Gerard Arias
,
16/07/2014
Arts

Torete: "Et pots cansar d'un tatuatge però mai d'allò que representa"

Parlem amb Héctor Esgueva, tatuador de Tsunami Tattoo de Cambrils

Foto: 

Cedida
Els seus tatuatges destaquen pel seu particular estil
Es diu Héctor Esgueva tot i que la majoria el coneixen per Torete. És de San Sebastian, té 30 anys i en fa 14 que viu a Cambrils. Es va fer el primer tatuatge com a regal pels seus 16 anys amb el consentiment de la seva mare, qui li va dir la típica frase de mare: "un i prou". Ja us imagineu com continua la història, oi? Doncs sí, avui ja en porta més de 35 per tot el cos, i el que va començar com un hobby, ara fa quatre anys i mig que és la seva feina i passió. Bona mostra d'això és que en el seu compte d'Instagram té més de 14.000 seguidors, i ha arribat a tatuar gent que ha vingut d'Anglaterra, Bèlgica, França o Itàlia.
"He tatuat noms de gent que portaven 40 anys junts i al cap de 4 s'han divorciat"

Coneguem una mica més la història d'aquest artista que plasma les seves obres sobre els cossos de la gent. 

- D'on et ve l'interès pel món del dibuix?
Tot ha sigut gràcies a la meva mare. Ella pinta quadres i des que era petit me n'ha ensenyat. A més sóc molt nerviós i per tranquilitzar-me em donava un full de paper, un bolígraf i em passava tota la tarda dibuixant. Amb els anys vaig començar a pintar quadres amb ella, a fer alguns dibuixos, i després si que he anat a algunes classes presencials de dibuix pel meu compte. Però no he fet cap curs específic. No he estudiat res relacionat amb el dibuix o el disseny.

- Tatuar és un art?
Sí, és un art perquè estàs realitzant una peça única. Tot i que últimament hi ha tatuadors que estan copiant l'estil d'altres i això és bastant lleig. Tu et pots inspirar en la feina d'algú però no copiar-la perquè un tatuatge és una cosa molt personal. A més, per mi és una forma de vida. Ara sembla que els tatuatges s'han posat de moda sense tenir cap mena de significat, però hi ha gent que tot allò bo o dolent que li passa a la vida s'ho tatua per recordar-ho. Per exemple, he arribat a tatuar gent alcohòlica que s'ha tatuat una ampolla de vi trencada, o gent que era obesa i s'han tatuat una cuixa de pollastre amb una senyal d'stop al costat. N'hi ha de molt graciosos però que tenen una història molt bonica darrere. Amb un tatuatge pots expressar com ets o com has viscut, pots portar la teva vida escrita directament a la pell.

- Quan i per què vas decidir dedicar-t'hi?
Doncs vaig començar ajudant a l'amic que em va ensenyar a tatuar amb 16 o 17 anys. Però només amb tema de dibuixos i dissenys. En aquella època l'ajudava durant l'estiu però amb l'edat que tenia només volia estar a la platja i ho vaig deixar passar. Tot i això sempre que hi anava perquè em tatués em deia que li agradava molt el meu estil i que li agradaria que m'hi dediqués seriosament. Llavors amb el temps vaig començar a ajudar-lo i finalment a tatuar als meus primers amics i clients. Va començar com un hobby però després es va convertir en la feina que tinc avui. Tot va començar gràcies a ell, em va donar molt de suport i arran de veure com treballava dia a dia en vaig començar a aprendre i avui dia som socis.

- Quin és el tatuatge més especial que has fet fins ara?
Al meu germà, quan va morir el nostre pare. Li vaig fer el bigoti del pare i damunt li vaig posar: "papa".

- I el més especial que t'han fet a tu?
La meva mare. Després d'anar un any darrere seu perquè em tatués alguna cosa, quan vaig fer 30 anys li vaig muntar la màquina i em va tatuar "amor de madre" petit a la cama. Molt mal fet, no s'entén massa (riu), però és el més especial que porto.

- Per cert, quants en portes damunt?
Trenta-vuit, crec... No ho sé exactament.

- I quan no són encàrrecs en què t'inspires pels teus dissenys?
Buf, m'inspiro en qualsevol cosa. Si hi ha una cosa bona que crec que tinc per aquesta feina és que sóc molt creatiu...

