L'exposició que alguns falsetans no aniran a veure

Un Falset destruït per les bombes del 38 centra una mostra que es pot veure fins el dia 11

Sílvia Sagalà

05/09/2013

Arts

A Falset encara hi ha molts veïns que prefereixen no recordar com va afectar la Guerra Civil a la seva població. I és que la capital del Priorat va ser castigada durament per les bombes per ser la rereguarda del camp de la batalla de l’Ebre. Ara, 75 anys més tard d’aquells fets, una mostra fotogràfica commemora aquell tràgic episodi. ‘Bombes al Priorat’ és un recull de vint imatges captades, entre d’altres, pel fotoperiodista Agustí Centelles, que es pot visitar fins l'11 de setembre a la sala d'exposicions del Castell de Falset.

"Falset va ser un dels punts de mira de l’aviació franquista durant la guerra per ser la rereguarda més propera al camp de la batalla de l’Ebre. La matinada del 25 de juliol, l’exèrcit popular creuà el riu per diversos punts i això va significar un canvi important en la intensificació de la guerra al Priorat. Per Falset ja no només hi passaven vols de reconeixement sinó que el cel del Priorat es va convertir en una continuació del front de l’Ebre.

Aquells dies Falset era ple de gent; es diu que hi havia milers de persones, entre els soldats que es preparaven per entrar a combat i els refugiats civils que fugien del front. El primer atac en aquesta ciutat es produí el 29 de juliol cap a tres quarts de dotze del migdia, després del pas d’una ‘xivata’ que suposadament confondria la munió de presoners amb una columna de l’exèrcit republicà. El bombardeig va destruir unes 80 cases, causant diverses víctimes entre la població civil. Immediatament hom equiparà l’atac amb el de Guernica.

No havia passat una hora, quan sonaven de nou les alarmes. Els punts d’observació i escolta comunicaven la presència d’avions. Eren quinze ‘paves’ que, en formació de cinc, atacaren a plaer la vila, ja que Falset no disposava de cap tipus de defensa antiaèria. La destrossa urbana fou enorme. Un testimoni d’això va ser el fotoperiodista Agustí Centelles, qui pogué captar algunes imatges que reflectien la destrossa que patí la vila, en concret a la Font Vella, al carrer Nou i al carrer de Miquel Barceló".

Amb aquestes paraules descriu l’historiador Ezequiel Gort els primers bombardejos que van afectar la capital del Priorat durant la Guerra Civil espanyola. Són línies que formen part d’un article redactat en el marc del projecte de divulgació ‘Montsant, front de guerra’, desenvolupat durant l’any 2008 per l’entitat etnològica Carrutxa. Aquest 2013 es compleixen 75 anys d’aquests fets i, ara, l’Ajuntament de Falset, l’Arxiu Comarcal del Priorat i la Biblioteca de Falset han donat vida a ‘Bombes al Priorat’. Una mostra que commemora els bombardejos que van patir Falset i altres pobles prioratins com a primera rereguarda de la batalla de l’Ebre l’estiu del 1938.

20 fotografies reviuen el desastre

L’exposició sorgeix després que Carrutxa trobés cinc fotografies a la cua d’un negatiu que contenia imatges dels efectes de les bombes que van caure a la ciutat de Reus. Eren d’Agustí Centelles, un dels pioners del fotoperiodisme modern.

Els comissaris de la mostra, Toni Orensanz, Miquel Perelló Segura i Josep Munté Mateu estaven convençuts que trobarien més fotografies sobre l’atac aeri a Falset, i així va ser. Després de fer recerca en van trobar a la Biblioteca Nacional de España i a l’Arxiu de la Biblioteca de Montserrat, on es troba el Fons Ramon Perera -l’enginyer que va construir els refugis de Barcelona-. Ara, s’exposen fins el proper 11 de setembre a l’absis del castell de Falset.

Les imatges mostren alguns edificis i carrers castigats per l’aviació franquista el 29, 30 i 31 de juliol de 1938, pocs dies després de l’inici de la Batalla de l’Ebre. El periodista Toni Orensanz explica que el més probable és que Centelles “no entrés a Falset i que les fes passant per la carretera” ja que no surt el centre de la vila sinó cases destruïdes al costat de la carretera. De la quinzena de fotografies restants no se’n coneix l’autoria. L'exposició també recull diversos documents sobre els atacs amb bombes, així com seqüències aèries de bombardejos a Falset, Marçà, Masroig i Els Guiamets.

‘Bombes al Priorat’ és per Orensanz “un viatge a l’estiu del 38, una radiografia d’uns fets que encara avui molts prioratins prefereixen oblidar”. De fet, explica que són diversos els falsetans que “m’han dit que no aniran a l’exposició perquè no tenen ganes de recordar aquells dies”. Per entendre a aquests veïns només cal saber que entre el 29 i el 30 de juliol d'aquell any es van deixar anar 62.000 quilos d’artefactes explosius a Falset que segons el periodista “podrien equivaldre a unes 620 bombes”.

De moment aquestes són les úniques imatges que els comissaris han trobat sobre els efectes del bombardeig a la capital del Priorat. Orensanz, però, està convençut que hi ha més fotografies. Sense anar més lluny ara estan mirant d’aconseguir “unes imatges del fotògraf de guerra Robert Capa que no es van arribar a revelar mai”.

Si voleu saber més coses sobre aquests fets i descobrir amb els vostres propis ulls quins efectes van tenir els atacs aeris en terres prioratines, només cal que us llegiu l’article de l’Ezequiel Gort, agafeu el cotxe i us acosteu fins a Falset. No us ho perdeu!