en aquest punt s'ha acabat una part del projecte que va aglutinar al principi més de 30 artistes", diu Canosa, assumint que durant aquests mesos s'han perdut algunes persones pel camí. "Vam pensar que la força de 30 artistes des del món de la política l'havien d'entomar de manera afortunada", continua, perquè de fet la proposta era llaminera: "la recuperació d'un espai abandonat, a canvi de res", lamenta Canosa.

L'esperit d'aquest col·lectiu ha resistit, però, l'apatia de l'administració i ha buscat alternatives per donar sortida a les seves ganes de tenir una presència física en l'entorn on fa anys que hi estan instal·lats. De fet, moltes de les persones impulsores són artistes de reconeguda trajectòria nacional i internacional que en els darrers anys han fixat la seva residència a les Terres de l'Ebre fugint de l'excés i el soroll urbà i que, precisament, volen apropar la seva obra des de la proximitat, entenent que produir localment i exhibir des d'una suposada globalitat és un salt que deixa pel camí part de l'autenticitat de l'espai-temps on es fecunda la idea.


Cuinant la paella a la presentació del col·lectiu a Masdenverge

El passat 22 de setembre, van presentar oficialment el col·lectiu en una vetllada noctura que significava el punt de partida d'aquest camí que ja ha començat a arrelar al territori amb col·laboracions ambs alguns centres educatius de la zona o amb trobades informals per anar consolidant propostes conjuntes amb centres com Lo Pati, i festivals com Eufònic o la Bouesia. La festa del mes passat va incloure un tastet artístic de cadascun dels integrants; va comptar amb un concert musical de l'amfitrió de la casa, Fernando Martínez García, i els artistes i els assistents es van arraulir al voltant d'una paella fumejant cuinada a l'aire lliure per retre homenatge al propi nom de la colla.

Sense la possibilitat de comptar amb l'equipament de Deltebre, de moment les accions se seguiran fent als tallers de creació que els integrants tenen en espais privats majoritàriament ubicats a la zona del Delta de l'Ebre. "Les accions seran sempre convocatòries puntuals", ha dit Canosa, que ha reconegut que tot i la voluntat col·laborativa, "la majoria de professionals estem treballant en una obra pròpia i això ens absorveix molt".

Amb tot, el paisatge i la singularitat cultural del territori afecten directament la creació i l'obra de tots ells. Per això, l'aigua o el vent - un exemple ha estat la darrera creació de Mariaelena Roqué a Lo Pati - marca algunes de les seves darreres propostes artístiques. "La cultura i el pensament és el que fa girar el món. Crec que els polítics s'equivoquen si no fan cas a tota aquesta força", conclou Canosa.

A

També et pot interessar