Concert de Paul Huang & Franz Schubert Filharmonia

Txaikovski va acceptar dir-ne 'Patètica' perquè, segons ell, havia plorat molt escrivint-la i així subratllava el caràcter malenconiós que recorre l'obra. També va defensar-ne el final, que convida més a la reflexió interior que no pas a l'aplaudiment desbordant: "És natural que la simfonia hagi topat amb escassa valoració. Jo la considero la millor i, sobretot, la més sincera, de totes". Al principi la Sisena no va d'agradar, potser per la seva intensitat i cruesa, però a poc a poc es va anar imposant com una de les més boniques, dramàtiques i ben construïdes de la història.

Kongold va triomfar com a compositor de bandes sonores al Hollywood dels anys 40 posant al servei del cinema el seu domini del llenguatge simfònic. El romanticisme desbordant de la seva ploma casava perfectament amb les produccions de l'època, i va utilitzar els seus propis temes cinematogràfics al Concert per a violí, escrit "més per a un Carusso del violí que per a un Paganini".