- Aquell nervi que tenies de petit l'has aconseguit canalitzar...
Exacte! El dia que estic trist puc tatuar un vaixell enfonsat enmig d'una tempesta o quan estic content tatuo un paradís amb palmeres. Per exemple, fa uns dies vaig anar a prendre alguna cosa amb un amic i ell es va demanar una pinya colada. Arran d'això em vaig imaginar una pinya amb dos cors als ulls representant que estava "colada", enamorada. A mi el que m'agrada molt és parlar amb la gent. Quan un tatuatge és important m'agrada xerrar amb els clients per entendre per què ho volen i així els hi puc treure més partit.

- És cert allò que diuen que no només et pots fer un tatuatge quan comences?
Totalment cert! Conec molt poca gent que només s'hagi fet un sol tatuatge. Pensa que és una cosa que t'identifica. Hi ha gent que diu que posem substàncies addictives a la tinta (riu), però en realitat un tatuatge agrada perquè és diferent. És com si portes una samarreta que t'ha costat 200€ o una del Pull&Bear que li veus a molta gent quan surts de casa. Si portes un tatuatge especial, ben fet i amb significat et sents a gust. A mi sempre m'agrada que tinguin significat, perquè et pots arribar a cansar una mica del dibuix d'un tatuatge però mai d'allò que representa.

D'altra banda, tot i que ho respecto, no estic gens d'acord que la gent es tatui el nom de la parella perquè mai saps què pot passar. He tatuat noms de gent que portaven 40 anys junts i al cap de 4 anys s'han divorciat. El que és per tota la vida és el tatuatge que et faràs per una persona però el que sents per ella potser canvia. A vegades he de fer de psicòleg amb la gent.

- També hem vist que al teu compte d'Instagram, on vas penjant dibuixos i tatuatges, tens 14.000 seguidors. Com ho portes això?
Bua... no ho entenc, m'ha sorprès bastant! La majoria de la gent a qui tatuo ho penja al seu compte i a partir d'aquí em comencen a seguir els seus seguidors. Més que res, i del que estic molt orgullós, és que tothom que veu els meus tatuatges diu que tinc un estil molt estrany, molt diferent a tot. I a mi m'encanta quan em diuen rar.

- Així que Instagram t'ha ajudat a aconseguir nous clients...
Sí, i alguns estrangers...

- De quins llocs han arribat a venir a Cambrils?
Ha vingut gent de Bèlgica que estiueja per aquí i que ja em coneixen. També van venir dues noies d'Anglaterra, que em va fer molta il·lusió perquè van dir que o tenien diners per anar a veure a la família o per tatuar-se. Llavors el que van fer va ser dir a les famílies que vinguessin uns dies a Barcelona i així elles aprofitaven la visita per venir a Cambrils per tatuar-se. I tot això s'agraeix moltíssim.

També han vingut d'Itàlia, de França perquè estiuegen molts francesos aquí a Cambrils, i a més al seu país els hi surt més car i aprofiten.

- I si algú estés dubtant fer-se un tatuatge, com el convenceries? 
No m'agrada convèncer a la gent perquè un tatuatge és una cosa molt personal. El podria convèncer molt fàcilment però prefereixo ajudar-lo en com dibuixar el tatuatge, en com representar el que vol expressar. La gent que ve i diu: "em vull fer un tatuatge i no sé el què", és com si va a un restaurant i diu: "vull menjar però no sé el què".

- Abans d'acabar, saps quin serà el següent tatuatge que et faràs?
Sí, en tinc molts en ment... Espera que els tinc per aquí en un full apuntats... (el busca). Mira doncs el proper que em faré serà una pota de gall que diuen que porta bona sort.

- I ja per acabar, què t'agrada fer quan surts de casa?
A l'estiu m'agrada anar a la platja, a la piscina, a fer caiac, estar en un xiringuito de Cambrils escoltant música en directe. Gaudir de Cambrils, perquè tenint platja el millor que pots fer és agafar la bici i passejar!

 

A més a més, a l'Héctor també li hem preguntat per les seves 5 cançons de capçalera, però 'Thunderstruck' dels AC/DC no apareix a Spotify. Aquí teniu la resta:

També et pot interessar