Lídia Roig: "El Misteri de la Selva en qualsevol moment et pot tocar i fer-te esborronar"

Quan la Lídia tenia 21 anys formava part del grup de teatre local La Moixera de la Defensa Agrària i de l’escola coral Cantorum, dues entitats que un bon dia es van trobar en una reunió que havien convocat el sacerdot i biblista selvatà Armand Puig i Camil Ferrater, tota una institució del món del teatre a La Selva i qui es va encarregar d’adaptar el text medieval per a ser representat. Els van proposar portar a escena el Misteri i els van saber transmetre la passió “cap a un document únic i original que no es pot trobar enlloc més que a La Selva del Camp”, tal com assenyala la Lídia. Un espectacle de caràcter religiós basat en el drama sacre assumpcionista més antic d’Europa escrit en llengua romànica. Una bona oportunitat per veure una obra d’alt valor dins el teatre medieval en català, de la qual te’n parlàvem més a fons l’any passat en aquest article. 

 

“El que intentem és fer arribar al públic la força i la bellesa de l’obra i transmetre a cadascun dels espectadors aquesta pau i aquesta tranquil·litat que a nosaltres ens dóna”, apunta la Lídia a l’hora que corrobora, millor que ningú, que el Misteri de la Selva “té alguna cosa especial”. Explica que no pot evitar emocionar-se en molts moments, tant els dies de funció com en els primers assajos generals que es fan cada any: “jo m’emociono quasi cada dia, qualsevol dels cants en un moment et pot tocar i et fa esborronar, i aquesta espurna és la que a nosaltres ens enganxa”. Quan li preguntem quin és el moment més especial per ella del Misteri, apunta que en té diversos: "una de les ocasions que els apòstols canten ‘Mare de Déu membrat de nos’, el cant de la ‘Verge plasent’, el cant ‘Pecadors’ i el glòria final, que és esborronador, la gent sembla que tingui una molla al seient, tenen com un subidón i s’aixequen a aplaudir”.

 

A casa seva, quan arriben les dates de les representacions tot es transforma. “Durant uns dies vius només per això, canvies els teus horaris per adaptar-te als assajos i pràcticament només penses en el Misteri”. Però ja hi està acostumada. Ara té 56 anys i, durant els darrers 35, aquesta ha estat la rutina habitual dels seus estius. I no només dels seus, sinó també dels de la seva família. La seva germana havia fet de Mare de Déu, el seu marit d’Esperit Sant i de jueu, el seu fill també va fer d’apòstol i de dimoni i “ara no fa res perquè per feina no s’ho pot combinar, sinó també hi seria”. La seva filla és membre del gran cor i el seu gendre també va cantar-hi tot i que enguany fa de jueu.

 

La Lídia no ha actuat mai al Misteri però des del primer dia sempre ha estat una de les peces clau entre bastidors. Actualment, s’ocupa de la coordinació general i forma part de l’equip de la direcció artística del Misteri. Explica que en aquests 35 anys, “el Misteri no ha variat massa. Al principi sí que es va eliminar la part del text que parlava de la Trinitat, i fa 10 o 12 anys es va canviar l’espai escènic, però en general “s’han modificat molt poques coses, és com des del primer any: els moviments sempre han estat pausats, els vestuaris dels apòstols segueixen sent litúrgics...” però això sí “la gent que ha vingut, sempre acaba tornant i descobreix coses noves, perquè mai cap representació és igual que l’altra”.

 

Queda clar que Armand i Puig la van encertar, aquell febrer de 1980, quan van proposar a aquelles dues entitats tirar endavant la representació del Misteri. Una iniciativa que ha sabut captivar els selvatans i selvatanes i també a tots aquells que any rere any es desplacen fins a La Selva del Camp per veure-la. I si no que li preguntin, per exemple, a la cantant Lídia Pujol, que l’any passat va venir a veure una de les dues funcions. El que també és evident és que s’ha convertit en un tradició que en els últims anys també ha arrelat entre la gent més jove, ja que fins i tot hi ha nens i nenes que esperen tenir l’edat per poder-se incorporar a la coral. Per tant, tenim Misteri per molts anys més. 

 

--