,
28/01/2015
Cervesa
Foto:
Anderbrau.com

A Mèxic en saben

No fa massa, i per qüestions de feina, m’han demanat que prepari un taller de tast de cerveses. Quan m’he posat a preparar-lo, he hagut d’escollir les diferents varietats que l’integraran i, per descomptat, les marques que tastarem. Avui, que fa temps que no us escrivia, us comentaré el que em sembla la cervesa mexicana Negra Modelo. No és del tot desconeguda a casa nostra, però és evident que està per darrere de la Coronita. Pel que fa a popularitat, que consti. Si parlem de qualitat, la cosa s’inverteix. En realitat, això sí, els mexicans en saben, de fer (i beure) cervesa. 
 

Un èxit internacional

Des dels 80, aquesta cervesa s’ha exportat al mercat internacional. Ha tingut especial èxit als Estats Units (potser pel factor proximitat) i a Austràlia. El curiós del cas és que tots dos països són grans consumidors de birra, però les seves firmes autòctones produeixen beuratges més aviat insípids i aigualits. Ho recordeu, que a 'El plaer escumós' vam dedicar entrades a la Foster’s i a la Budweiser? La intensitat de la Negra Modelo explicaria que els paladars més exigents d’aquells indrets l’hagin convertida en una de les més venudes als seus respectius entorns.

 

El Grupo Modelo (que també comercialitza la Coronita), fou fondat fa gairebé un segle per uns espanyols, però la seva cervesa estrella no en té res, del caràcter dels nostres veïns. De fet, la Negra Modelo s’elabora a partir de la tradició bavaresa. Això, doncs, ja ens indica que tindrà les qualitats de les Munic i Viena. És a dir, elegància, equilibri i un gust excel·lent. Premi. La nostra protagonista d’aquesta entrada reuneix totes aquestes virtuts, i a això hi hem d’afegir la seva deliciosa escuma (per això a Mèxic l’anomenen la crema de la cerveza) i el seu atractiu color, un marró força fosc. 

 

Equilibri entre dolçor i amargor

Ja a la boca, el primer glop és sempre el millor. Té prou cos com per ser amarga, però sense passar-se. De fet, el primer tast us semblarà fins i tot dolç, però un cop la tingueu gola avall notareu un regust més intens. Preneu-vos-la en copa (en gerra de lager, posem per cas), que sempre n’afavoreix el gaudi, i a poder ser ben freda. Jo, al taller, la penso maridar amb xocolata. Proveu-ho, creieu-me. La mescla entre la dolçor d’una cosa i l’amargor de l’altra és insòlita i agradable. 
 
La varietat més popular (i que trobareu fàcilment al supermercat) és l’especial. No és exageradament cara, a més. Això sí, no us n’afarteu, que té una carbonatació força superior a la mitjana i encara fareu un pet. Si us interessa descobrir altres marques mexicanes, que n’hi ha moltes i de molt bones, tasteu la Pacífico. Molts la comparen amb la Coronita, però té més presència i un gust peculiar. 
 
Salut, companys i companyes. 
 
 
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

28/01/2015
No fa massa, i per qüestions de feina, m’han demanat que prepari un taller de tast de cerveses.
20/11/2014
Posem per cas que sou convidats a casa d’algú que en sap una mica, de cervesa. Sí, clar, podeu dur unes quantes Estrella per sortir del pas, però ja sabeu què en penso, jo.
06/10/2014
No he estat mai a Múrcia. I, de fet, he d’admetre que sóc un ignorant. No en sé massa cosa, per no dir gens ni mica, d’aquella terra.
01/09/2014
Suposo que, com faig jo, molts de vosaltres aneu a veure els pares un cop per setmana, o potser cada dues. Jo m’entreno dies abans.
21/07/2014
Amics i amigues,
17/06/2014
Encara que ja sabeu que servidor de tots vosaltres es més de beuratges intensos i amargs, el cas és que últimament estic tirant de cerveses suaus.