Anna Zaera
,
18/07/2018
Activa't

Jordi Ventura: "Crec que la societat necessita consciència, més que informació o coneixement"

És l'impulsor del Piknic Electronik i del Festival Orgànic de Barcelona
Jordi Ventura

Foto: 

Cedida
Jordi Ventura
Després d'una carrera com a ballarí que el va portar al Canadà, Jordi Ventura (Tortosa, 1976) va crear una empresa de comunicació a Barcelona i ha estat l'ideòleg d'alguns festivals de renom com el Piknic Electronik. En els darrers temps, i trobant-se en un moment de canvi vital, ha decidit viure com un nòmada en una caravana. Aquest canvi d'estil de vida l'ha portat a idear el festival Orgànic, una proposta que ja ha celebrat dues edicions a Barcelona amb la voluntat d'apropar a la gent un estil de vida conscient, l'alimentació saludable i la cura de cos i de l'esperit. Ara, ha tornat a viure a les Terres de l'Ebre, en una cabana als peus dels Ports per retrobar-se amb la senzillesa perduda. Hem parlat amb ell d'aquest canvi vital i del seu recorregut.
"La soledat em dóna molt d'espai per escoltar-me i saber com em sento"

- En quin moment de la teva vida diries que et trobes?
Amb 42 anys que tinc, estic en un moment de molta reflexió personal. Plantejant-me moltes coses que fins ara no m'havia plantejat. He tornat a viure a les Terres de l'Ebre després de molts anys. Estic vivint en una caseta, una cabaneta, aquí a la falda dels Ports, amb la idea de reconnectar amb la natura i tenir més temps per a mi. Continuo treballant, tinc projectes a Barcelona, però ja els estic vivint de manera diferent, trobant la manera de connectar amb ells des d'allò que jo ara mateix necessito.

- Què vas estudiar? Com ha anat evolucionant la teua carrera professional?
Jo he tingut moltes carreres diferents. Vaig començar en el món de la dansa. Era ballarí i coreògraf de dansa contemporània i vaig començar molt jove. Vaig estudiar a l'Institut del Teatre de Barcelona; després vaig anar a Bèlgica i vaig acabar vivint al Canadà, on vaig muntar la meva companyia de dansa. Va ser una etapa molt creativa i molt intensa. Quan vaig ser pare i, tenint en compte que la dansa requereix una dedicació molt intensa perquè treballes amb el cos, vaig pensar que volia fer altres coses, que tenia altres prioritats. Vaig decantar-me pel món de la comunicació. En aquella època al Canadà es deia Media Interactiva, que després es va convertir en Social Media. Vaig estar treballant en algunes agències al Canadà, i quan vaig tornar a Barcelona, vaig crear la meva pròpia agència de comunicació. Com volia recuperar el món de l'escenari d'una manera diferent, vaig començar a fer festivals, festivals de música electrònica.

- Volies seguir vinculat amb el món cultural?
Sempre he estat vinculat amb el món cultural. Però aquests tipus de festivals de música va arribar un moment que van deixar d'omplir-me. Vaig tenir una crisi personal bastant intensa bàsicament perquè treballava moltes hores, molt d'estrès... El cos va dir "prou". I vaig començar a cuidar-me: la dieta, la meditació, el ioga, les teràpies alternatives... Buscava solucions i ajuda. I en tot aquest canvi, vaig pensar que estaria molt bé fer un festival on la gent no prengués alcohol ni drogues i poguessen anar a dormir d'hora, un festival saludable. I d'aquí va néixer la idea del festival Orgànic. Un festival en el que després de dues edicions encara hi estem treballant.

- Dius que et trobes en un moment de canvi personal i professional.
Una mica, el camí que veig que estic tenint és que vaig començar fent moltes coses per a altres. Coses que jo em pensava que m'omplirien i, ara, cada cop estic anant més cap a dins i fent coses que a mi em motiven. Ara estic enfocat en un podcast que es diu Conversaciones Orgánicas en què faig entrevistes a gent que jo admiro o que d'alguna manera he après d'ells. I segurament aquest projecte es convertirà en un documental que el que vol buscar és el secret de la vida. Per què existim? Per què fem el que fem? Què ens motiva? Estic buscant diferents perfils per tot el món que sembla que hagin trobat la resposta. I per acabar, en paral·lel, estic fent classes de coaching. Hi ha una part de mi que vol ajudar de manera més directa a la gent.

