Oriol Grau: "El 21% d'IVA és una venjança del partit que governa"

Potser n'haureu sentit a parlar alguna vegada però diuen que existeix un club format per les persones més poderoses i influents del planeta, que es reuneixen periòdicament per controlar i decidir el futur de la humanitat. Però, què me'n diríeu si us en deixessin formar part? Doncs aquesta és la funció del públic de Bildelberg Club Cabaret, on apart d'espectadors són els membres protagonistes d'aquest club tan selecte.

Des del Surtdecasa Camp de Tarragona hem pogut parlar amb l'actor i director de l'espectacle, l'Oriol Grau, que a més ja fa molts anys que està lligat a la Sala Trono de Tarragona com a assessor artístic.
 
- Com neix la idea per fer aquest espectacle, i sobretot, per què en format de cabaret?
Doncs va ser la barreja de dues idees. La idea de fer cabaret ja venia de lluny, perquè vam fer un curs a Barcelona que ens va engrescar molt i vam decidir muntar alguna cosa. Justament aquell any, que era el 2010, el Club Bilderberg de veritat es van reunir en un hotel a Sitges. I d'aquí vam barrejar les dues idees i ens vam preguntar: com deuen ser les reunions d'aquesta gent? Perquè si jo fos l'home més ric del món, almenys les faria divertides, i d'aquí aquest espectacle.

- En l'obra, el punt de partida és l'amenaça de publicar a Internet tot un seguit d'informació confidencial...
Directament, l'amenaça és Julian Assange i l'objectiu és eliminar-lo perquè és un individu que ens està perjudicant.

- I fora de l'espectacle, Internet creus que ens ha fet més mal que bé?
No, no, jo crec que és fantàstic. Les coses sempre depenen del seu ús, des d'una arma fins a la televisió. Internet és una eina genial perquè ens comunica i ens fa saber coses que no sabíem. Una altra cosa són les veus que denuncien que està molt manipulat, molt intervingut, que saben les nostres dades, que hi ha una mà negra que ens està espiant. I això és el que qüestiona l'obra, però a ritme de cabaret: amb màgia, balls, cançons... i hi ha un striptease... un striptease integral!

- Teu?
(Riu) Això no es pot desvetllar... Tot cabaret que s'apreciï ha de tenir un streaptease, doncs nosaltres també.

- En el format de l'obra, el públic hi juga un paper important, de fet els considereu membres d'aquest club...
Sí sí, ells són els que manen i disposen, a l'escenari només hi ha gent que treballa per ells...
 
- I com ho heu dut a terme? Quina ha estat fins ara la resposta del públic?
Doncs variada. Ja saps que amb el cabaret hi ha gent que es pot incomodar, però en general la resposta és molt bona, la gent juga molt. De fet els fem jugar d'alguna manera, ells han de votar decisions que afecten al món, situacions que ratllen el racisme, la xenofobia, el classisme, coses horribles... I aleshores la gent s'ha de mullar: n'hi ha que no es mullen perquè se senten incòmodes, però en general la gent vota, rient, amb vergonya, però és un joc molt divertit que ajuda a reflexionar. Situem el públic en la perspectiva dels poderosos.

- Creus que es pot arribar a conscienciar fent riure?
Jo crec que sí. El riure és una de les millors eines per prendre consciència. El fet de riure et permet veure les coses amb distància, i la distància et permet tenir sentit crític. I d'això es tracta, que la gent tinguem sentit crític i poguem discernir el que està bé del que no.
 
- Dins el club, encarnes el personatge del general, com et sents interpretant un personatge amb el que potser no t'identifiques?
(Riu) Doncs mira que me l'estimo molt. No perquè sigui un militar desgraciat, sinó la persona. En algun moment de l'obra tenim punts en comú, sobretot cap al final, perquè viu com una transformació arran d'un experiment...

- I si en la vida real l'Oriol Grau rebés una trucada per formar part del Club Bilderberg, quina seria la teva resposta?
Suposo que sí que hi aniria, per saber de què parlen. Nosaltres el que fem és especulació pura. Aquestes reunions són secretes...

- Però t'hi esperaries trobar un striptease?
(Riu) Segur que sí, però a les habitacions de l'hotel.
 
- I més en la vessant personal, com actor, sempre t'hem vist treballant des d'aquí enlloc de Barcelona...
Aquesta ciutat té molt potencial. A més hi visc molt còmodament. Tarragona m'agrada, és la meva ciutat, la conec, la sento meva. L'elecció d'apostar per aquesta ciutat és molt conscient, som un equip (Sala Trono) que teníem opcions de quedar-nos a Barcelona però vam decidir tirar endavant un projecte aquí.
 
- Com veus l'estat de salut del teatre i de la cultura en general?
En realitat tots hem patit aquesta punyalada que és el 21% d'IVA, això ha fet baixar el públic considerablement, ha provocat que desapareixessin companyies, que tanquessin locals (com el cas recent d'El Molino de Barcelona). Jo crec que ha estat una venjança del partit que governa. El col·lectiu artístic va protestar molt durant la guerra de l'Iraq, i el fet d'apujar l'IVA ha estat com una mena de càstig legal perquè no hi ha cap altre país d'Europa que el tingui tan alt. I els toros pagant el 10%, això ja diu molt de qui està fent les lleis en el govern...
 
- I mirant al futur, tens algun projecte de teatre o televisió a la vista?
Doncs no, en principi veure-les venir. Costa molt fer plans de futur. Tenim ganes de fer una altra obra de cabaret, però aquest cop ja no sortim, només dirigint. Estem en una situació crítica i de canvi, i veurem si des del teatre podem avançar-nos a aquestes visions.
 
- I per acabar, quan surts de casa què t'agrada fer?
Anar al teatre, perquè el tinc a 5 minuts de casa. També m'agrada passejar per Tarragona, prendre un vermutet quan fa sol, llegir i poca cosa més.

 

Les properes representacions del Bildelberg Club Cabaret són:

Divendres 17 de maig a les 21:00h.
Teatre Bartrina, Reus.
Preu: 15 / 12 / 9 € (Espectacle en abonament)
 
Dissabte 18 de maig a les 22:00h.
Teatre Principal, Valls.
Preu: 12 euros / Preu carnet cultural: 10 euros

 

Abans d'acomiadar-nos, li preguntem a l'Oriol les seves 5 cançons...