,
01/09/2014
Cervesa

Una troballa estiuenca

Suposo que, com faig jo, molts de vosaltres aneu a veure els pares un cop per setmana, o potser cada dues. Jo m’entreno dies abans. Menjo molt poc, però molt poc, perquè sé que ma mare em botirà de mala manera quan m’assegui amb ells a taula. Mon pare, per la seva part, obrirà la nevera i en traurà unes tres o quatre varietats diferents de cervesa. Apa, té, nen, agafa la que vulguis. Ha estat així com aquest estiu he descobert la Montseny.
 
Suau i alegre
N’havia sentit a parlar, de la Montseny, però no l’havia pas tastada. De fet, era una assignatura pendent perquè l’he vista exposada en diverses fires que et pots trobar a qualsevol poble català. De fet, i si em permeteu canviar de tema un moment, a Reus en teníem una, de mostra cervesera. L’hem celebrada un parell de cops i enguany, quan molts l’esperàvem amb ànsia, ens hem hagut de fer fotre sense rebre cap explicació per part dels organitzadors. Queda dit.
 
Al que anàvem, va. A la Montseny. Si bé es tracta d’una birra artesanal i, per tant i en principi, sense les mateixes possibilitats d’expansió que les cerveses industrials, el cert és que la podreu trobar al supermercat (Esclat i Bon preu en serien dos exemples). N’hi ha de molt diferents varietats, però la que més m’ha convençut és la Blat. Suau, alegre, refrescant. Ideal per a l’estiu, oi?
 
Diferents maltes
Es tracta d’una cervesa de marcat caràcter germànic. L’aroma és suau i delicada, potser per la presència força equilibrada de diferents tipus de malta. El millor, no obstant això, arriba un cop a la gola. La Montseny Blat té cos, presència i el regust és força intens malgrat tractar-se d’un beuratge més aviat suau i de baixa graduació (tot just un 4%). En essència, doncs, és una grata sorpresa. 
 
Si consulteu el web de la Montseny hi trobareu tota la carta de cerveses que elaboren. N’hi ha per a tots els gustos. Negres, rosses d’alta fermentació, ecològiques, seguint la tradició britànica... I, a més, organitzen visites guiades per la seva fàbrica a Sant Miquel de Balenyà que inclou un tast final. Jo, la veritat, m’ho estic plantejant. El plaer escumós és també assaborir moments i conèixer altres llocs i indrets. Això sí, l’objectiu final és beure. Que consti. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

08/05/2014
Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana.
10/04/2014
Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa.
06/03/2014
En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala c
03/02/2014
Us diré un secret. Si mai em perdo, busqueu-me a Malines. M’encanta Bèlgica. I la seva cervesa, clar. Si n’hagués d’escollir una seria la Chimay, ja ho sabeu.
13/01/2014
Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat).
10/12/2013
L’altre dia vaig rebre un d’aquells cupons d’estalvi del supermercat. El vaig fullejar de pressa, sabent on volia anar a parar. A la pàgina de les cerveses i els licors (em penso que tinc un problema).
15/11/2013
Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet.