Marina Capdevila: “La vellesa també pot ser molt atractiva i digna de ser representada en obres artístiques”

La il·lustradora ha pintat el seu primer mural de iaios al seu poble natal, Falset

Arnau Martínez

25/01/2018

Arts

La joventut o la vellesa no és només cosa de l'edat. Els iaios que pinta la Marina Capdevila (Falset, 1985) són vells, però alhora desperten rauxa, rebel·lia i vitalitat. Ha aconseguit que els seus murals escampats per arreu del món –en té als Estats Units, Itàlia, Mèxic i Austràlia, entre altres indrets– els hi reconeguin com a propis. Ha creat estil, fins i tot marca. La il·lustradora va pintar el passat mes de desembre un mural a Falset, el seu poble natal, 'Salut!', que representa la tradició vitivinícola del municipi, el comerç local i el turisme. Es troba en una façana lateral d'uns 10 metres d'alçada per 6 d'amplada. Ara pinta murals, però abans d'això va dissenyar samarretes d'Inditex i ampolles de vi. Hem parlat amb ella.

"El mural és una eina per apropar l'art a un públic molt més ampli que el que aniria a una galeria. Té una relació directa amb la gent del barri o de la ciutat on es pinta"

- Com passes de fer dissenys d'estampats de Zara i Bershka a pintar ampolles de vi?
Vaig plegar de la feina d'Inditex perquè no m'agradava tenir un dia rutinari i amb una persona que et doni ordres constantment. En posar-me a fer de freelance com a il·lustradora em va sortir l'oportunitat de treballar en el món del vi, ja que sóc de Falset.

- Els teus avis són molt fàcils de reconèixer...
Tenen una actitud que no els hi pertany a la seva franja d'edat, sinó a una de més jove. Tenen molta vitalitat!

- Crida l'atenció aquesta vitalitat...
Sí! Vitalitat, energia, una mica gamberros, però amb classe. Com m'agradaria imaginar-me quan jo en tingui 80.

- Amb qui t'inspires?
Amb la meva àvia perquè és com un dels meus personatges. Amb 80 anys encara va a comprar el pa amb tacons!

- Per què trenques amb els cànons de bellesa establerts en pintar les persones?
Perquè no m'agrada seguir els cànons de bellesa establerts, crec que la vellesa també pot ser molt atractiva i digna de ser representada en obres artístiques.

- Què tenen de caricatura i què de real els teus murals?
Personalment crec que de caricatura res. Són personatges inventats, inspirats en la gent gran. No són realistes, però tampoc caricatures. Això sí, transmeten un punt d'humor àcid.

- Què t'aporta pintar murals al carrer?
Viatjar, sortir de l'estudi on habitualment treballo, conèixer gent... També que apareguin factors sorpresa a l'hora de realitzar els murals i s'hagi d'improvisar per solucionar-ho. Fer murs cada vegada més grans és molt emocionant. Cada mural és un repte.

- En què es diferencia dissenyar per una marca o per un mural?
Molts murals que faig també són per a una marca, la diferència és que quan hi ha un client pot ser que la llibertat estigui una mica més restringida. Tot i això, normalment, qui em truca per fer un mural ja sap el que faig i, per tant, hi ha molta llibertat creativa.

- L'art, la pintura, hauria de buscar els seus espais més enllà de museus i galeries?
A mi m'agrada pintar murals, ja que és una eina per apropar l'art a un públic molt més ampli que el que aniria a una galeria. Té una relació directa amb la gent del barri o de la ciutat on es pinta el mural.

- En quins projectes treballes actualment?
Estic preparant el 2018... Enguany pintaré més murals i viatjaré més...