David Fernàndez
,
05/11/2013
Arts

Santi Valldepérez: "Haver nascut en un entorn com les Terres de l'Ebre em fa sentir un privilegiat"

El director d'Amposta estrena 'Buda. L'illa del Delta' dimecres 6 al Festival Memorimage de Reus

Foto: 

Imatges 'Buda. L'illa del Delta'
El Santi Valldepérez (1978) és de les Terres de l’Ebre i des d’allà intenta obrir-se camí com a documentalista després de llicenciar-se en Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra i d’haver realitzat diversos cursos de documentals a escoles de Barcelona i Cuba. Al costat de Guillermo Barberà, el seu company de batalles i soci a la productora Films Nòmades, ha produït documentals, reportatges i treballs audiovisuals de tota mena, i molts d’ells tenen com a protagonistes precisament les Terres de l’Ebre i la seva realitat quotidiana. Per explicar el que els envolta fan servir aquella màxima que diu que només es pot explicar una cultura si formes part d'ella, amb observació participativa i amb un cert compromís amb el que t'envolta. El seu darrer treball ‘Buda. L’illa del Delta’, coproduït amb TV3 i TVE, s’estrenarà aquest dimecres 6 al Teatre Bartrina de Reus en el marc de la sessió inaugural del VIII Festival Internacional de Cinema Memorimage. Un documental que sorgeix després de dos anys observant i convivint en aquest bell territori natural, que explica el passat i el present d'un dels aiguamolls més ben conservats d'Europa.
 
- Encara hi deu haver gent que et deu preguntar què fas fent documentals a les Terres de l’Ebre…
Jo no ho noto estrany perquè és el lloc on visc, on he nascut i la veritat penso que sempre hi ha petites històries per poder explorar en el nostre entorn. D’acord, l'entorn és el que és i és un espai petit, però la veritat és que a nivell d’històries és molt fecund i en certa manera també inacabable. 
 
Aquí sempre he estat molt a gust i jo he necessitat molt estar a prop de la meva família, de la meua gent i del meu entorn per poder sentir-me bé amb mi mateix. I a partir d’entendre que el teu lloc en l’espai és més que un altre, jo crec que tot ve rodat. És evident que he tingut molta sort i agraeixo les oportunitats que se m’han donat per poder desenvolupar la meva tasca creativa aquí a les meves terres. Crec que la vida és això, és anar fent passos que t’acaben portant en una direcció. Al final potser sí que si fas un balanç analitzes que totes les passes que has donat anaven cap una mateixa direcció però tampoc ha estat una decisió premeditada.   
 
- A més, has tingut la sort d’haver nascut en una zona que ja és un gran plató natural…
Exacte, aquesta és una de les coses que més em fan sentir com un privilegiat. És evident que totes les zones tenen la seva particularitat i la seva bellesa però els contrastos que es donen aquí fan que per la creació audiovisual sigui un territori molt molt interessant. Tant a nivell de fauna com de paisatge. Jo crec que és un espai bastant únic.
 
- Ara presenteu ‘Buda. L’illa del Delta’. També heu volgut retratar que és un espai únic?
Hem tingut la sort que tant el Parc Natural del Delta de l’Ebre com l’empresa Argadelsa, que són els propietaris de l’illa de Buda, ens han facilitat l’accés al Parc durant dos anys. A partir de l’observació dels canvis de l’illa i dels materials d’arxiu que hem estat capaços de compilar, expliquem un viatge cap enrere en el temps en la història de l’espai, en el que intentem investigar o indagar quan un tros de terra esdevé un indret. 
 
