Arnau Martínez
,
06/06/2018
Arts

Cris Gambín: “La llengua ha de ser un element més de la pel·lícula”

Gris Gambín i Toni Pinel presenten ‘Cinema amb Ç’ al FIC-CAT

Foto: 

Cedida
Rodatge del documental 'Cinema amb Ç'
Quin és l’estat de salut del cinema en català? Fins a quin punt influeix la llengua per poder tirar endavant una producció? Cris Gambín (Barcelona, 1981) i Toni Pinel (Barcelona, 1980) són els directors del documental ‘Cinema amb Ç’ de la productora The Kill Screen Films. Es tracta del seu primer llargmetratge i el presentaran al Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada (FIC-CAT) que se celebra aquesta setmana a Roda de Berà. Volen resoldre alguna d’aquestes preguntes a través dels testimonis vinculats a la indústria cinematogràfica catalana com Agustí Villaronga, Isona Passola, Òscar Escuder, Bruna Cusí o Aina Clotet. Per anar fent boca, a Surtdecasa.cat hem conversat amb els directors.

- Com sorgeix la idea de fer el documental?
Toni Pinel:
L’any passat vam col·laborar amb el FIC- CAT fent tutories i, parlant amb diferents persones, vam descobrir la problemàtica que té el món del cinema en català per tirar endavant. Pensàvem que se li donava molt més suport del que veritablement se li dóna. Casos com el de ‘Pa negre’ o ‘Estiu 1993’ són increïbles, petites joies que han sortit d’aquesta indústria. Hem volgut parlar amb tots els agents implicats per saber quina és la radiografia del cinema en català.

- En quin estat es troba el sector del cinema en català?
Toni Pinel: És el dia de la marmota perquè fa anys que no avança, però tampoc retrocedeix. Hi ha actors que analitzen les possibles causes al documental. Fins i tot, hi ha qui culpa al públic, però aquest en canvi sí que consumeix música i teatre en català. Si no es dóna el cinema que la gent vol, la gent no l’anirà a veure.

- Hi ha prou públic per a la indústria cinematogràfica catalana?
Toni Pinel:
El mercat holandès és més petit que el català, però en canvi s’estan fent grans pel·lícules. Són rentables gràcies a la rebuda del públic del país natal i a la projecció posterior.
Cris Gambín: A l’estat espanyol no hi ha una cultura de veure cinema en versió original. Estem acostumats a veure les pel·lícules doblades i fins i tot anem a veure les catalanes en castellà. Al documental també parlem del doblatge i de la versió original.
Toni Pinel: ‘Estiu 1993’ va optar a ser nominada a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Als americans tant els hi fa si és catalana o espanyola.

- I què fa que ‘Estiu 1993’ o ‘Pa negre’ siguin dos casos d’èxit?
Toni Pinel: Amb ‘Estiu 1993’ es va fer un treball molt gran perquè es veiés com una pel·lícula europea. Les pel·lícules europees ja tenen el seu circuit i fins fa pocs anys, això s’ha explotat molt poc a Catalunya. ‘Pa negre’ ha agradat molt al Japó, sembla una cosa impensable, però aquest és el camí.
Cris Gambín: La llengua ha de ser un element més de la pel·lícula. Hi ha pel·lícules amb actors catalans, històries catalanes que passen a Barcelona i els personatges parlen en castellà. Aquestes pel·lícules perden una mica l’ànima i fa que siguin pitjors; no són tan honestes. Al revés passaria igual, amb l’idioma que sigui. L’idioma no ha de ser un problema, no ha de condicionar un guió.

 

Cinema amb Ç - Tràiler from The Kill Screen Films on Vimeo.

- Els premis ajuden a impulsar aquesta indústria?
Toni Pinel:
Amb els premis passa una cosa molt estranya. Hi ha pel·lícules amb directors catalans que es roden en anglès, amb pressupostos i actors de Hollywood. L’any que ve, als Premis Gaudí competiran ‘Jurassic World 2’ contra produccions petites, fetes a Catalunya i amb actors catalans. És David contra Goliat.

- El cinema en català ha aconseguit ser una eina de normalització lingüística?
Toni Pinel: La gent de Plataforma per la llengua ens va dir que no havia aconseguit un mínim.
Cris Gambín: El cinema en català ha de ser una eina de normalització lingüística, però potser s’han de buscar altres canals com Netflix o Filmin. Televisió de Catalunya és la cadena més vista, però la demanda de l’IVA està fent que es perdin moltes produccions.

- Com veieu el futur del cinema en català?
Toni Pinel: Estem en un moment molt complicat pel moment polític i econòmic, però hi ha factors que et fan ser optimista. Netflix o Movistar+ saben que la manera d’arribar al públic és a través del consum de productes locals. Aquest tipus de projectes els feia Televisió de Catalunya, però potser ara no pot i els ha d’acollir Netflix.
Cris Gambín: El talent hi és, falta creure-hi i diners.

- I fer un cinema alternatiu per diferenciar-se?
Toni Pinel: Pot ser. En el cas de la música, l’obertura es va produir quan van aparèixer grups més indie i alternatius. Van aconseguir que la música en català es normalitzés. Quan van sortir Manel, Els Amics de les Arts o Mishima, no eren el pop-rock que s’havia fet tota la vida.

- Presenteu el documental al FIC-CAT, què n’espereu?
Cris Gambín: Per nosaltres és molt important. Aquesta vegada serà la tercera vegada que presentem, primer un curt, després un curtmetratge de ficció i ara ens estrenem amb el documental. És una gran oportunitat perquè tenen entrada les grans produccions, però també les més modestes com la nostra. Al final, tots fem cinema. 

També et pot interessar