Gerard Arias
,
16/09/2013
Espectacles

Txabi Franquesa: "Cap humorista fent mil hores de guió superaria l'espontaneïtat còmica d'un polític"

El monologuista actuarà dins 'Les nits d'El Club de la Comedia' dijous 19 a Tarragona

Foto: 

Cedida
Es defineix com català, de 37 anys, raça caucàsica, 1'90m, amb la complexió física típica de l'extraradi però amb un sorprenent 48 de peu. Durant molts anys l'hem vist fent de tot: teatre, cine, televisió... I aprofitant que el proper dijous 19 de setembre actua a Tarragona dins 'Les nits d'El Club de la Comedia', des del Surtdecasa l'hem volgut entrevistar. Comencem pel principi (per on si no?)...
 
- Fa anys que treballes en aquest camp i t'hem vist fent de tot. Als teus inicis, què et va fer decidir dedicar-te a l'humor?
La inconsciència, perquè si ho hagués pensat molt segurament no m'hi hagués dedicat. Les coses que millor funcionen, en un inici, són les que no t'has pensat massa. A vegades, pensem massa i no acabem fotent res.
 
- I si mires tot el que has aconseguit durant aquest anys, ha canviat la teva manera de pensar?
No, però el que he notat amb els anys de professió és que vas canviant un percentatge de la il·lusió que tenies al principi, per responsabilitat. Però no sóc molt de posar la vista enrere perquè si ho féssim ens en penediríem de tantes coses... I al cap i a la fi, els objectius estan al davant i no darrere.
 
- Quins han estat els teus referents dins el món humorístic?
La gent sempre tira de referents que ja han passat però jo sempre dic que els meus són contemporanis. M'agrada i gaudeixo molt compartint "època" o sent contemporani amb gent a la que admiro, i que molts d'ells són els meus amics.
 
- Els inicis en el món de l'humor són molt durs i has d'actuar en tota mena de llocs. Recordes alguna cosa especial en algun d'ells?
Recordo l'antiga Sala Muntaner, abans de la reforma, perquè va ser el lloc on vaig començar a fer teatre i on vaig decidir començar a fer-ne. Resulta que vaig anar a veure una actuació del Godoy a la mateixa sala i recordo que la decisió la vaig prendre en aquell moment. Poc temps després vaig ser jo qui pujava en aquell mateix escenari. Però no sóc massa fetitxista dels llocs, al final no és el que més m'impressiona. Pots sentir-te millor en una actuació per a 100 persones en una sala petita que davant 1.200 en un gran teatre. Al cap i a la fi compta la sensació que t'emportes tu. Això sí, és evident que quan hi ha més gent el rebombori és molt més bèstia. Però jo sóc més terrenal.
 
- I ja que parlem de comparacions, et tornarem a veure a 'El Club de la Comedia' a la televisió? O t'agrada més fer teatre?
Home, si amb aquesta crisi se n'anés tot a prendre pel cul jo seria capaç d'actuar al carrer, que és d'on surt tot. I parlant d''El Club de la Comedia' afortunadament seguiré aquesta nova temporada. Pels còmics, El Club és com jugar al Camp Nou, o a Wembley, però al final els partits importants es poden resoldre al camp de l'Osasuna. Per tant, sí, està bé i és una plataforma molt maca perquè se't vegi bé, però no crec que sigui la definitiva. Al final, el còmic de veritat es fa a base d'actuacions i actuacions i actuacions...
 
- I ara centrem-nos en l'actuació de 'Les nits d'El Club de la Comedia' que porteu a Tarragona. Com és la relació amb en Dani Rovira i en Dani Pérez?
Doncs curiosament amb els dos Danis no coincidim sempre de gira. Amb el Rovira hi he coincidit molt més perquè hem fet més actuacions, hem fet tele junts i ens uneix una amistat més directa. Però el Dani Pérez, és un tio que va començar abans que nosaltres, som de tres generacions diferents, i per nosaltres és un referent. És dels primers còmics que va obrir públic, sobretot a Catalunya, i després fora. Ens portem molt bé i estic encantat. Normalment quan actues com a monologuista, sempre vas sol, i el fet d'anar acompanyat ho fa tot una mica més alegre.
 
- Ara que ens deies que amb en Dani Rovira hi has fet tele ('Alguien tenía que decirlo'). Com veus el panorama televisiu actual? Trigaràs a tornar a trepitjar un plató?
Pels còmics la tele no és la principal via de subsistència, al revés. Són projectes que te'ls has de pensar molt però que es valoren poc. De fet, ara ens guanyem millor la vida fora de la tele que a la tele però sí que és un mitjà que et serveix de plataforma per aconseguir treballar fora de la tele, és molt contradictori però és així. Actualment ha canviat molt el sistema de funcionament, ara t'has de portar un patrocinador, treballar amb formats low cost, però no per això deixarem d'insistir en oferir coses que siguin innovadores...
 
- I si tot això del que hem estat parlant ara no hagués passat res, si no t'haguessis dedicat al món de l'humor a què t'hauries dedicat?
Jo vaig estudiar Turisme però no vaig exercir mai ni m'hagués agradat. Però segurament hagués treballat d'alguna cosa relacionada amb la docència. M'agrada molt preparar-me cursos i impartir classes a gent que hi està interessada. Suposo que és perquè jo de jove valorava molt les matèries en funció de qui i com les explicaven. I sinó, robaria com fan els polítics... Seria la última opció i per necessitat, a diferència dels polítics que ho fan per vici!
 
- I anem acabant, Txabi ara que està de moda, tu ets més de "relaxing cup of café con leche" o de exciting cubata?
(Riu) Ostia pu** (riu). Jo sóc de exciting cubates, sempre. Ara menys perquè m'he tornat un tio esportista, però vaig ser una persona molt tòxica en el seu moment. I ara que has fet referència a aquesta frase, a vegades els polítics em foten ràbia, a banda de pel que roben, perquè ens prenen públic. Són els millors humoristes que hi ha. A més, es veu que l'Ana Botella tenia un assessor americà que li va dir que havia d'utilitzar aquesta frase, i que va donar l'OK a que aquest dona parlés així. Al final són un reflex de la societat però evidentment els polítics han de representar la societat amb preparació, i si aquesta dona no ho està doncs que ho faci un altre! Ells mateixos són caricatures d'ells mateixos. Qualsevol humorista fent mil hores de guió no superaria l'espontaneïtat còmica d'un polític. En sóc molt fan.
 
- I per acabar, què t'agrada fer quan surts de casa?
Home jo quan surto de casa m'agrada donar dos tombs de clau, visc a un barri que està força bé però mai se sap. Ara fora bromes, el que menys mandra em fa és fer alguna activitat relacionada amb l'esport. I sinó disfruto molt de "jalar", d'una bona funció de teatre, d'un bon concert, i ara cada cop més ho substitueixo per trobades a casa amb amics. Pel que veus sóc un tio poc excèntric...
 
 
Al Txabi també li hem demanat 5 cançons, i són aquestes...
 

 

--

Dijous 19 de setembre a les 22:00h.
Palau de Congressos de Tarragona
Entrades: 25 / 20 / 15 euros

També et pot interessar