Arnau Martínez
,
22/02/2018
Arts

Marta Arjona: “La intenció de la videodansa és anar més enllà i dirigir la mirada de l’espectador a punts molt concrets”

El videodansa ‘Quadrant’, gravat a la pedrera d’alabastre de Sarral, s’ha endut el primer premi del festival VideoDance Brasil

Foto: 

Arnau Martínez
Marta Arjona i Mei Casabona, directores de 'Quadrant'
La Marta Arjona (1992) va ser alumna de la Mei Casabona (1980) i són les directores de la peça de videodansa ‘Quadrant’. Casabona és professora de dansa a l’Espai Municipal de Dansa de Sarral, a la Conca de Barberà, i Arjona té la seva pròpia productora audiovisual, DansPXL, especialitzada en dansa i arts escèniques. La seva última creació, ‘Quadrant’, acaba de guanyar el primer premi del festival VideoDance Brasil. La peça està gravada a la pedrera d’alabastre Coma-Ral, del municipi de Sarral, per commemorar el centenari de l’obertura del primer taller modern d’alabastre de la localitat. Parlem amb elles.
"La coreografia parlava de la dualitat entre l’home i la dona, però el fet de traslladar-la a un lloc històric va fer que la peça agafés una altra dimensió"

- Què és la videodansa?
Marta Arjona: La videodansa és un format audiovisual que combina la imatge en moviment amb tots els recursos que t'ofereix la càmera per donar vida a la dansa. Crees històries audiovisuals de dansa.

- I com us decidiu per explotar aquest format?
Mei Casabona: No és el primer que fem. En aquest cas, la coreografia ja estava dissenyada per a un escenari, teníem un nou espai i vam decidir transportar-la i modificar-la. La dansa és efímera, cada vegada que balles és diferent ni que sigui la mateixa peça. El fet de poder gravar un videodansa fa que aquell moment es plasmi i es quedi allí per sempre.

- En un moment tan digital i audiovisual com l’actual, qualsevol pot fer videodansa?
Mei: No és el mateix, tu enfoques al lloc on vols que l’espectador miri, en canvi en un escenari l’espectador decideix en què es fixa.
Marta: La intenció de la videodansa és anar més enllà, tenir alguna cosa a explicar i dirigir la mirada de l’espectador a punts molt concrets. Per exemple, hi ha un pla aeri que és totalment diferent i inimaginable des d’una platea d’un teatre. En aquesta ocasió també vam tancar molt els plans per captar emocions i gestos.

- Són seqüencials les coreografies?
Mei: En la videodansa, a vegades, has de modificar la coreografia original. Nosaltres quan la vam gravar ho vam fer cronològicament, frase per frase de moviment, A l’hora de muntar-ho vam veure que hi havia parts que es feien pesades i llavors la vam modificar.

- Com va sorgir la idea de fer ‘Quadrant’?
Mei: El 2016, després de muntar una coreografia amb els nanos més grans, la Marta em va dir: “gravem-la!”, i dit i fet! Això va provocar que s’obrís un món pels estudiants perquè era donar-los-hi un caramel, els nens pensen que quan siguin grans els hi tocarà a ells gravar la peça.

- És aprendre dansa d’una altra manera?
Mei: Clar! Preparar la coreografia, fer-la a diferents escenaris i que t’aplaudeixin és molt gratificant, però amb la videodansa ells no saben que s’hi passaran quatre hores. Repetir, repetir i repetir per gravar recursos és disciplina.

- Per què vau decidir gravar-lo a la pedrera d’alabastre la Coma-Ral?
Marta: Celebraven els 100 anys de l’obertura del primer taller d’alabastre i des que vaig veure aquell lloc li vaig dir a la Mei: “és una passada!”. És un semicercle, un amfiteatre natural. A més, no està deixat, però des del 1965 que no s’hi extreu pedra. També va ser molt dur, els nens estan acostumats a ballar sobre un escenari i allò era terra, un terreny abrupte.

QUADRANT (Dance Short Film) from DansAra Sarral on Vimeo.

- Va ser un repte afegit pels nens...
Mei: Puc modificar la peça en el mateix lloc, en el mateix moment perquè hi ha una pedra i sé que si hi salto, em faré mal.
Marta: També el fet de ser un lloc de 360º ens va donar molta versatilitat, juguem amb tot l’espai. Dóna riquesa d’imatge perquè l’espectador no veu en cap moment tot el cercle, però identifica que està en un mateix lloc des de molts punts.

- Què va significar gravar a la pedrera d’alabastre de la Coma-Ral?
Mei: La pedrera és un lloc important pel poble i vaig voler informar-me'n. Què s’hi feia? Com s’hi treballava? La peça comença d’una manera i acaba de la mateixa perquè vol plasmar que allò ja estava allà i hi seguirà estant. Nosaltres hem anat a La Pedrera, hi hem ballat i hem marxat. Desapareixerem algun dia, però allò seguirà formant part de la terra. La coreografia parlava de la dualitat entre l’home i la dona, però el fet de traslladar-la a un lloc històric va fer que la peça agafés una altra dimensió.

- De què parla ‘Quadrant’?
Mei: A la peça hi ha un noi que se’l manipula o ell manipula a les noies. Per ells que són adolescents i comencen a parlar del maltractament o del bullying o fins i tot el pateixen; que facin una acció explicant això és brutal!

- A banda de la música de la coreografia també utilitzeu sons, per què?
Marta: Són sons de l’arxiu sonor del Museu de l’Alabastre, de tecnologia, de màquines extraient la pedra. Crec que és un punt afegit perquè, sobretot a la primera part de la peça, que és un duet, prenen molta importància aquests sons. S’estan barallant, és molt físic i per exemple quan es rasquen, s’abaixa la música i se sent un d’aquests sons.

- Malgrat voler dirigir la mirada de l’espectador en la peça de videodansa,  el que es percep no deixa de ser subjectiu?
Mei: És allò bonic de la dansa. El que et diem és la nostra història, però potser un altre n'hi veu una de completament diferent.

- Per acabar, què ha representat rebre el primer premi del festival VideoDance Brasil?
Marta: Ha anat tot molt ràpid! Normalment estrenes un producte audiovisual i al cap dels mesos t’arriben els reconeixements. En aquest cas, amb l’estrena va haver-hi dues seleccions. El vam estrenar la segona quinzena de gener i un mes després ja tenim un primer premi. A més, sempre mires amb qui competeixes i en tots ballaven professionals, a ‘Quadrant’ ho fan alumnes! A més, en aquest cas vam poder veure les notes del jurat i el que destacaven era la coreografia, la interpretació i la importància de la localització. Això t’ajuda i t’anima a seguir treballant!

- I com a coreògrafa i mestra, Mei?
Mei: Com a coreògrafa és molt gratificant com han valorat la meva peça, que ara ja no és meva sinó nostra perquè la Marta l’ha modificat. També penses que alguna cosa has fet bé si un nen de 12 o 13 anys està al nivell de competir amb un professional. Tu pots ballar per passar-ho bé o hi pot haver darrere un treball corporal i una consciència.

També et pot interessar