- Les Terres de l’Ebre i la seva quotidianitat protagonitzen la majoria dels vostres treballs i en aquest cas també. La clau d’un bon documentalista és observar, percebre allò què passa i saber-ho explicar?
Percebre, però sense renunciar a imaginar. Cada vegada les fronteres entre els gèneres són més difuses i en aquest documental sobre l'Illa de Buda, més que fer una feina d’observació, que l’hem feta, també hi ha una feina d’acumulació, de síntesi, de selecció per a construir una línia, un tronc a partir del qual hem pogut crear un arbre amb branques, fulles... Hem aconseguit que sigui un treball amb personalitat pròpia i que no fos una simple observació directa de la realitat perquè això, a més, sempre és un treball bastant utòpic. No hi ha mai una observació directa de la realitat, sempre hi ha una mica de manipulació, una selecció... En aquest cas jo em sento una mica com una espècie de seleccionador de matèries creatives per acabar construint un producte que més enllà de l’observació el que vol també és portar a la reflexió.
 
- A quina reflexió? De què ens parla el documental?
Te n'adones de la fragilitat de les coses i de l'existència a base d'observar. L'Illa de Buda és un espai que té una història molt curta, de fet està datada al segon terç del s.XVIII. Al cap dels anys, per culpa de les crescudes del riu i de les dinàmiques pròpies de l'illa, la mateixa illa retrocedeix i perd un metre cada any. La pel·lícula, a partir d'imatges d'arxiu i d'imatges actuals, retrata l'illa i la seva història. Hi ha imatges d'arxiu particulars, del NODO, de l'Exèrcit de l'Aire, del l'arxiu d'història comarcal del Baix Ebre... El documental s'estructura en diferents blocs narratius i hi ha tres narradors que expliquen un guió que ha estat elaborat a partir de l'experiència que ens han aportat una desena de persones que hem entrevistat.
 
- El documental s’estrenarà inaugurant el Memorimage de Reus, què suposa per vosaltres?
Doncs la veritat és que ens ha fet molta il·lusió que el Memorimage ens hagi escollit dins la secció oficial i a més per inaugurar el festival! És l’estrena oficial del documental. L’estrena de la pel·lícula a l’Ebre encara no està fixada. Ja hem parlat amb ajuntaments i amb col·lectius interessats i suposo que serà aviat. A banda, hi ha els passis a les televisions que ja seran de cara al 2014. ‘Buda. L’illa del Delta’ és una coproducció entre Films Nòmades, TV3 i la participació de TVE, per tant també s’emetrà en alguns dels canals d’aquestes televisions. 
 
 
 
- Amb aquest documental també es demostra que una petita productora, amb un petit equip de treball, pot estrenar els seus treballs a TV3 o a TVE...
Estem molt agraïts a TV3 i a TVE perquè sense ells no haguéssim pogut fer aquest treball. Els autors del documental som Guillermo Barberà i jo, que a la vegada som els socis de Films Nòmades, i al nostre voltant hi ha hagut persones que ens han ajudat a fer diferents tasques: en el so i en la postproducció de so o quan hem necessitat algun suport puntual durant el rodatge. Parlem d’un equip de 3 o 4 col·laboradors.
 
En el fons jo crec que les productores cada vegada són més petits tallers d’artesans. Tenim el nostre taller i la nostra càmera, i anem fent. Ens ajuntem també amb altres petites productores i així anem creant projectes. Jo crec que el futur de l’audiovisual passa per aquí. Les grans estructures de grans productores cada vegada es troben menys en el panorama audiovisual català i jo crec que és per una lògica incontestable. En el mercat cada vegada és més difícil vendre els teus productes i per tant les estructures petites són les que acostumen a mantenir-se, no pas les més grans i desproporcionades.  
 
- De fer documentals però no en deveu viure… Hi ha prou mercat audiovisual a les Terres de l’Ebre per poder tirar endavant?
Creiem que situar la nostra productora, Films Nòmades, a les Terres de l'Ebre ha estat una opció estratègica interessant i ara ho estem veient. Moltes productores amigues de gent de confiança que estan a l’àrea metropolitana tenen dificultats per subsistir. Nosaltres pel fet potser que estem en una situació indetectable per a la gran indústria, ens fa ser, entre cometes, menys competitius en algunes coses, però estem subsistint millor i amb uns avantatges competitius molt més grans que si estiguéssim en plena Barcelona.
 
Per tant, és evident que amb l’Ebre hi tenim una relació estretíssima perquè som d’aquí, vivim d’aquí i treballem aquí però a la nostra productora tenim la sort de tenir molts clients, també a Barcelona o a l’estranger. Ara mateix vinc d’estar dos mesos fent una feina a França per una productora amb la que tenim relació. És evident que en els temps actuals una empresa ha d’estar oberta a qualsevol línia de negoci sempre que la cosa tingui un sentit i que sigui realment rentable. Nosaltres no ens tanquem a cap mercat, ni molt menys, però sí que som molt conscients d’on som -en aquest cas on ens agrada desenvolupar la nostra tasca amb llibertat- i quin és el nostre punt diferencial en relació a altres empreses que també treballen en el mateix terreny que nosaltres.  
 
- Els mateixos integrants de Films Nòmades també heu impulsat TerresMagazine, una revista digital on l’objectiu també és promoure el vostre entorn...
És un projecte que estem desenvolupant amb Jaume Martínez, Guillem Barberà, Salva Colomé i molts col·laboradors que tenim de l’àmbit de la fotografia, de la creació literària, del vídeo... Ho vam crear ara fa un parell d’anys perquè crèiem que feia falta una publicació que vengués i obrís les Terres de l’Ebre a l’exterior. Hi havia un dèficit d’una publicació com aquesta perquè TerresMagazine és una revista digital de fotografia i viatge. Consideràvem que calia aquesta plataforma, sobretot si ens recolzàvem en mitjans digitals. La nostra experiència a través del vídeo i d’aquest esperit de navegar que tenim tots, va fer que creéssim un producte digital que té aquesta base d’adhesió a la realitat del territori.  I estem molt contents de la vida d’aquest projecte i d’altres que sorgeixen d’aquest gran arbre amb que s’està convertint el TerresMagazine.
 
- De fet, no esteu tancats a res. Hem vist que darrerament també heu entrat en el camp de la ficció...
'Au però Au' va ser la nostra primera irrupció en l’àmbit de la ficció. Va ser un curt que vam estrenar la passada primavera i estem molt contents perquè va tenir molt bona acollida aquí a les Terres de l’Ebre i, per cert, amb una crítica entusiasta del Surtdecasa. La veritat és que ens va alimentar el cuquet per seguir fent ficció però ja saps que és un terreny complicat. Nosaltres el que sabem fer és documentals i anem pas a pas, som una productora petita i tampoc volem explorar territoris en els que sabem que ens podríem picar els dits. 
 
- Creus que l’Ebre és un territori encara desconegut i que ven precisament aquest punt de desconeixença?
Sempre s’ha dit que hi ha un dèficit de veus del sud en relació a altres parts del territori català. Independentment d’això ha d’haver-hi una lògica en la construcció d’una mirada sobre un tema en concret. Potser sí que ens ha afavorit que aquí a les Terres de l’Ebre hi hagi menys productores que en altres indrets però també és cert que hem treballat, que treballem, que intentem afinar molt les propostes i que som conscients que aquí hi ha moltes coses per poder explicar però que s’ha de ser molt rigorós a l’hora d’acostar-se a certes històries.
 
És evident que la televisió pública catalana és un motor de l’audiovisual a Catalunya però també està clar que hi ha altres maneres fora de Televisió de Catalunya per poder desenvolupar els teus productes. Es tracta d’imaginació i de tenir sort per poder-les tirar endavant.
 
-Com ja saps el nostre portal es diu Surtdecasa. Què t'agrada fer quan surts de casa?
Mirar el cel.
 
Aquí estan les 5 cançons de capçalera del Santi. De Quico el Cèlio i de la Montse Castellà va dir que escolliria les dues que han fet per la BSO de 'Buda. L'illa del Delta' però com que no hi són n'hem posat unes altres:
 
--
 
Inauguració i estrena documental 'Buda. L'Illa del Delta'. (De Santi Valldepérez i Guillermo Barberà)
Dimecres 6 de novembre a les 21:00h.
Teatre Bartrina de Reus

També et pot interessar