Els cingles del Carrasclet en bicicleta

 

 

El tren ens ha traslladat fins l’estació de Marçà-Falset, al Priorat, el punt d’inici de la nostra ruta. Actualment la majoria de combois disposen d’un vagó per poder deixar penjades les bicicletes i seure còmodament mentre dura el trajecte. La tranquil·litat d’aquesta estació, que no ofereix cap tipus de servei extra, només es veu alterada per l’arribada puntual d’algun tren que fa la línia interior Barcelona-Saragossa.

 

Les primeres pedalades connecten l’estació amb el camí que ens marcarà el traçat cap a la riera i la vall de Maçanés. Els primers quilòmetres són plans però l’arena dificulta la pedalada. Tant bon punt s’enfila el camí comencen a aparèixer els primers còdols de pedra solta que posaran a prova la nostra aptitud per aguantar l’equilibri sobre aquest tipus de superfície mentre fem l’esforç de pujar sense que la roda del darrera perdi tracció i la del davant no s’aixequi com un cavallet.

 

Avancem pel barranc dels Estrets de Maçanés. A banda i banda podem veure les Crestes d’En Joan. El so del rierol, amagat per la vegetació, arriba en el mateix moment que hem d’engreixar el pinyó més gran per afrontar rampes del 20 i 25 %. L’avantatge és que són curtes i ens permeten fer un descans entre un atac i l’altre. L’ascens d’uns 4 quilòmetres ens porta al Coll del Guix, a 624 metres d’altura.

 

Quan arribem a dalt arriba el moment per respirar tranquil·lament: ja hem superat la part més complicada de la nostra sortida. Temps també per imaginar com era aquest indret al segle XVIII quan Pere Joan Barceló “El Carrasclet” (el coneixien popularment amb aquest nom perquè era carboner i es dedicava a vendre carrasques) lluitava al costat dels austriacistes, en contra de la submissió en que va sotmetre Felip V al territori català al final de la Guerra de Successió.

 

Del Coll del Guix iniciem un ràpid descens fins a la població de Colldejou. Ja hem creuat la frontera entre les comarques del Priorat i la del Baix Camp. A la sortida de Colldejou enllacem amb la carretera T-322. Als 3 quilòmetres tornem a rodar per camins de terra. Passem pel costat de Rifà i arribem a Vilanova d’Escornalbou. Continua el puja i baixa fins a Riudecanyes, un bon lloc per poder fer una aturada i recuperar forces.

 

A partir d’aquí, els camins ja ens són més coneguts. Entrem en el nostre radi d’acció més habitual. Això no ens impedeix, però, que ens segueixin sorprenent senderons tant particulars com el del Camí dels Molins El recorregut d’aquesta ruta es totalment ciclable, no hi ha cap tram excessivament tècnic, però això sí, cal tenir certa preparació per aguantar rampes fortes per pujar al Coll del Guix i superar un trajecte de poc més de 35 quilòmetres.

 

>> Si vols veure el recorregut, l'altimetria i el track, clica aquí.

 

--