L’elegància feta cervesa

Encara que ja sabeu que servidor de tots vosaltres es més de beuratges intensos i amargs, el cas és que últimament estic tirant de cerveses suaus. En aquesta línia, en tinc una que aquests dies m’omple la nevera i que sempre us farà quedar bé si teniu convidats a casa o si simplement us ve de gust quelcom que tingui cos però que no us faci agafar un bon pet en tot just un parell de glops. Avui us parlaré de l’AK Damm. 

 

Fa una mica menys d’una dècada es va celebrar el 125è aniversari de la marca Damm, i per commemorar l’efemèride van dedicar una nova birra al seu fundador, n’AugustKuentzmann Damm. El resultat és l’abans esmentada AK, una cervesa fina, suau i perfectament equilibrada. De fet, si hagués de batejar-la, us diria que és elegant, que no sofisticada. La trobareu a tot arreu (i compte, perquè al supermercat té sempre un preu molt raonable) i no us decebrà. 

 

Ja d’aspecte, l’AK és seductora. Té un color daurat sobri, tirant fins i tot a fosc. El millor, però, és la seva aroma. La flaire és dolça, càlida i plena de malta, qualitats típiques d’una pilsen. Té la quantitat justa d’escuma i no està gens carregada de gas. És a dir, i per entendre’ns, que pots anar bevent-ne i bevent-ne i no acabes empatxat. Un gran què, ara que s’acosta la temporada de terrasses nocturnes i que quan mires el rellotge ja són les dues de la matinada. O les tres. 

 

Un cop a la gola, les sensacions segueixen sent agradables. Presenta un regust curiós a cereal, el que potser permet que també tingui un petit (però petit, petit) punt amarg. En essència, us la recomano perquè malgrat tractar-se d’una cervesa industrial té una qualitat més que suficient, a mig camí entre el caràcter alemany i les fines maneres dels francesos alsacians. I ja sabeu que, a mi, tot allò que ens arribi de França o Bèlgica m’agrada força.

 

Futbolísticament parlant, però, sóc més de l’escola holandesa. I que em perdonin els fans de La Roja. O no, què coi, que no em perdonin.