Jump to navigation
Atenció exploradors musicals àvids de nous descobriments i apostes arriscades en directe: dijous al Cau de Tarragona i [cancel·lat] divendres a la sala Dune de Valls tenim en concert els noruecs Skadne Krek. SKADNE KREK. S-K-A-D-N-E K-R-E-K. Segurament heu fet la mateixa cara que vaig fer jo quan vaig veure el seu nom a l’agenda del Surtdecasa mentre interiorment em preguntava qui coi era aquesta gent.
Si una cosa he après tots aquests anys anant de concerts és que cal investigar cadascun dels grups que s’acosten fins al Camp de Tarragona per actuar. I com més estranys i exòtics sonin, més motiu per explorar-los. Que vénen d’una petita ciutat de Noruega? Fantàstic. Que combinen math-rock amb tocs electrònics i progressius prescindint de veus? Millor. Que tothom em mira estranyat i arquejant les celles quan els pregunto si volen venir amb mi al concert? Immillorable.
Però no us confongueu. Aquesta actitud no és hipsterisme ni esnobisme, tot i que us miraran com a tals si aneu a aquests concerts, és simplement experiència i veterania. No seria el primer ni el segon ni el desè cop que un grup sense cap tipus de renom acaba sorprenent l’audiència en algun petit escenari a prop de casa. Actuacions inesperades que et regalen aquell gran moment que qui sap si tornaràs a repetir, perquè ves a saber si tornaran a tocar per aquí o sobreviuran més enllà del primer disc.
Amb els Skadne Krek la recerca no ha sigut pas senzilla. No tenen web, ni twitter i no cal dir que no tenen ni entrada a la wikipedia. Ni tan sols trobes referències en blogs ni webzines si els busques a google. Ni una ressenya ni comentari del seu únic disc, un vinil homònim editat fa un any a través d’un petitíssim segell anomenat Skussmaal i que no es pot escoltar ni descarregar des de cap plataforma digital. Una pàgina de facebook amb poc més de 400 seguidors, un soundcloud amb quatre cançons mal comptades, un myspace que fa olor d’abandó (bé, com tots els myspace) i uns quants vídeos en directe són gairebé tot el que trobareu d’ells. Però vaja, que un explorador musical àvid de nous descobriments i apostres arriscades en directe ja en té prou per tenir clar que no se’ls perdrà en directe.
Vicenç Torrent. Amant absolut de les absurditats, porta una colla d’anys escrivint-ne en diferents plataformes virtuals i dient-ne a través de les ones radiofòniques. Presenta una preocupant dèria per l’arqueologia musical i audiovisual. Ultrafan de les causes perdudes. S’aixopluga a L’illa dels monstres, espai idíl·lic.
