El Concert de Bruch i la Segona de Brahms

La música de concert, a part d'arribar-nos al cor i de remoure'ns les emocions, moltes vegades també té la funció d'entretenir, de meravellar, de sorprendre. Algunes obres simfòniques estan escrites amb la intenció de deixar-nos clavats a la butaca amb la boca oberta. Aquesta va ser l'aposta de Max Bruch quan va compondre el seu Concert per a violí.

Va demanar consell al millor violinista del moment, l'hongarès Joseph Joachim, i va aconseguir crear una obra absolutament espectacular. Per a demostrar-ho, ningú millor que la jove violinista francesa Alexandra Soumm, que torna a col·laborar amb la nostra orquestra després del rotund èxit de fa tres temporades amb el concert de Txaikovski. Johannes Brahms va trigar molts anys a decidir-se, però finalment ho va fer: als 43 anys va compondre la Primera simfonia. No tenia clar si aquella partitura agradaria perquè se sentia aclaparat per la influència de Beethoven. Però l'èxit va ser tant gran que aquell mateix any va començar la coposició de la Segona, una obra alegre, brillant i fresca.

Ell mateix reconeixia que la natura, en mig de les muntanyes del sud d'Àustria, havia estat la seva principal inspiració: "L'aire de Caríntia es troba tan ple de melodies alades que s'ha d'anar en compte de no trepitjar-les".