Gerard Arias
,
04/07/2014
Arts

Jordi Ferré: "Ara mateix la gent s'interessa ràpid quan parles de castells"

'Camises cap al cel' és un curtmetratge de ficció sobre el món casteller dirigit pel vallenc Jordi Ferré
Camises cap al cel, Valls, Arts, Curtmetratge

Foto: 

Aura Domènech
En el càsting hi van participar més d'una vintena d'infants
Jove, vallenc, casteller i amant del cine. Amb aquests 4 ingredients (potser no en aquest ordre) n'hi ha hagut prou perquè el Jordi Ferré decidís centrar el seu treball de fi de màster a l'ESCAC en elaborar un curtmetratge de ficció sobre el món casteller. I no ha estat fàcil, és clar que no. Si en aquesta societat hi ha sectors més castigat que d'altres, un d'aquests és la cultura, i més concretament la indústria del cine. Però al Jordi li corren els castells i el cine per les venes i per això, després de superar alguns entrebancs, ha aconseguit tirar endavant un projecte que no descarta promocionar a nivell internacional. Coneguem-los, tant a ell com la història que explica 'Camises cap al cel'!
"Vam fer un càsting de nens a Valls on va venir canalla de les dues colles de Valls, de Barcelona, de Vilafranca i de Vilanova i la Geltrú"

- Quan neix la teva afició pels castells?
Des que tinc ús de raó. Com que sóc de Valls el meu pare sempre em portava a la plaça quan era petit i m'hi vaig aficionar. No com a casteller però sí com aficionat, tot i que ara ja fa uns anys que estic a la colla Jove...

- En actiu per dir-ho d'alguna manera...
Sí sí, cada divendres assaig.

- Aquesta és una de les aficions, l'altra és el cinema. Quan t'hi comences a interessar?
Doncs quan vaig acabar el batxillerat vaig entrar a Comunicació Audiovisual, i allí és on va començar. Abans no ho tenia molt clar, el cinema m'agradava però tampoc era una afició molt potent. Però des que vaig començar la carrera vaig tenir molt clar que o feia això o feia això. A més, ara estic acabant un Màster de Direcció de Cinema a l'ESCAC...

- I d'aquí neix el projecte 'Camises cap al cel'...
Bé, ja ho tenia en ment feia anys. Sobretot ficció, no documental. I per mi és un repte fer-ho sobre el món casteller.

- Per començar a rodar necessitàveu finançament. Vau trigar molt a aconseguir-lo?
Sí, però la Fundació Ciutat de Valls em va ajudar en una part i la resta ho vam posar entre els meus estalvis, la família i alguns amics.

- Sense desvetllar massa cosa, què explica ‘Camises cap al cel’?
És una faula que explica la història d'un nen casteller que té com a ídol el seu pare. Però aquest mor i el nen s'ha d'enfrontar a la mare que és contraria a fer castells. 

- Per tirar endavant tot aquest projecte, com has elaborat l’equip de treball? Companys de l'ESCAC, amics...?
Doncs una mica de tot. L'equip de fotografia és de l'ESCAC. L'ajudant de càmera és de Tarragona. La productora i la directora d'art són amigues de la universitat. El so el porta un amic de la colla. La que porta les xarxes socials i fa les fotos també és una amiga de la colla. Ara mateix la gent s'interessa ràpid quan parles de castells. Tothom m'ha dit que sí a la primera. Si hagués tractat sobre un altre tema també hagués aconseguit gent, però el món casteller atrau molt!

- Com us ho vau fer per trobar els actors?
Vam fer un càsting de nens a Valls on va venir canalla de les dues colles de Valls, de Barcelona, de Vilafranca i de Vilanova i la Geltrú. I pels adults no vaig fer càsting perquè ja els tenia més o menys al cap. Li vaig comentar al Biel Duran, que també ha participat en una altra pel·lícula de ficció de castells i em va dir que sí. El Ricard Farré és amic meu i la resta són de Valls: la Violant Llopis, el Joan Martínez...

- I com ha estat el treball amb els actors? Ha costat més treballar amb els nens o amb els adults?
Amb els nens sempre costa més perquè potser hi havien escenes on el nen no podia riure i costava molt. Però no hem tingut grans problemes, s'han adaptat molt bé.

- Com està anant el rodatge? T’has trobat amb moltes dificultats?
La pluja ha estat la que ens ha tocat més els collons, així de clar. Quan havíem de gravar l'escena principal, on passa tot a la plaça castellera, teníem els actors, els extres... però es va posar a ploure i vam haver de plegar.

- I ja hi ha una data de presentació?
Doncs no tinc cap data, potser cap a finals d'estiu. Primer l'he de presentar a l'ESCAC.

- I per acabar, què t’agrada fer quan surts de casa? No val dir cine ni castells…
(Riu) Doncs serà complicat... Últimament he anat de cul però ara
 que és estiu m'agrada anar-me a banyar en algun gorg d'aigua gelada!

 

I com no, abans d'acomiadar-nos li hem demanat les seves 5 cançons de capçalera:

També et pot interessar