Les petjades dels Dips des de la bici

 

 

Sortim de Reus pel camí dels Molins Nous fins a Riudoms. Els avellaners que ens acompanyen a banda i banda durant el primer tram es converteixen en mandariners quan enfilem el camí cap a Montbrió. L’espectacle arriba quan ens apropem al Mas de l’Holandès. Una pista asfaltada creua els conreus de pomers que deixen anar una aroma dolça durant els mesos d’estiu, abans que arribi la collita del setembre. A Mont-Roig del Camp cal buscar una marxa més suau per superar els carrers costeruts. Continuem en direcció a l’ermita de Mare de Déu de la Roca però ens desviem a mitja pujada. Accedim als primers senderons de la nostra ruta. Les rodes es comencen a tacar del color rogenc de la seva terra.

 

Mica en mica ens apropem a la Serra de Llaberia. El camí es torna pedregós. Això dificulta la tracció de les rodes en les pujades. A l’esquerra contemplem la costa i a la dreta els cingles de la Muntanya Blanca. Amb una mica de sort podrem veure el vol d’una àguila cuabarrada o d’una reial. Són dues espècies que viuen en aquesta serra. Una pista encimentada ens condueix al punt més alt d’aquesta ruta (325m) just abans d’endinsar-nos en l’atapeït bosc que ens durà a Pratdip.

 

El senderó s’obre en mig del bosc, amb petites pujades i baixades, tolls d’aigua, arrels que creuen en camí i un terra tapat de fulles seques. És l’escenari ideal per ambientar la llegenda dels Dips. Al poble encara expliquen relats d’aquests gossos salvatges que atacaven als ramats i als traginers que travessaven els camins durant la nit. La mitologia els ha elevat a la categoria de gossos vampirs perquè les víctimes apareixien totalment dessagnades. L’escriptor Joan Perucho va estendre la figura d’aquests éssers misteriosos en la seva novel·la 'Les històries naturals', on s’inspira precisament en aquests gossos vampirs per crear un dels seus personatges. Eviteu fer aquest tram cap al vespre. No és pels Dips sinó per la dificultat tècnica del senderó. És possible que hagueu de baixar alguna vegada del seint, però val la pena.

 

La tornada a Reus l'iniciem pujant per una pista asfaltada. D’aquesta manera evitem fer el mateix senderó que havíem utilitzat per arribar al poble. El descens posterior ens porta fins la T-310. És un petit tram de carretera fins a arribar a Mont-roig i seguir la ruta de tornada per camins.

 

>> Si vols veure el recorregut, l'altimetria i el track, clica aquí.

 

--