Vinyet Panyella: “La de Rusiñol i Casas va ser una amistat de per vida, tot i la diferència de caràcters"

Últims dies per visitar l’exposició ‘Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro’ al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí

Arnau Martínez

05/12/2017

Arts

Els pintors Santiago Rusiñol i Ramon Casas van fer un viatge en carro per Catalunya entre els anys 1889 i 1892. Fills de la burgesia industrial i comercial neixen els dos a Barcelona i un dia decideixen anar a descobrir paisatges i sentir l’emoció que sent l’artista davant la natura. En aquell moment, un s’iniciava en la pintura paisatgística, mentre que l’altre ja arrossegava anys de rodatge. Les seves vivències les van deixar plasmades a les pàgines de La Vanguardia a quatre mans, Rusiñol escrivint i Casas dibuixant. Fins al gener del 2018, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí acull l’exposició per celebrar l’Any Ramon Casas. A Surtdecasa.cat hem parlat amb la comissària de l’Any Ramon Casas i de l’exposició, Vinyet Panyella (Sitges, 1954).

"És una lectura que correspon al darrer moment del naturalisme. Tots dos artistes van a cercar-lo als orígens, en contacte amb la terra i amb les poblacions més allunyades de la realitat urbana que tan bé coneixen"

- Quin creus que és l'eix que vincula l'univers de Santiago Rusiñol i Ramon Casas?
El primer eix que vincula l'univers de Santiago Rusiñol i Ramon Casa és el de la seva gran i decidida vocació artística enfront del que els estava predestinat al món de la indústria el primer i del comerç el segon. Amb tot, Casas des de la post adolescència ja va vehicular la seva vocació amb els anys d'aprenentatge a París (1882-1884). Després vindrien la seva pertinença a la mateixa classe social, la voluntat de trobar un llenguatge artístic propi i, per damunt de tot, l'ànsia de llibertat i de modernitat.

- Quina vinculació personal tenien els dos pintors?
La de l'amistat personal des de molt joves, al Centre d'Aquarel·listes de Barcelona. Una amistat que va anar en augment a causa de les afinitats artístiques i que va consolidar-se el 1889 amb la campanya pictòrica de Poblet i els viatges en carro, fins a les estades a París (1890-1892). Va ser una amistat de per vida, tot i la diferència dels caràcters i de les circumstàncies personals.

- Com va ser aquesta volta per Catalunya en carro?
Més enllà de la llegenda, més rural que urbana, van ser un seguit de sortides que van fer en carro i en bicicleta per la Catalunya Vella i la Cerdanya entre 1889 i 1890, i la darrera el 1892, de Manlleu a Sant Feliu. Es tendeix a unificar simbòlicament aquestes rutes en una de sola, però van ser diverses, tal com s'explica a l'exposició que actualment es mostra al Museu de la Vida Rural, a l'Espluga de Francolí. Sortiren a buscar paisatges i impressions pictòriques a la recerca d'un llenguatge sempre renovat, a partir de la creença en la llibertat de tria que té l'artista: tria de tema, ambient, motiu... Rusiñol, a més, n'escrivia les cròniques a La Vanguardia i Casas les il·lustrava, una mena d'Instagram de l'època amb el seu traç magistral de dibuix. Això els donava una projecció que anava molt més enllà dels llocs que visitaven.

- A mesura que viatjaven per Catalunya anaven publicant les experiències a La Vanguardia, què expliquen aquestes vivències?
Són principalment una descripció de paisatges i ambients, amb visions de determinades experiències humanes, com les dels saltimbanquis de carretera que anaven pels pobles d'estiueig a guanyar-se la vida. Als textos de Rusiñol, escrits amb llenguatge de pintor, hi predomina la descripció, de vegades més lírica o de vegades més irònica, sempre amb el seu estil únic.

- Rusiñol inicia la seva carrera amb pintura paisatgística, en canvi, Casas és la primera immersió, s'evidencia aquesta diferència?
Sí, notablement, a parer meu. Casas ja havia excel·lit en retrats, principalment, així com en escenes de masses, com les tauromàquies dels anys vuitanta. En canvi, el paisatge vinculat a una visió rural per contraposició a la visió urbana no havia estat un dels seus temes preferents. És gràcies a Rusiñol i a les incursions que fan plegats per la Catalunya Vella que el paisatge se li revela com a matèria pictòrica. Tècnicament però, els paisatges de Rusiñol són més elaborats, amb més matisos en els efectes de la llum per exemple. Els de Casas són de factura més simple.

- Artísticament, què és el que més valoraries de cadascun d'ells?
Centrant-nos en aquesta exposició, la voluntat de Rusiñol en excel·lir en una visió tant harmònica com real de la natura, visió en què sembla voler arribar a copsar totes les possibilitats plàstiques que el paisatge li ofereix. En Casas, aquests traços magnífics dels dibuixos de La Vanguardia, un altre dels vessants del seu art. En Casas el dibuix mai no és una provatura o un assaig si no sempre és obra acabada.

- Per què és important ara fer aquesta relectura de la ruralitat Catalana?
És una lectura que correspon al darrer moment del naturalisme. Tots dos artistes van a cercar-lo als orígens, en contacte amb la terra i amb les poblacions més allunyades de la realitat urbana que tan bé coneixen. Es proposen descobrir paisatges i emocions des de la llibertat pictòrica i temàtica que, sense cap dubte, des d'aquell moment entren a formar part de la respectiva biografia artística.