Maria Roig

Foto: 

Arnau Martínez
Maria Roig

Maria Roig: "La microhistòria ens ajuda a reconstruir una Història certa"

El documental 'Baix a mar' es projectarà dijous al Memorimage amb la presència de la seva directora
Arnau Martínez
,
07/11/2017
Arts
Als anys 20 unes pel·lícules de 9.5 mm es van quedar a unes golfes del barri pesquer Baix a mar de Torredembarra. Per elles no va passar el temps. Un dia, dues germanes van trobar-les i les van portar a l'arxiu de la població. A partir d'aquí, va començar tot un procés de digitalització i investigació que ha acabat sent el documental 'Baix a mar'. Unes històries no tan llunyanes que han quedat capturades en unes imatges amb un gran valor antropològic. El curtmetratge 'Baix a mar' relata els estius d'una família barcelonina benestant a Torredembarra, els Tizón. A Surtdecasa.cat hem parlat amb la directora del documental, Maria Roig, que dijous el presentarà al festival Memorimage de Reus.
"Jo sempre dic que les imatges familiars a mi m'interessen molt perquè no hi ha cap filtre. No hi ha cap manipulació"

- Com sorgeix el documental 'Baix a mar'?
Sorgeix perquè tenim un conveni com a Unitat d'Investigació del Cinema amb l'Ajuntament de Torredembarra i coneixem molt bé la gent de l'arxiu, que té la Núria Canyelles al capdavant. Resulta que uns veïns de Torredembarra van portar a l'Arxiu unes pel·lícules que havien trobat a casa. El primer que veiem és que eren de 9.5mm, i, per tant, eren molt antigues i això dens donava prioritat per digitalitzar-les.

- En quin estat es trobaven aquestes pel·lícules?
Les van portar dues germanes que les havien trobat a unes golfes del barri de Baix a mar. Tenim molta sort perquè només amb les humitats d'una casa de Baix a mar conservar pel·lícules del segle XX és quasi un miracle! Quan les digitalitzem veiem una família benestant, però sobretot el que ens interessa més és la vida dels pescadors. Això és el que realment és difícil perquè normalment ni els pescadors, ni els pagesos, ni els obrers dels anys 20 i 30 tenien càmeres ni temps lliure per poder-se gravar. Fos qui fos la família que ho va gravar, tenia una sensibilitat molt gran per la gent del poble. El problema és que no sabem de qui eren aquestes pel·lícules i a partir d'aquí comença la investigació.

- Investigació?
Sí, és un procés d'investigació. El que tenim molt clar és que és una gent benestant de Barcelona que estiueja a Torredembarra als anys 20. La primera cosa que fem és agafar a la gent més gran de Baix a mar i projectar la pel·lícula en brut i  veure si ens poden donar alguna pista, si reconeixen alguna cara. Va succeir una cosa molt colpidora. Hi ha un moment que surt una dona amb una xarxa, i en aquell moment, un senyor gran que es va aixecar i va dir: "la mama!". Ens va dir que es deia Maria.

- I com arribeu fins a la família Tizón?
Vam conèixer a una senyora que no va poder venir a la projecció perquè era molt velleta i va dir que la família era la Tizón. La gent del poble parlava d'un tal doctor Manuel, Manolo. Va començar a sortir aquest nom. Era una família molt rica que venia de Barcelona. Vam anar a visitar a aquesta dona gran, la senyora Òdena, i ens va començar a treure fotografies i cartes ja que la seva mare tenia molta amistat amb aquesta família. Ens va donar quatre dades, que es deia Manuel, que la dona era francesa i que tenia tres fills. Tot encaixava més o menys amb el que vèiem a les pel·lícules.

- I com vau seguir?
Vam pensar que si el doctor va morir jove, potser va morir cap als anys 40. Vam començar a investigar i a La Vanguardia vam trobar l'esquela. Així vam saber els noms i cognoms dels fills i buscant vam trobar els néts dels Tizón. Vam quedar amb ells amb una cita a cegues i ens van donar permís per publicar les imatges.   

- És una història que malgrat que és d'una família concreta podria ser la de molts altres estiuejants?
Exacte. En el fons, la família Tizón és una icona en el sentit de la típica família benestant burgesa que va a estiuejar a Baix a mar com els que venien a estiuejar, per exemple, a Salou. En el cas dels Tizón, potser és una mica diferent perquè Manuel Tizón va comprar una barca, 'la Senyora', i va donar feina a molts pescadors,. Tenien una relació estreta amb la gent local.

- El documental té un alt valor antropològic...
 Jo sempre dic que les imatges familiars a mi m'interessen molt perquè no hi ha cap filtre. No hi ha cap manipulació. També ens vam plantejar que si ara desapareguéssim de la terra i només trobéssim imatges familiars només veuríem moments agradables ja que no solem gravar cap moment dolorós. Està una mica falsejat. Són pocs els enterraments que veiem, els moments tristos... Ens interessa el valor antropològic perquè podem veure moltes coses: el comportament, el vestir, els cotxes, la manera de relacionar-se, com graven el paisatge. Tot ens parla de la societat de l'època.

- Quina és la importància de recuperar aquesta memòria històrica?
Està molt bé quan els llibres ens parlen de presidents, de reis i de governants, però el poble no som conscients de la força que tenim. Ho estem vivint ara. Quan veiem 'Baix a mar' observem les dificultats que tenien la gent de Baix a mar per tirar endavant. Recuperar la microhistòria fa que tinguem un teixit molt més real del que ha passat, molt més humà. Al final, la Història està molt bé, jo en sóc una fanàtica, però el que m'agrada són aquestes vivències personals que fa que humanitzem tot això que ha passat. La microhistòria ens ajuda a reconstruir una Història certa. 

- Què representen festivals com el Memorimage en produccions tan locals com 'Baix a mar'?
És el seu espai, primer perquè quan recuperem imatges d'arxiu el que no té sentit és fer tot l'esforç i deixar-les en un calaix. És una mica com tornar-les al poble. Aquests festivals ens ajuden a explicar-nos a nosaltres mateixos. El Memorimage, a més a més, està especialitzat en imatges d'arxiu. Això no impedeix que algun dia el subtitulem en anglès i el portem a un altre lloc.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar