Cervesa de guerrilla

Benvolguts lectors,

Ja se sap que la crisi ha fet estralls i que el pressupost que abans dedicàvem alegrement al gaudi dels sentits s’ha vist dràsticament reduït, en alguns casos. Per tant, alguns han passat d’aquella excelsa cervesa importada que tant els agrada a beuratges de fama més aviat discreta o directament a birres de pèssima reputació.

Steinburg i la Llei de la puresa

Les marques blanques dels supermercats s’han convertit per a moltes famílies en el millor aliat possible. Per un preu molt més baix, en determinats casos t’endús a casa un producte que no està gens malament. Ara bé, en el camp de les cerveses què voleu que us digui. Per escriure aquesta entrada n’he tastades unes quantes, i el millor que puc explicar és que aquí em teniu, més o menys sencer. Així que ja em podeu imaginar passejant-me per algunes grans superfícies comercials de Reus a la recerca de la cervesa (de llauna, sempre presentada en llauna) més barata de totes. N’he estudiades cinc, però em centraré tan sols en un parell de propostes que he trobat una mica més reeixides que les altres. Anem a pams i comencem, si us sembla bé, per la birra dels supermercats Mercadona, Steinburg.

Una de les seves varietats més exitoses, pel que sembla, és la Ley de la pureza, en referència a la normativa bavaresa de 1516. El rei de torn va establir que la birra tan sols podria contenir tres ingredients: aigua, civada de malta i llúpol. De fet, i en aquesta línia, San Miguel elabora la 1516, que no està del tot malament. En el cas de la birra Steinburg, elaborada per la valenciana Font Salem (que depèn del grup Damm), parlem d’una cervesa que sorprèn per la seva quantiosa escuma i per la seva efímera amargor. Ben fresca i amb unes patatones fregides encara passa.

Argus tostada, correcta

Parlem, a més, d’un producte a un preu més que competitiu (0,25 euros la llauna). Un preu similar, cèntim amunt, cèntim avall, té la segona de les cerveses de guerrilla de les quals us vull parlar. Anem ara cap a Lidl, que curiosament es tracta d’una cadena d’establiments amb una oferta cervesera més que acceptable en què les marques alemanyes i belgues solen tenir un paper destacat. En tenen una, també elaborada per Font Salem, anomenada Argus. La tostada, a més, té una mica de cos i de caràcter.

Ja ho sabeu, si seguiu El Plaer Escumós, que potser sí que sóc un sibarita de la cervesa però que mai faig un lleig a qualsevol proposta que passi pel meu frigorífic. Les cerveses de supermercat, doncs, són així, birres més o menys dignes destinades a situacions molt concretes. Ara bé, si com jo voleu tastar-ne alguna per avaluar-la, molt possiblement cap d’aquestes passi d’un aprovat justet. Però i què. No tots els dies ve de gust un 10. De vegades, amb un 5 ja n’hi ha prou per tenir un instant de plaer.