Espectacle 'Plors de cocodril'

S’obre la porta de l’estança dels “cocodrils”, els nadons de l’escola bressol, i algú entra. Qui és? La Senyoreta? No, és un l’electricista que ve per canviar una bombeta fosa. Li sona el telèfon. Ah, és el seu company que l’espera per esmorzar. Res, uns minuts i serà amb ell. Canvia la bombeta però, en obrir el llum per comprovar que ja funciona, s’adona d’on és . Ara sí, sense fer soroll intentarà tornar enrere, sortir, tancar la porta i que ningú es desperti. Però, ja és massa tard. Algú comença a plorar! Els seus plors en desperten un altre, i una altra, i una altra. Sona de nou el telèfon, però amb els nervis, li cau i el perd en la foscor. Sembla que ara ja ploren tots. … Què ha de fer? Marxar? No s’atreveix, no pot deixar-los plorant. Ha de retornar el silenci inicial a l’estança dels “cocodrils”. Com s’ho farà ? Si gairebé no sap com agafar-los! No patiu perquè se’n sortirà.