,
15/11/2013
Cervesa

Des d'Austràlia, amb amor

Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet. Hi ha els AC/DC (tot i que jo era més dels INXS, ho confesso), la Nicole Kidman i para de comptar. O no. També hi tenen uns animalons curiosos, es veu. Per a d’altres, però, el símbol del país és la Foster, anunciada com la seva més cèlebre cervesa. Suau i daurada, s’ha de prendre sempre ben fresca, aconsellen. El que no ens diuen, però, és que no es tracta de la birra més consumida i ni de ben tros la més estimada pels australians.
 

Seguint la tradició europea

La Foster és una rossa que es va començar a comercialitzar l’any 1887. Els seus fabricants en destaquen la seva elaboració seguint la tradició europea, però el cert és que no és un beuratge de gaire qualitat. Si per aquí és famosa és, sens dubte, gràcies a les notables campanyes de publicitat i perquè és la cervesa que algú que no en beu sovint es pot prendre sense fer ganyotes: lleugera, clara, de baixa fermentació i suau al paladar (conté glucosa). 
 
Una altra de les seves principals característiques (que no pas virtuts, encara que tot són gustos) és la seva escuma. D’aspecte, la Foster és atractiva. Té un color intens i brillant, quasi hipnòtic. Tampoc fa mala olor. La seva aroma desprèn tocs de fruita, especialment de cítrics. El problema, per a mi, i com ja he apuntat abans, és que és fluixa, fluixíssima, gens amarga. 
 
No us penseu, no obstant això, que allà no en sàpiguen, de fer birra. Ni molt menys. Els australians, un pèl hooligans, van obrir a Sydney la primera taverna l’any 1778. Són grans bevedors i per això tenen una oferta rica i variada. Val a dir, això sí, que les marques més apreciades són foranes. Amb tot, la favorita dels aussies és la Cooper’s, una birra del sud. La de varietat Ale (no arriba al 5% de graduació), que no és gaire complicada de trobar a Catalunya, té un regust de caramel molt particular. 
 
I dit això, em penso que em posaré a veure les pel·lícules de Mad Max. Visca Austràlia, què coi. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

08/05/2014
Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana.
10/04/2014
Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa.
06/03/2014
En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala c
03/02/2014
Us diré un secret. Si mai em perdo, busqueu-me a Malines. M’encanta Bèlgica. I la seva cervesa, clar. Si n’hagués d’escollir una seria la Chimay, ja ho sabeu.
13/01/2014
Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat).
10/12/2013
L’altre dia vaig rebre un d’aquells cupons d’estalvi del supermercat. El vaig fullejar de pressa, sabent on volia anar a parar. A la pàgina de les cerveses i els licors (em penso que tinc un problema).
15/11/2013
Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet.