La dona del sac de Palència

Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana. Es veu que era una senyora amb molta mala llet de qui n’han escrit cançons i contes per espantar els més menuts quan no volen fer bondat. N’hi ha una, de cançó, que fa així:

 

"¡Niño, que la Maricantana viene!

Fue la frase más temida,

¡Que la mano en la puerta tiene!

Si pronto no acabas la comida".

 

La fama del personatge és tal que els emprenedors de la zona li han dedicat una cervesa artesana. Provinent del poblet (no arriba als 1.000 habitants) de Becerril de Campos, la Maricantana és una excel·lent cervesa que s’elabora seguint la tradició belga. És forta, intensa, fins i tot un punt amarga i picant quan la tens gola avall. Una delícia, si us agraden els beuratges d’alta graduació (8%, en aquest cas) amb la malta ben marcada.

 

Aquesta birra és fabricada per uns experts de Palència, els cervesers de Bresañ. Tots els seus productes segueixen els mètodes de treball dels monjos dels monestirs trapencs. Al seu web, els responsables de la Maricantana asseguren que la ingesta d’aquest líquid és “molt positiva” perquè ajuda al trànsit intestinal i conté moltes vitamines. I jo que sempre havia pensat que el metge em renyaria per beure cervesa...

 

Ara bé, li he trobat un petit però. L’aroma. És una llàstima que no sigui tan agradable com el primer glop, en què és fàcil detectar-hi caramel i taronja. Com que és una birra amb caràcter, us recomano que l’acompanyeu amb formatges o carns. Jo em quedo sempre amb la primera opció, i més encara si el formatge en qüestió prové de Catí, un poblet a prop de Morella (Castelló) on s’hi menja de nassos. 

 

Beveu-los força freda i en copa tipus calze, prèviament aclarida amb aigua. I si llavors arriben els nebots o el fills amb ganes de gresca, mostreu-los l’etiqueta de l’ampolla, en què una desafiadora Maricantana remena una cassola amb un gat negre al costat. De ben segur que us deixaran tranquils una estoneta.