Terrer o què és un festival

Cita amb la música, l'arquitectura i el vi des de finals d'estiu i durant la tardor al Priorat

Anna Zaera

01/09/2022

Arts

Enguany se celebra la sisena edició del Festival Terrer, la primera edició postpandèmica. Blai Rosés (Barcelona, 1977) és pregunta, per exemple, si els festivals són una festa o un element d'identitat territorial i contesta que sí, que ho són. Es pregunta també si són un estat d'ànim i contesta que potser també. Fa uns anys que viu a Arbolí, a l'entrada a les muntanyes de Prades. Inquiet i atent a les expressions més contemporànies de la cultura popular, la seva carrera professional està lligada de fa temps al Priorat. Ens trobem al restaurant Venta de Pubill, a l'entrada de Cornudella de Montsant, un els restaurants més antics de la comarca, on es menja carn a la brasa des de 1909. Un lloc de parada i repòs, antigament cruïlla de comerciants del vi i on els carreters passaven la nit, dormint a la palla amb les bèsties. Són dies de tempestes superposades, i xàfecs imprevistos, i el paisatge del Priorat llueix d'un verd elèctric. Arribo des de les Borges del Camp, l'Alforja i després, havent dinat, continuo el meu itinerari, i serpentejo cap a Porrera, Falset i Marçà recorrent en un matí els pobles que formen part d'aquesta constel·lació de viles que s'aglutinen al voltant del festival Terrer.

El festival que va a l'arrel
Rosés, xaman, bruixot i fetiller del territori, ha estat capaç de ritualitzar en forma d'esdeveniment cultural l'herència arquitectònica i paisatgística d'una comarca. Fa sis anys que impulsa aquest festival al Priorat que, com diu ell, representa una de les millors maneres de projectar la identitat del territori tant cap endins com cap enfora. Sintetitza valors com el paisatge, el vi, la cultura i la gent. Elements que conformen no només la façana superficial d'una terra sinó també que recull l'herència i les interaccions que seguim generant avui dia. "El que fem ara, la manera com vivim i com ens relacionem, també configura identitat i generarà uns impactes en el futur" diu. Pel que fa a la trajectòria, Rosés identifica els punts claus del festival. “Hi ha una primera dimensió que és la d'ampliar l'oferta cultural en una comarca on n'hi havia molt poca, i una segona dimensió que inclou convidar les persones de fora a venir al Priorat, fent d'altaveu o aparador de qui som” diu. “Comunicativament, un festival és una eina molt potent per representar els territoris” continua, mentre mengem conill i pollastre a la brasa. “Si aconsegueixes crear un relat que digui: vine a veure el concert, però queda't a visitar un celler i fes un tomb per aquí, la visita ja pren una dimensió d'estada". De fet, potser si s'hagués de definir el festival, començaríem parlant d'un festival que va a l'arrel i, per això, la música que se selecciona també té aquesta característica. Propostes que es mouen entre la recerca de la tradició, els sabers ancestrals, l'experimentació i el mestissatge de les cultures mediterrànies i que abracen tots els Països Catalans, des d'Occitània, a les illes i el País Valencià. Ens preguntem si hi ha certa tendència en l'escena musical actual per buscar les arrels. "Si mirem cap endavant hi ha el col·lapse, per tant, el que ens queda és girar la mirada cap als nostres orígens" diu. I en aquesta recerca dels orígens, més curiosa que melancòlica, transita el Terrer.

Apostar per la creació pròpia
Una de les novetats de la programació i línia de treball present és la creació pròpia. Enguany, una de les produccions del festival ha estat la recuperació de les fotografies de Ramon Quadrada, un fotògraf dels anys seixanta, que ha inspirat amb les seves instantànies la imatge i la cartelleria de l'edició 2022. “Hem anat al seu arxiu i hem editat aquesta peça en paper, que és quasi com una exposició que es mou”. D'altra banda, també s'ha produït el concert inaugural de Marc Vilajoana que va tenir lloc a la Cartoixa d'Escaladei, un dels espais patrimonials habituals del festival. Vilajuana va idear ex professo, 'Matèria Primera', un concert de música monòdica a cinc veus amb materials medievals i peces pròpies contemporànies amb premisses d’ascetisme, precisió i escolta. Es tracta d'un treball que es nodreix del cant gregorià i hi van participar les veus de Lia Sampai, Lu Colomina, Sandra Artigas i Martina Majó. “Va ser una peça pensada exclusivament per un espai com la Cartoixa d'Escaladei” diu Roses. “La idea és anar generant sinergies amb els autors perquè pensin obres específiques inspirades en els espais patrimonials del Priorat” afegeix.

El vi és protagonista del Terrer | Foto: Ferran Estivill
El festival que relliga la terra i el cel
Un altre dels aspectes més crucials del festival és el fet de ser una expressió contemporània i dialogada d'aquesta cosmovisió vinculada al respecte a la terra, la biodiversitat i la vida sostenible. I tot això, en part, gràcies a la cultura del vi i al cultiu de la vinya tan present al territori. En aquest sentit, s'entén que cada celler o viticultora imprimeix els mateixos estils o matisos que un artista quan s'inspira per fer un tema o un disc. “Podríem parlar de maneres de fer vins delicats, suaus, funkies, clàssics o més de rock and roll” assegura Rosés, que diu que, com a programador, és important desenvolupar una mirada que “sigui precisa, que vagi al fons del territori, més que passar-hi per sobre”. I quan es produeix aquest coneixement més microscòpic comencen a aparèixer espontàniament els vincles amb els territoris germans, aquesta capacitat espontània de relligar. "Quan des d'aquí ens reconnectem una mica amb aquest territori més ampli de parla catalana, i cerquem horitzons i geografies emparentades a través dels mateixos elements simbòlics que estan en la cultura, com el mediterrani, el vi, el paisatge, estem generant nous universos simbòlics". Hi ha una sèrie d'elements que al llarg del festival s'han anat fent presents i han anat dibuixant-ne la identitat. De fet, en les primeres edicions s'anunciava com un festival de músiques d'arrel i, a poc a poc, s'ha anat alliberant d'aquesta etiqueta i encaminat cap a unes músiques vives. "Perquè quan parlem d'identitat sempre hem d'entendre que el present és viu" assegura Rosés.

Artistes desperts i connectats amb el món
“El Terrer està molt atent als artistes del moment, a aquells que estan desperts, connectats” apunta Rosés, que diu que, com el vi i el raïm, la idea és seleccionar acuradament els artistes de l'edició per treure'n el millor producte de la temporada. Enguany, un dels concerts estrella serà el de Rita Payés que actuarà a Falset al desembre, després d'una gira europea que la situa com una de les artistes emergents del panorama català. Un treball en què ha col·laborat Carlos Freitas a la masterització, qui ha treballat amb els grandíssims Toquinho, Caetano Veloso, Omara, Portuondo o Gilberto Gil. Amb aquesta mescla Rita Payés i Elisabeth Roma (filla i mare) han tocat per gran part de capitals del continent europeu i s'han situat al costat d’artistes històrics. Enguany la programació del Terrer 2022 és extensa i s'allarga des de finals d'agost fins al desembre amb noms com Anna d'Ivori, Xarim Aresté, Islandia Nunca Quema, Andrea Motis, Roger Mas, la Cobla Sant Jordi o Xarop de Canya.