- Si mires la teva història personal, creus que tots els passos t'han portat cap aquí? Han estat les crisis el detonant per un canvi d'etapa?
Sempre hi ha un moment en la vida, que moltes vegades ve en la condició de crisi però no necessàriament, que la vida et demana un canvi. Jo ho veig com dues línies. Una és allò que tu ets en essència i l'altra com la vols expressar. La meua essència és a l'escenari com a actor i ballarí i també com a comunicador. Al final, sempre he estat fent la mateixa cosa, però he tingut la necessitat d'aprendre o viure experiències que m'han obligat a canviar la professió.

- Com diries que ets en essència? Un comunicador?
Jo crec que la comunicació és l'eina que utilitzo per a convocar. Crec que el que a mi m'agrada és crear comunitats. Connectar amb la gent. Una cosa que no m'obsessiona, però quasi, és el tema de prendre consciència de les coses. Jo estic començant ara a prendre consciència, de la gent, del meu entorn... I crec que la societat ho necessita. Fins i tot crec que ho necessita més que la informació i el coneixement. La idea d'ajudar a prendre consciència és una cosa que m'inspira molt.


Jordi Ventura amb la seva caravana

- Comentes que t'inspira la idea de la comunitat, però te n'has anat a viure als Ports, lluny dels nuclis més poblats. Volies tornar a connectar amb la natura?
Jo crec, i de fet, me'n vaig adonar quan el meu fill de 14 anys m'ho va dir, perquè ell ha viscut quasi tota la seua vida a Barcelona, que en petites comunitats vius més acompanyat. Ell em deia: "a la ciutat hi ha molta gent i moltes coses, però estàs molt sol, i estàs sempre tancat al pis". Aquí ell troba que té una vida social més activa. El ritme aquí és una mica més lent, i et permet recuperar algunes coses com no anar tan de pressa. I clar, quan tinc necessitat d'algun estimulant torno a la ciutat. No estic completament aillat. Però em va bé estar-hi per connectar en mi mateix, per baixar el ritme una mica... Una cosa que m'encanta és anar els dissabtes al mercat de Tortosa a esmorzar. No em sento sol aquí. Ara em desperto amb els moixonets i la natura. Els Ports és un lloc màgic.

- Què has trobat als Ports?
Per exemple, una cosa amb la qual estic molt fascinat és amb la gestió del temps. Arriba poca cobertura, la justa per mirar el Whatsapp o els mails. Però m'he tret totes les xarxes socials i tinc molt temps per estar sol i explorar l'avorriment. Saber que quan tens gana i menges moltes vegades ho fas per omplir algun neguit. La soledat em dóna molt d'espai per escoltar-me i saber com em sento. 

- Pel que fa al documental que dius que vols fer, creus que les persones conscients estan repartides per tot el món, o creus que a Occident hi ha més inconsciència?
Jo crec que és general. Sí que és cert que a Occident patim una mica més perquè allò material té molt valor i això fa que ens desconnectem una mica d'allò que necessitem. Però jo crec que molta gent s'està despertant. Amb el festival Orgànic hem vist un canvi brutal, només en dos anys. Però ara és un bon moment per ajudar a que la gent prengui consciència. A Occident la gent no està satisfeta amb com estem vivint. Crec que ja no ens ompli tenir un cotxe gran i guanyar molts diners. Això vol dir que estem buscant una cosa que està més enllà, que no està fora, sinó que està dins nostre.

- Aquest hivern, un ex directiu de Google presentava un suposat algoritme de la felicitat basat principalment en controlar els pensaments negatius. Creus que estem massa obsessionats per trobar la felicitat?
La paraula felicitat és una paraula a la qual  li tinc molt de respecte. Crec que el secret de la vida és saber estar feliç, però també saber estar trist. Crec que quan estàs trist també aprens moltes coses. En la meva vida, en els moments en què més he après, ha estat en els moments de patiment. Quan les coses m'anaven bé, no em plantejava perquè m'anava bé. A mi la paraula felicitat m'agrada, però m'agrada més l'observació de com em sento, si estic content o no, si estic trist... Perquè darrere sempre hi ha alguna cosa que s'està manifestant...

