,
30/09/2013
Cervesa

Barcelona, Estrella Damm

Setmanes enrere, un nou talent cinematogràfic sorgit de l’ESCAC, en Dani de la Orden, va presentar la seva pel·lícula de debut, 'Barcelona, nit d’estiu'. No ha estat precisament un èxit de taquilla, però a les xarxes socials se n’ha parlat molt i si ho voleu la podeu adquirir als quioscos o veure a filmin i altres plataformes similars. 
 

No és una pel·lícula, és un anunci

Com que El plaer escumós no és un bloc on es parli de cinema, no comentaré pas els valors (que en té uns quants) de la pel·lícula, però sí la seva estètica. De fet, el film destaca més per semblar un anunci encobert d’Estrella que no pas per la seva honestedat cinematogràfica, quelcom que tractant-se d’un cineasta novell hauria d’estar fora de qualsevol dubte. El detall definitiu, de fet, és l’aparició del logotip d’aquesta marca al cartell del film
 
Fa uns anys, n’hi havia que esperaven les festes de Nadal tot fent càbales sobre l’anunci de Freixenet. Ara, però, el que es porta és encetar l’estiu amb l’anunci de torn d’Estrella. Els ingredients són els de sempre, però tot i així ens els empassen un cop i un altre. Platja, sol, nois i noies (alguns, ja granadets) flirtejant, cerveseta fresca (segons com, això és el de menys) i una cançó més enganxosa que la canícula són la recepta de l’èxit. 
 

Omnipresent 

Personalment, els anuncis d’Estrella em carreguen. Tot aquell bonrotllisme desperta altres instints, en mi. La seva cervesa mai m’ha semblat res de l’altre món, i quan algú me la defensa rara vegada n’esmenta la qualitat. Més aviat en lloa la seva omnipresència. I és cert. Tan aviat la trobareu patrocinant el festival musical més cool com el club de futbol que és més que un club. Una gran operació de màrqueting, vaja. Ei, i tres quarts del mateix passa amb la Moritz. Però poca cosa més. 
 
Ho sé, avui tot són marques, incloses les ciutats i les persones. Barcelona n’és una, i de molt potent. Els d’Estrella li haurien de fer un monument al jove Dani de la Orden. Els ha parit un espot d’hora i mitja moníssim, astupendu. I molt gracienc. 
 
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

08/05/2014
Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana.
10/04/2014
Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa.
06/03/2014
En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala c
03/02/2014
Us diré un secret. Si mai em perdo, busqueu-me a Malines. M’encanta Bèlgica. I la seva cervesa, clar. Si n’hagués d’escollir una seria la Chimay, ja ho sabeu.
13/01/2014
Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat).
10/12/2013
L’altre dia vaig rebre un d’aquells cupons d’estalvi del supermercat. El vaig fullejar de pressa, sabent on volia anar a parar. A la pàgina de les cerveses i els licors (em penso que tinc un problema).
15/11/2013
Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet.