Jump to navigation
"Des de l'any 2023 treballo en el projecte 'Natura Centrum Est'. L’origen d’aquesta idea es troba en l’hort que vaig iniciar l’any 2020, arran de la pandèmia. Després d’un primer any desastrós, vaig començar a estudiar tècniques agroecològiques que, a poc a poc, em van situar en el camí correcte", explica Antúnez. De fet, ell comenta que en aquell any coincideixen dues coses importants a la seva vida. Per una banda, l'hort, i per l'altra, descobreix la figura de Lanza del Vasto, que serà una primera font d'inspiració. Vasto va ser un pelegrí, filòsof, artista i activista de la no-violència, deixeble de Gandhi. Aquest senyor va dedicar la seva vida a propagar un estil de vida coherent amb els valors de la no-violència, el diàleg interreligiós i l'ecologisme. És per això que Antúnez comença a fer recerca sobre persones que havien conreat aquesta ideologia. "Just en aquell moment que em trobo en plena producció de l'hort que tinc a Moià, veig que he d'instruir-me per fer l'hort i començo a descobrir persones que han contribuït al món agrari", continua. "Em crida l'atenció com és possible que el món de l'art i la política estigui tan fora de la pràctica agrària. Quan hi ha uns relats increïbles al voltant d'aquest tema!" manifesta. "Mentrestant, l’hort començava a produir de manera abundant, seguint criteris agroecològics. Això em va fer entendre que, tot i que avui dia molts humans tractem la natura com un recurs o un objecte -extraient-ne el màxim sense miraments-, també és possible relacionar-s’hi d’una altra manera: d’acord amb ella. En aquest sentit, la natura deixa de ser un objecte i esdevé un subjecte abundant".
'Natura Centrum Est' precisament assenyala la necessitat de revertir una mirada que ha expulsat la natura del camp cultural i polític. Aquí, animals, plantes, matèries i territoris no són escenografia, sinó subjectes actius d’un imaginari compartit. Entre grans dibuixos que s’obren com finestres i estructures que conviden al recorregut, la mostra proposa una experiència que entén la creació com a pràctica col·lectiva i la natura com a espai de resistència, aprenentatge i imaginació comuna. El seu treball, centrat en el cos i el dibuix, combina tecnologia digital, sistemes d’interacció —que ell denomina Sistematurgia— i processos col·laboratius. Des de 2009 desenvolupa projectes participatius amb col·lectius diversos, ampliant una trajectòria marcada per l’experimentació escènica, la dimensió comunitària i una mirada crítica sobre la condició humana.
"Durant aquest procés, i com dic, a través de certes figures representatives, veig que hi ha hagut —i encara hi ha— moltes dones i homes que han mediat amb la natura de manera positiva: repobladors de boscos, pagesos agroecològics, denunciants de biocides, visionaris socials… Personatges sovint desconeguts. Com és possible que visquem en la ignorància d’aquestes figures?", es pregunta.
Llum de la Selva, un personatge per descobrirUn dels personatges que més el sedueix és Llum de la Selva (1877–1983). "Em va conduir directament cap al projecte Natura Centrum Est. La seva condició d’anarquista, naturista, vegetarià i pagès el defineix com un dels camins possibles a seguir", explica. "És una llum metafòrica, que és l'única que ens pot salvar. Ell va posar-se també aquest nom amb aquesta intenció. Era un soft gurú, un gurú suau. La selva representaria la màxima expressió de la naturalesa, la màxima expressió de biodiversitat, l'antagònic del desert, que és amb el que estem convertint la terra amb l'agricultura industrial". Antúnez explica que Llum de la Selva per ell, ha estat un gran desllorigador. "L'he intentat entendre i m'adono que és un vector interessantíssim per explicar una història que ens ha quedat censurada, que és el moviment anarquista, naturista i vegà. Integra aquestes idees en una sola persona i amb la Carme Flor de Maig, la seva companya, que era la cuinera d'un latifundi, van aconseguir la propietat d'aquest hort a Sabadell i allà van construir la seva vida. Quan venia la Guàrdia Civil ella es posava en pilotes i parlava amb el burro. Era una gran dona" explica després d'investigar molts episodis de la seva vida. "Llum de la Selva és un personatge en minúscul, en termes històrics, no ha tingut el coixí acadèmic ni surt a les enciclopèdies, però és potentíssim" afirma.
La feina com un mètode de propagandaDe fet, la posada en escena d'Antúnez, aborda aquest desconeixement que tenim d'aquestes figures. El projecte Pòsters Pagesos, part del projecte 'Natura Centrum Est' posa cara a aquests personatges amb la voluntat de retratar-les i fer-les visibles. "Jo penso que el meu treball s'ha de dirigir com un acte de propaganda per difondre aquesta idea", explica. "I aquests personatges poden anar molt bé per construir relats", continua. "La gent no els coneix, i quan jo en parlo comencen a remenar per Youtube i escolten els seus testimonis", diu. "Jo he anat fent un calaix de sastre que va augmentant dia a dia", explica. De moment, hi ha vint-i-cinc personatges. "Hi ha geonaturalistes o el mateix Darwin, però hi ha alguns pensadors russos que són molt desconeguts, com per exemple Vernadsky que és el creador del concepte de la biosfera", relata. "La naturalesa està tan atacada per fronts diversos com l'agroindústria, l'emergència climàtica, els plàstics o els verins, que és molt difícil establir-hi una única lluita", diu Antúnez. "Davant de la immensitat del problema, el que vaig pensar és que s'havia d'enfocar amb qüestions concretes i el carrer és un espai per fer un acte de propaganda, donar veu a la naturalesa" clou per explicar aquest projecte artístic que segueix obert i que té múltiples ramificacions. En aquesta línia divulgativa, està desenvolupant el seu llistat de lemes, entre els que hi ha proclames com: "Visca el cuc, visca el niu, visca tot el que és viu" o "Formigues i papallones, tracteu-les com persones".
Web Mèdol Web Port de Tarragona Web Marcel·lí Antúnez Roca
