Arnau Martínez
,
09/05/2018
Fires i festes

Gerard Morte: "Fer el pallasso és trobar-se a un mateix"

La companyia reusenca Mortelo&Manzani portarà l’elefant del Trapezi

Foto: 

Cedida
Mortelo&Manzani amb l'elefant del Trapezi
Reus es tornarà a omplir de pallassos, d’acròbates, de música, de dansa; en definitiva, de Trapezi. El Festival del Circ de Catalunya torna carregat de propostes circenses d’un nivell i d’una qualitat excel·lents. Entre desenes de companyies, ens hem fixat amb una de reusenca, els Mortelo&Manzani. Després de 10 anys consecutius, Los Herrerita baixaran de l’elefant, la mascota del Trapezi, perquè la companyia reusenca s’encavalqui sobre ell. L’Ivan Manzanero (Manzani) i el Gerard Morte (Mortelo) són amics des de l’escola i, entre malabar i malabar, es van engrescar a formar la seva pròpia companyia que ja compta amb dues produccions pròpies.
"El circ és essencialment cultura de carrer. Nosaltres vam començar a fer circ al carrer perquè pots fer malabars a qualsevol lloc o anar a un parc a practicar"

- Preparats per passejar l’elefant del Trapezi?
Gerard Morte: És un repte nou perquè fa 10 anys que l’estaven portant Los Herrerita i nosaltres que som de Reus sempre hem vist l’elefant. Ens fa moltíssima il·lusió!
Ivan Manzanero: En tenim moltes ganes, però preparats, fins que no el traiem no ens ho creurem.

- Què teniu preparat?
Ivan:
Els dies del Trapezi, nosaltres portem l’elefant i acompanyem altres companyies, és com un cabaret itinerant. Anem fent parades i l’artista fa el seu número. Nosaltres anem fent lloc i animant el públic.

- Com us definiríeu com a pallassos?
Ivan:
Dos pallassos una mica excèntrics. No tenim definits els papers d’un és el ximple i l’altre l’intel·ligent, tenim un rang similar els dos i a partir d’aquí sorgeixen els gags. Ens agrada tot allò absurd i les habilitats. A més a més, no utilitzem les paraules, tot són sons o onomatopeies.
Gerard: Al començament ens va costar buscar els personatges, però al final ens vam trobar a nosaltres mateixos. Fer el pallasso és trobar-se a un mateix. Si gaudeixes fent els números, fas gaudir al públic.  

- Vau anar al Líban amb Pallassos sense fronteres.
Ivan: Va ser una experiència molt bona, però molt dura també. Això va sorgir amb la companyia Passabarret i vam fer una expedició de quatre pallassos. Vam anar a actuar a camps de refugiats i a escoles del Líban.
Gerard: El que més ens va impactar van ser els camps de refugiats, sembla que entris dins un altre món.

- El circ és un llenguatge universal? Entenien els números que feu aquí normalment?
Ivan:
Sí! Però sí que és cert que el bagatge cultural de cada lloc fa canviar la perspectiva. En un espectacle, un company es treia paper de vàter de la boca, és un truc, i ens van comentar que no ho féssim perquè després els nens ho imitarien. O també ens trèiem uns sostens i ens van dir que millor que tampoc ho féssim.

- És el circ una eina de transformació social?
Gerard:
El pallasso té aquest punt caricaturesc que te'n pots riure de coses que et passen al dia a dia. El públic es veu reflectit en els números i potser no en són conscients, però se n'acaben rient d’ells mateixos.

- Ens costa riure?
Ivan:
Jo crec que no. Mai ens hem trobat en un espectacle on ningú rigui, sempre acabes trobant algun punt que fa de metxa perquè la gent rigui.
Gerard: Sempre hi ha alguna motiu per riure. Quan vam anar al Líban, malgrat tot, els nens van riure. És brutal.

- Quin és l’estat actual del circ a Catalunya?
Gerard:
Es troba en un bon moment perquè hi ha moltes companyies, escoles de circ i projectes. Cada vegada es programa més circ, però sí que és cert que la dansa i el teatre sempre han estat més accessibles.

- Està ben valorat?
Ivan:
Depèn amb què ho comparis, crec que al públic li agrada el circ, però per exemple, a França el circ és sagrat.
Gerard: A França hi ha formació reglada, hi ha un atur especial pels artistes perquè la feina és molt temporal, treballes uns mesos de primavera i estiu i durant la tardor i l’hivern prepares coses noves.

- Falta programació a Catalunya?
Gerard:
Cada vegada n’hi ha més, però la trobem a faltar als teatres. Sempre es pensa per exteriors, però als teatres és difícil entrar. Al Teatre Fortuny de Reus trobes un espectacle o dos a l’any i dona gràcies!

- És cultura de carrer el circ?
Gerard: El circ és essencialment cultura de carrer. Nosaltres vam començar a fer circ al carrer perquè pots fer malabars a qualsevol lloc o anar a un parc a practicar.
Ivan: Si no hi hagués el carrer, segurament el circ no existiria.

Més informació: 

També et pot interessar