,
04/12/2013
Música i audiovisuals

De quan Zappa ens visitava

Aquest és un post que podria ser infinit però no ho serà. Frank Zappa va morir avui fa 20 anys i un homenatge a la seva alçada no hi cabria en les dues dimensions que ocupen aquestes línies. Parlar de la seva genialitat musical és una tasca tan plaent com llarga i complexa, però és que, a més a més, la figura de Zappa transcendia les partitures i els instruments: la seva manera de pensar, la inquietud experimental constant, l’aferrissada lluita ideològica i una llarga llista més d'identificadors configuren les múltiples dimensions d’un personatge únic, en part revolucionari i, al cap i a la fi, necessari per a la humanitat.

Si ens posem a fer números toparem amb xifres desorbitades, com per exemple el gairebé centenar de discos editats (un terç dels quals de forma pòstuma), tot i que el més impressionant de tot plegat no és la quantitat sinó una qualitat que sempre va mantenir-se en cotes altíssimes tot i arribar a publicar, tranquil·lament, fins a 5 discos en un any. Per als no iniciats, una bona bona manera d’endinsar-se en el món Zappa és el repàs dels seus discos més reconeguts, com poden ser el Freak Out! (1966), Uncle Meat (1969), l’obra mestra Hot Rats (1969), Chunga’s Revenge (1970) o Over-Nite Sensation (1973) i, a partir d’aquí, anar fent amb la resta de discografia.  Però una altra opció força vàlida és agafar un dels seus múltiples vídeos en directe i deixar-se endur pel seu magnetisme i el dels excel·lents músics que sempre el van acompanyar.

Precisament avui volia rescatar de la mediateca el concert que Zappa va fer a Barcelona el 17 de maig del 88, la seva última actuació en terres catalanes. El concert es va retransmetre en directe a través del segon canal de TVE, cosa certament impensable a dia d’avui tenint en compte el desplegament tècnic requerit, les dues hores llargues de durada i un estil musical que cada cop ho té més magre per treure el cap a la graella televisiva en hores no intempestives. Us deixo a continuació el vídeo de l’actuació, introduït per un breu pròleg on es dibuixa un perfil prou encertat de Zappa:

Per als curiosos, us recomano que feu una ullada a aquesta pàgina on es parla dels cops que Frank Zappa va visitar l'estat espanyol. Entre altres coses podreu comprovar que veure’l en directe l’any 74 acompanyat dels Mothers of Invention en la seva primera visita a Catalunya costava només 325 pessetes, que aquell primer cop només va vendre 4100 entrades, que el 76 va suspendre actuacions per por de veure’s perjudicat per una vaga de transportistes, que en la seva visita del 79 ell va brillar però el públic va estar nefast o que part de la premsa d’aquí no li tenien precisament un amor etern degut a la seva actitud.

I ja que hi sou, podeu acabar de completar l’experiència "Zappa per les nostres contrades" amb aquest relat de Christophe Magny de quan va conèixer el geni de Baltimore (tot i que ell no el consideri un geni) en la gira del 79.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Vicenç Torrent. Amant absolut de les absurditats, porta una colla d’anys escrivint-ne en diferents plataformes virtuals i dient-ne a través de les ones radiofòniques. Presenta una preocupant dèria per l’arqueologia musical i audiovisual. Ultrafan de les causes perdudes. S’aixopluga a L’illa dels monstres, espai idíl·lic.

26/02/2014
Atenció exploradors musicals àvids de nous descobriments i apostes arriscades en directe: dijous al Cau de Tarragona i [cancel·lat] divendres a la sala Dune de Valls tenim en concert els noruecs
31/12/2013
Esgotem l’any i els que som lectors assidus de blogs i webzines musicals ja estem ultrasaturats de llistes, rànquings i altres tipus d’enumeracions dels que cadascú considera -o fa veure que considera- els millors discs editats
04/12/2013
Aquest és un post que podria ser infinit però no ho serà. Frank Zappa va morir avui fa 20 anys i un homenatge a la seva alçada no hi cabria en les dues dimensions que ocupen aquestes línies.
25/10/2013
L’horror.
23/04/2013
Mirava l’altre dia un documental de La 2 amb música de Händel de fons quan se’m van presentar a casa uns senyors de negre. “Que bé, per fi estic a la moda” vaig pensar tot emocionat.