Arnau Martínez
,
06/08/2018
Espectacles

Arantza López: “El safareig simbolitza el lloc de trobada i el moment d’intimitat”

'La bugada' és un taller de creació de dansa que s’està fent al festival Danseu de Les Piles

Foto: 

Damià Costa
Representació de La bugada
‘La bugada’ és un taller de creació que recerca metafòricament la trobada íntima i còmplice entre les dones que rentaven la roba a mà en els safareigs públics. Aquest projecte arriba aquesta setmana al festival Danseu de Les Piles (Conca de Barberà), que se celebra fins al 12 d'agost. Durant diverses sessions, dones de totes les edats treballaran en aquest projecte dins el marc del mateix festival.
"Es volen qüestionar els rols que ha tingut sempre la dona. Intentem analitzar-los i reflexionar."

El resultat es veurà divendres 10 d’agost a les 19:30h, al mateix safareig de Les Piles. Arantza López (Barcelona, 1975) de Labuena Compañía és la creadora de ‘La bugada’ i a Surtdecasa.cat hem conversat amb ella.  
 

- Per què vas decidir recuperar el projecte de ‘La bugada’?
És un projecte que vaig escriure fa uns vuit anys, el vaig presentar a diversos llocs, però no va acabar de sortir. Després van passar uns anys i amb la companyia vam fer un altre projecte, ‘La dona del sac’, que parla de la dificultat de ser dona pel simple fet de ser dona. A partir d’aquí, des de Mataró em van encarregar un projecte escènic amb dones de la ciutat i vaig recuperar ‘La bugada’. Llavors el vam representar allà i en el cas del Danseu va sorgir la possibilitat de portar-lo a Les Piles després de parlar amb el director, el Pau Esterm, amb qui som amics.

- En el cas del Danseu, sembla que estigui fet a mida perquè un dels espais escènics són els safareigs. 
Quan vaig parlar amb el Pau per telèfon, em va recordar el nou escenari que hi havia al Danseu. És un safareig públic que es va recuperar l’any passat i on hi va ballar la Marta Galvez. És un projecte per treballar amb la gent del municipi i qüestionar les feminitats.

- Quina metàfora és ‘La bugada’?
Es volen qüestionar els rols que ha tingut sempre la dona. Intentem analitzar-los i reflexionar. No sé si es podran modificar, però el simple fet de posar-hi la mirada ja és un moviment. Aquesta mirada crítica es fa a través de la dansa, d’uns moviments, d’uns llençols blancs i amb molt de ritme.

- Què representa el safareig?
El safareig és la capacitat d’intimar que tenen les dones vers els homes. Si posem un grup de dones en un espai o un grup d’homes, la capacitat d’aprofundir que tenen les dones és molt diferent de la dels homes. D’altra banda, les dones tenen molta capacitat per donar-se suport mútuament i de fer el màxim esforç. Les dones rentaven tota la roba de la família, era molt dur, però al mateix temps compartien galetes, cantaven cançons i posaven color quan tot era gris.

- Heu fet algun tipus de recerca prèvia al crear l’obra?
Fa vuit anys vam fer entrevistes a dones grans i recerca històrica. Segons la zona geogràfica hi ha diferents usos dels safareigs. Les dones ens han explicat que anaven a rentar al riu i l’aigua estava congelada, també que els hi sortien esquerdes a les mans del sabó. I malgrat tot, recorden amb bon sabor de boca el moment de cantar cançons de safareig, de compartir el berenar o de posar a assolellar la roba per després posar-se nues al riu perquè era l’únic moment quan no hi havia cap home. El safareig simbolitza el lloc de trobada i el moment d’intimitat.

- Tota la peça és de dansa?
També hi ha una veu en off que narra uns textos sobre la transmissió intergeneracional. És una manera de saber quines coses ens transmetem entre les unes i les altres. 

- En què consisteix el taller previ?
A ‘La bugada’ són intèrprets que no són professionals, sinó que són persones de Les Piles i dels voltants. De dilluns a divendres, fem un taller de 10 a 13h on prepararem tota la peça per divendres presentar-la davant el públic. La gràcia és posar dones damunt d’un escenari; dones que no han participat mai d’un procés creatiu i que de sobte en tenen l’oportunitat. 

Més informació: 

També et pot interessar