,
28/01/2015
Cervesa
Foto:
Anderbrau.com

A Mèxic en saben

No fa massa, i per qüestions de feina, m’han demanat que prepari un taller de tast de cerveses. Quan m’he posat a preparar-lo, he hagut d’escollir les diferents varietats que l’integraran i, per descomptat, les marques que tastarem. Avui, que fa temps que no us escrivia, us comentaré el que em sembla la cervesa mexicana Negra Modelo. No és del tot desconeguda a casa nostra, però és evident que està per darrere de la Coronita. Pel que fa a popularitat, que consti. Si parlem de qualitat, la cosa s’inverteix. En realitat, això sí, els mexicans en saben, de fer (i beure) cervesa. 
 

Un èxit internacional

Des dels 80, aquesta cervesa s’ha exportat al mercat internacional. Ha tingut especial èxit als Estats Units (potser pel factor proximitat) i a Austràlia. El curiós del cas és que tots dos països són grans consumidors de birra, però les seves firmes autòctones produeixen beuratges més aviat insípids i aigualits. Ho recordeu, que a 'El plaer escumós' vam dedicar entrades a la Foster’s i a la Budweiser? La intensitat de la Negra Modelo explicaria que els paladars més exigents d’aquells indrets l’hagin convertida en una de les més venudes als seus respectius entorns.

 

El Grupo Modelo (que també comercialitza la Coronita), fou fondat fa gairebé un segle per uns espanyols, però la seva cervesa estrella no en té res, del caràcter dels nostres veïns. De fet, la Negra Modelo s’elabora a partir de la tradició bavaresa. Això, doncs, ja ens indica que tindrà les qualitats de les Munic i Viena. És a dir, elegància, equilibri i un gust excel·lent. Premi. La nostra protagonista d’aquesta entrada reuneix totes aquestes virtuts, i a això hi hem d’afegir la seva deliciosa escuma (per això a Mèxic l’anomenen la crema de la cerveza) i el seu atractiu color, un marró força fosc. 

 

Equilibri entre dolçor i amargor

Ja a la boca, el primer glop és sempre el millor. Té prou cos com per ser amarga, però sense passar-se. De fet, el primer tast us semblarà fins i tot dolç, però un cop la tingueu gola avall notareu un regust més intens. Preneu-vos-la en copa (en gerra de lager, posem per cas), que sempre n’afavoreix el gaudi, i a poder ser ben freda. Jo, al taller, la penso maridar amb xocolata. Proveu-ho, creieu-me. La mescla entre la dolçor d’una cosa i l’amargor de l’altra és insòlita i agradable. 
 
La varietat més popular (i que trobareu fàcilment al supermercat) és l’especial. No és exageradament cara, a més. Això sí, no us n’afarteu, que té una carbonatació força superior a la mitjana i encara fareu un pet. Si us interessa descobrir altres marques mexicanes, que n’hi ha moltes i de molt bones, tasteu la Pacífico. Molts la comparen amb la Coronita, però té més presència i un gust peculiar. 
 
Salut, companys i companyes. 
 
 
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

09/11/2016
Haver de treballar el cap de setmana també té les seves coses bones, especialment si has de viatjar. Feina i plaer. Recentment aquest ha estat el cas, i m’he passejat un parell de dies per Múrcia.
09/08/2016
Viatjar sempre és una magnífica ocasió per deixar segons què enrere i veure les coses des d’una altra perspectiva.
11/07/2016
Benvolguts lectors,
19/01/2016
Un dels millors moments del dia, o de la nit, pot donar-se quan trobar-se per fer una cervesa és, de passada, l’excusa perfecta per mantenir una bona conversa o passar una estona amb algú que fa, posem per cas, que el cor et b
17/11/2015
Hi creieu, vosaltres, en les segones oportunitats? Si del que parlem és de cervesa, jo sí. De vegades, una birra no et fa pes el primer cop que la tastes. Pot ser pel gust, o pel moment, fins i tot pel teu estat d’ànim.
28/07/2015
No fa pas massa que l’he descoberta i, de fet, ja vaig pel segon pack de l’estiu a la nevera.