El Ballet de Moscou porta 'El Llac dels Cignes' a Tarragona

La dolça, tendra i delicada Odette es mesura a Odile, atrevida, seductora i vibrant, en una aposta que vol provar si una sola dona és capaç d’encarnar aquestes dues actituds. Pot mostrar fragilitat i actuar de manera despiadada al mateix temps? Aquest és el repte que té la ballarina que es disposa a interpretar 'El Llac dels Cignes’. De fet, aquesta dicotomia és la que sosté l’argument del film de Darren Aronofsky, ‘Black Swan’, estrenat a les sales l’any 2010. El cigne negre és, precisament, un thriller psicològic que juga amb la doble identitat del rol que representa en la coreografia la ballarina principal d’una companyia (el cigne blanc versus el cigne negre, Odette versus Odile) i la doble personalitat que acaba desenvolupant Natalie Portman en relació al personatge al qual ha de donar vida a escena. Tanmateix, la interpretació de dos rols tan diferents en el que és, probablement, el ballet clàssic per excel·lència, no és l’única dificultat a la qual ha de fer front la prima ballerina. Els quatre actes que conformen 'El Llac dels Cignes’ són impossibles de ballar si no es té una tècnica sòlida. La gran exigència dels passos, sobretot pel que fa a la protagonista femenina, fan que, per poder gaudir de la part artística de la coreografia, sigui imprescindible controlar els arabesques, attittudes i pirouettes.

La música és obra de Txaikovski i no necessita presentacions. Ningú és aliè a la famosa melodia interpretada per l’oboè que es converteix en leitmotiv associat al personatge d’Odette. Es tracta d’unes notes suaus, bellíssimes, que es perpetuen en les escenes del cigne blanc i semblen encarnar a la perfecció l’esperit lànguid i melangiós de la princesa. El compositor rus va comprendre Odette a la perfecció i va reforçar aquesta entesa escrivint una melodia que en fos l’antítesi i que representés, així, a Odile, la qual es concreta en el pas a dos del 3r acte i la seva coda. Una coda famosa, més enllà de la música, perquè va ser a ritme de la mateixa que Pierina Legnani, a finals del segle XIX, va incorporar un dels passos imprescindibles de la dansa clàssica: el fouetté. Trenta-dos, ni més ni menys. Encara avui, en cada representació d''El Llac dels Cignes' el públic acaba comptant els fouetté i totes les ballarines es fixen com a meta aconseguir fer-los al llarg de la seva carrera.

El proper dia 13 d’agost, la parella solista del Ballet de Moscou, Alexei Terentiev i Cristina Terentieva, s’encarregarà de fer reviure la versió de Marius Petipa i Lev Ivanov, revisada pel director de la companyia, l’ex-solista del Ballet Stanislavsky, Timur Fayziev. L’escenari escollit per representar-lo és el Palau de Congressos de Tarragona que ressaltarà la monumentalitat del palau on el príncep Sigfried celebra la festa del seu aniversari i aportarà l’aura misteriosa que requereix el llac on es troba reclosa Odette en forma de cigne. Aquest no és l’únic ballet que la companyia té en el seu repertori. De fet, des de l'any 1989 el Ballet de Moscou ha representat arreu del món coreografies tan emblemàtiques com ‘El Trencanous’, ‘La Bella dorment’, ‘El somni d’una nit d’estiu’, ‘Carmen’, ‘Don Quixot’ o ‘Romeu i Julieta’.

La visita del Ballet de Moscou a la ciutat de Tarragona és, pels amants de la dansa que es trobin a la demarcació, una oportunitat de gaudir, un cop més, del buc insígnia del ballet i d’emocionar-se amb algunes de les escenes més populars en l’imaginari col·lectiu com el famós Pas de Trois del 1r acte o el Pas de Quatre o dels Petits Cignes del 2n acte. I els qui no coneguin a fons el món de la dansa tenen en 'El Llac dels Cignes' un motiu per acostar-s’hi i gaudir d’una història on la ballarina principal es deixa la pell per aconseguir el virtuosisme artístic i tècnic.