Alba Sotorra: "M'agradaria que el Premi Gaudí em servís per finançar nous projectes"

La realitzadora reusenca ha guanyat el Premi Gaudí al millor documental amb ‘Game Over’

Sílvia Sagalà

05/02/2016

Arts

“Vaig començar a fer documentals gràcies a un amic, en Blai Mesa, que va tenir la capacitat de canalitzar la meva energia desbocada i les meves ganes de llibertat cap a un projecte creatiu. Jo tenia 24 anys, m’acabava de graduar de Comunicació Audiovisual a la Complutense de Madrid, i estava a punt de sortir en auto-stop cap a l’Índia. El Blai em va convèncer de què m’endugués la càmera, i d’aquest viatge va néixer el primer documental. Es va titular ‘Miradas Desveladas’ i parlava de les dones que reivindiquen la seva independència a través de l’art a Bòsnia, Turquia, l’Iran, l’Afganistan i el Pakistan”. Així recorda Alba Sotorra l’inici d’una carrera professional que, gràcies al film ‘Game Over’, ha culminat amb el Premi Gaudí al millor documental. Va marxar de Reus als disset anys i hi torna sempre que pot per veure les amigues i el seu pare. Ha viscut en diversos països del món i ara es troba entre Barcelona i Dinamarca. Com a bon cul inquiet té molts projectes entre mans; fa uns mesos va marxar sola a Síria per rodar un documental que li ha canviat la vida i ara en prepara un altre sobre el canvi climàtic.

"Anar a Síria ha estat l'experiència més bèstia de la meva vida. Vaig estar amb les dones més valentes que he conegut mai"

‘Game Over’ explica la història d’un jove, de 25 anys i de Santa Coloma de Farners, apassionat per un joc basat en la simulació militar. Djalal Branchs, considerat com un dels majors especialistes en l’airsof, volia portar el joc fins al darrer nivell i va decidir allistar-se a l’exèrcit espanyol per anar a lluitar a Afganistan. La guerra el decep perquè no s’assembla als videojocs i quan torna a casa es troba que la crisi econòmica ha tocat de ple la seva família. El documental és una producció de Loto Films, Promarfi Futuro 2010, Televisió de Catalunya, Gaia Audiovisuals, Televisió Espanyola i Dirk Manthey Films UG. Tot i que ja ha tingut recorregut, després de guanyar el Gaudí, de moment la cinta es projectarà a Cambrils i Barcelona.

- Què suposa per tu haver guanyat un Gaudí?
El Gaudi és un premi que donen els membres de l'acadèmia del cine, i que els col·legues de professió et reconeguin la feina és un honor. En l'àmbit professional m'agradaria que servís per a finançar nous projectes amb més facilitat i, personalment, em fa il·lusió per la família.

- Com arriba la història de Djalal Banchs a les teves mans?
Quan conec a en Djalal, tot just acaba de tornar de l'Afganistan. El primer que em va cridar l'atenció d'ell va ser el fet que hagués deixat la guerra perquè l'havia decebut, deia que l’avorria. Després vaig descobrir que tenia un arxiu ingent de vídeos familiars i com a documentalista això era un regal: tenia tota la seva vida filmada!

- D’on li ve a Djalal la passió per l’AirSoft i tot el que té a veure amb la guerra?
En Djalal és un jove molt sensible que ha crescut amb la televisió i els videojocs. La passió per la guerra li ve de la fascinació que sent per aquests jocs, que no són gens inofensius.

- L’airsof és el fil conductor del documental però en realitat la història que s’explica és la de la família Banchs...
La pel·lícula retrata les dificultats d'un noi que, havent crescut amb la indústria de l'entreteniment en un entorn megaconsumista, no troba el seu lloc a la vida real. També és el retrat de la crisi de la seva família, que fa temps que ha perdut la capacitat de comunicar-se. ‘Game Over’ és una reflexió sobre les arrels de la crisi que estem vivint, que no és només econòmica sinó també de valors, i una crítica al model de consum imperant que ens aliena.

- Una de les coses que més sobta del documental és la naturalitat amb què parlen els protagonistes. Com aconsegueixes que es sincerin davant la càmera?
Abans de filmar vaig passar mesos amb ells i coneixia molt bé la seva història, però l'escena de la discussió va sobrepassar totes les meves expectatives. És al·lucinant que s'oblidessin de les càmeres, aquell dia érem set persones a l'equip de producció. Però tenien molta necessitat de parlar, feia massa temps que no ho feien.

- Fa uns mesos vas anar, tu sola amb la càmera, a Síria per rodar un documental sobre les dones kurdes que lluiten contra l’Estat Islàmic. Què t’enduus d’aquesta experiència?
Havia estat abans en zones de conflicte però mai a primera línia de front. Ho vaig fer per militància i ha estat l'experiència més bèstia de la meva vida. Vaig estar amb les dones més valentes que he conegut mai, dones que han trobat en la lluita armada l'única via per alliberar-se d'una societat patriarcal que no respecta el seu dret. Defensen la creació d'un estat feminista i, de fet, ja ho han aconseguit a Rojava, una regió autònoma al nord de Síria. Ara mateix no existeix cap moviment feminista tan radical i potent com el seu, i el protagonitzen les dones al cor de l'Orient Mitjà! Hem de recolzar-les. Crec que l’any vinent ja podré presentar el documental.

- En quins altres projectes estàs treballant?
Estic rodant 'The Earth Masters', un projecte sobre uns científics d'Oxford i Carnegie Institute que creuen que poden pal·liar el canvi climàtic “espraiant" partícules a l'estratosfera per a reflectir el sol. També estic investigant sobre el part orgàsmic.

- Què significa per tu fer documentals?
És la meva forma de relacionar-me amb el món.

- I per anar acabant, què t’agrada fer quan surts de casa?
M'encanta la natura, nedar despullada al mar, dormir a l'aire lliure... també m'agrada anar a ballar.

- Per últim, quines són les teves cinc cançons de capçalera?
Van canviant. Aquests dies estic escoltant...