- Sinó, la felicitat sembla una cosa que t'has d'esforçar per aconseguir, que sempre és un ideal...
Clar, et marques un objectiu, i després, què fas? Què fas entremig? Hi ha moltes coses que pots fer entremig.

- La idea de fer un projecte documental global significa que, segons la cultura o les teves circumstàncies, cadascú busca el secret de la vida? Quin tipus de persones t'imagines que hi inclouràs? Gurús o persones normals d'un poble o d'una ciutat?
M'encanta que em facis aquesta pregunta perquè una cosa que m'agradaria explorar és que crec que la saviesa la pots trobar en el veí de casa. Crec que el món dels idols s'ha acabat. El que s'ha de fer és anar cap endins. Jo quan veig al pastor que passeja les cabres pels Ports i passa per davant de casa meua penso: "Mare meua! Este home sap viure!". I després parlaràs amb ell i pots indagar moltes coses. Ens marcarem algun objectiu d'anar a algun lloc per aprendre una cosa concreta, però el que volem és entrevistar la gent que ens trobem pel camí.

- Deixareu que l'atzar elegeixi les persones?
Exacte. Volem veure què ens ofereix el camí. La idea és seguir interactuant amb la gent, coneixent, aprenent. Això és el que em motiva més, la interacció humana.

- L'any passat vas passar-te'l vivint de forma itinerant. Com ha estat la vida en una caravana?
Ha estat un abans i un després en la meva vida. De totes les experiències que he viscut, diria que ha estat la més transformadora. Viure en una autocaravana durant un any, estar movent-me i no saber on dormiràs cada nit, és brutal com a experiència. Primer, m'ocasionava molt d'estrés no saber on dormiria cada nit. Però estàs conduint i arriba un moment en què això no et preocupa. Vaig estar a l'estiu amb els meus fills, i amb la gossa.

- Tenies pors?
 Algunes. Però hi ha molta gent que ho està fent. Hi ha una comunitat. El que em feia molta por és pensar: com treballaré? com sobreviuré? Hi ha gent que li agrada estar molt temps a un mateix lloc, però altra gent que no podem. Jo tinc esperit nòmada. No entenia perquè no podia estar més d'un any en un pis. Després vaig entendre-ho! Ah! Perquè sóc nòmada. I està bé que vagi canviant i vagi enriquint-me d'altres cultures. 

- Viatjar com a estil de vida?
No és fer turisme. És viure d'una manera nòmada. No pagar lloguer. Tot el que guanyo ho inverteixo per a mi, però no estic donant una part del meu salari cada mes només per tenir un sostre. Jo no he parat mai. M'organitzava ruta en què cada dos setmanes havia de passar per Barcelona. He descobert tots els poblets de Catalunya, per Girona, per Horta, per Morella, vaig anar al Marroc, a Portugal, al sud de França... Segons la meva agenda de feina.

- La caravana la vas comprar?
Sí, la vaig comprar. Tot el que va cabre a l'autocaravana m'ho vaig quedar i el que no, ho vaig donar. Però se'm feia molt gran i ara l'he venut i tinc una furgo més petita amb un llit i una cuineta. Tot el que no cap a la furgo ho tinc a la caseta. Una caseta de 30 metres quadrats amb plaques de llum i l'aigua que surt d'una font. 

- La idea que vols transmetre és que és possible viure com un vol?
Totes les coses que a mi em feien temor per fer això, van resultar ser ximpleries. I les coses que van resultar una mica més traumàtiques no me les havia ni plantejat. No tot és súper romàntic, tens moments durs, però clar que es pot fer.

- Quins són els moments més durs?
Trobar el lloc on dormir crec que és la gran obsessió des que et despertes. He dormit a gasolineres i he dormit en lloc paradisíacs on m'hi he quedat una setmana. Hi ha una app que et diu tots els llocs on pots passar la nit. És molt guai. Fer-te una copeta de vi amb el veí, veure una posta de sol... A mi m'estressava molt planificar les vacances, i ara és una sensació alliberadora, omplo la nevereta i marxo...

- Vols continuar vivint així?
Té un punt addictiu, la veritat. De fet avui he anat a fer la classe de kitesurf al Trabucador, i dic, si no hagués quedat amb tu, em quedava a dormir. Només faig el llit i ja està! Ho recomano molt!

També et pot interessar