Surtdecasa Camp
,
11/10/2016
Espectacles

Els 6 imperdibles teatrals d'aquesta tardor al Camp de Tarragona

Els teatres del territori aixequen el teló amb una temporada farcida d'espectacles

Foto: 

Surtdecasa
Amb l'inici del mes d'octubre s'han tornat a posar en marxa les temporades dels principals teatres del Camp de Tarragona. Hi ha programats tot tipus de muntatges que van des de clàssics com 'L'Avar' de Molière a altres textos més contemporànis com el que narra la història de l'assassinat de la periodista russa Anna Politkòvskaiava. Com que són molts els espectacles que s'ofereixen, des de Surtdecasa Camp de Tarragona us n'hem seleccionat 6 d'imprescindibles. Atents, que puja el teló!

'El florido pensil (nenes)' amb Lloll Bertran i Victòria Pagès

 
 
Si fa uns anys vam poder veure aquest espectacle protagonitzat per homes, ara arriba la versió femenina. 'El florido pensil (nenes)' és la història del dia a dia de cinc noies sotmeses a l'absurda i il·lògica brutalitat del sistema educatiu que va dominar l'Espanya de la postguerra. L'escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, i aquesta ideologia va ser la que va inculcar que la dona només estava destinada al matrimoni i a les feines de casa. La seva carrera professional havia de ser la de formar una família i tenir descendència, així que no quedava més remei que posicionar-se entre dos grups de dones: les decents i les altres. Actrius de l'alçada de Lloll Bertran, Roser Batalla, Victòria Pagès, Isabel Rocatti i Mireia Portas, seran les encarregades de donar vida, en forma de comèdia, a les mestres i les alumnes d'aquesta particular escola.
 
 

'L'Avar' de Molière amb Joan Pera

 
 
 
Joan Pera abandona la seva faceta teatral més coneguda per interpretar el garrepa més famós de Molière: Harpagon. Usurer i especulador, aquest home d'edat avançada és menyspreat per tothom. El conflicte entre la hipocresia de les normes morals i la suposada autenticitat dels sentiments protagonitza una comèdia plena de situacions hilarants, però de rerefons tràgic. L''Avar' va ser el darrer text escrit i interpretat per Molière i en ell demostra el seu perfecte mestratge de l'escriptura teatral. Tot i que és una obra concebuda fa més de 300 anys, l'any 1699, el seu rerefons és completament actual i demostra que els diners han estat importants des de sempre.
 
 

'You say tomato' amb Joan Negrié i Anna Moliner

 
 
Aquest muntatge de la Sala Trono, dirigit per Joan Maria Segura i interpretat per Joan Negrié i Anna Moliner, no ha parat de recollir èxits de públic i crítica des que es va estrenar. De fet, va rebre el premi de la crítica Serra d'Or al millor text de teatre en català i, recentment, se n'ha fet una adaptació al castellà per ser representada a Argentina. Els protagonistes es posen a la pell d'una parella artística i alhora sentimental, que minuts abans de sortir a l'escenari per a un concert tenen una greu crisi, on parlaran de tot i s'ho qüestionaran tot. La conversa és una reflexió desacomplexada sobre la satisfacció i la felicitat en les relacions de parella i, en general, sobre tot allò que ens trobem el dia que deixem de ser joves i ens adonem que, si no fem alguna cosa per evitar-ho, la nostra vida serà així fins als darrers dies.
 
 

'Caiguts del Cel' amb Emma Vilarasau i Jordi Bosch

 
 
'Caiguts del Cel' la història d'una tranquil·la i feliç parella burgesa de mitjana edat que veu com la seva vida es trastoca per un fet inesperat: un dia, sense motiu i explicació aparents, comencen a aparèixer diners dins el menjador de casa seva. Això portarà d'escorcoll als personatges que interpreten Emma Vilarasau i Jordi Bosch -també parella en la realitat- i a la dona de fer feines i un veí molt inquietant que encarnen Anna Barrachina i Àlex Casanoves. Segons el director de l'obra, Sergi Belbel, el millor d'aquest muntatge és l'inesperat final, tant que diu que és un secret que cap espectador hauria de revelar. Tot i ser una divertida comèdia, 'Caiguts del cel' és també una metàfora punyent del sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.
 
 

'La dona no reeducable', dirigida per Lluís Pasqual

 
El 7 d'octubre del 2016 la periodista russa Anna Politkòvskaiava ser assassinada a l'ascensor de casa seva per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè. El director teatral reusenc Lluís Pasqual se serveix ara d'un text del jove director artístic Stefano Massini per retratar la història de qui fou definida pel Kremlin com a "la dona no reeducable". El muntatge parla, sense concessions, del terrorisme d'Estat, enmig de violacions, represàlies, desesperació i coratge. Dalt de l'escenari? Només un faristol, una pantalla, una cadira, una taula repleta de papers i una imponent Miriam Iscla que sacseja la consciència del públic assistent des del primer moment.
 
(Mirar el vídeo a partir del segon 50)
 

'Avui no sopem' amb Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez

 
 
El tàndem Jordi Sànchez-Pep Anton Gómez torna a la càrrega amb una comèdia sobre pares i fills que, diuen, ens farà plorar de riure. Plasmen la vida de la Maria Teresa i en Vicenç, un matrimoni de classe mitjana resident a Barcelona. Els dos estan jubilats i fa temps que es plantegen marxar de la ciutat i anar a viure a la casa del poble, però mai s'acaben de decidir. Per què? Una filla de gairebé quaranta anys que encara viu amb ells i un fill amb cara de pocs amics els ho impedeixen. El millor és que aquest vodevil està interpretat per artistes de l'alçada de Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martínez.
 
 

També et pot interessar