Gerard Arias
,
07/03/2014
Llibres

Anna Maria Villalonga: "La literatura que ve de fora no és necessàriament millor"

L'escriptora catalana presenta 'Elles també maten' dimarts 11 a l'Institut d'Estudis Vallencs de Valls

Foto: 

Cedida

Alguns l'anomenen "la dama negra de la literatura criminal catalana", però els hi falta afegir l'adjectiu "inquieta". L'Anna Maria Villalonga és una d'aquelles persones que no paren, ni de vacances. Des de fa molts anys està completament abocada al gènere de la novel·la negra, i diu que la cosa li ve de petita amb les aventures dels Cinc i més tard amb els grans mestres com Agatha Christie, Conan Doyle o Allan Poe. Ara ha coordinat i ha participat en un recull de relats anomenat 'Elles també maten', que dimarts 11 de març es presenta a l'Institut d'Estudis Vallencs de la capital de l'Alt Camp. I hem aprofitat l'ocasió per parlar amb ella...

- Resseguint una mica la teva biografia la primera pregunta és obligada: què té aquest gènere que et té completament captivada?
No t’ho sé dir. El misteri, el suspens, la intriga, la tensió narrativa (o cinematogràfica) sempre m’han agradat. Des de ben petita. I, com que sempre he llegit molt (i de tot), de seguida m’hi vaig enganxar.

- Quan va començar la teva "aventura", per dir-ho d'alguna manera, amb la novel·la negra?
En un sentit molt ampli, ja quan era una criatura m’encantaven les novel·les misterioses. Per exemple, Enid Blyton i les aventures dels Cinc. Més endavant, a l’adolescència i com gairebé tothom, vaig començar amb Agatha Christie, Conan Doyle, Allan Poe. I fins aquí... A partir d’ells, ja no vaig poder parar.

- I com sorgeix la idea d''Elles també maten'?
Sorgeix amb en Marc Moreno, l’editor de 'Llibres del Delicte', davant de la constatació que, en els darrers temps, hi ha poques dones que es dediquin al gènere negre en català de manera continuada. I vam pensar que estaria bé demostrar que sí que existeixen autores que ho poden fer.

- El llibre està format pels relats de 13 escriptores diferents, segueixen un fil argumental entre ells o són independents?
Són independents. Precisament un dels aspectes més engrescadors del recull rau en la diversitat de veus que conté. 13 autores molts diferents escriuen 13 relats molt diversos. I això és una gran riquesa. De cap manera haguéssim volgut fer una antologia homogènia amb històries relacionades o massa semblants.

- Com ha estat la feina d'editora?
Molt gratificant. Les autores han estat molt disciplinades i entusiastes. He treballat moltíssim, com us podeu imaginar. Centenars de converses i correus amunt i avall. Però m’ho he passat molt bé i he après molt. A banda de consolidar amistats fantàstiques i de constatar la vitalitat de la nostra capacitat creativa.

- Ens podries fer un petit "tràiler" del llibre per saber què hi podrem trobar, sense desvetllar-ne res transcendent?
Doncs, com dic al pròleg, hi trobem 13 relats molt diferents. Des de històries de típic procediment policial a relats d’humor negre. Des de la fusió del negre amb la ciència-en-ficció mèdica a exercicis metaliteraris. Des de històries de misteri a contes gòtics. També tenim alguns relats que, tot i ser molt diferents, posseeixen un fort component psicològic. Hi ha truculència, cruesa, empatia, sang i fetge, humor, sensualitat, revenja. Hi ha una mica de tot!

- Déu n'hi do... A més, si no m'equivoco també estàs darrere del Festival de la novel·la negra catalana Tiana Negra que va néixer l'any passat. Com ha anat aquesta segona edició?
Molt, molt bé. La primera ja va ser fantàstica, amb moltíssima participació de públic. I enguany encara s’ha superat. Jo diria que ja s’està consolidant com el gran festival del gènere negre en llengua catalana.

- I quin és l'estat de salut de les lletres catalanes?
Quant a la producció, és bo. Hi ha molta gent que escriu. I molta d’aquesta gent ho fa molt bé. Una altra cosa és el consum, el nombre de lectors, l’aposta editorial, la possible exportació a l’estranger i la traducció a altres llengües. Tot això encara pateix la rèmora de la diglòssia, d’un país que viu l’esquizofrènia de tenir dues llengües, una dominant. I també arrosseguem un sempitern complex d’inferioritat. Ens hem de creure que el que ve de fora no necessàriament és millor. Per això alguns lluitem cada dia, perquè volem donar la volta a aquest situació.

- I del gènere?
Si fa no fa podem dir el mateix. Hi ha molts autors, hi ha idees. Per sort, darrerament també han sorgit iniciatives editorials (col·leccions com Crims.Cat/Alrevés o Llibres del Delicte, on hem publicat 'Elles també maten'). Però s’ha de picar molta pedra. Fer-nos presents i, sobretot, aconseguir més quota de lectors. Sense lectors, no hi ha possibilitat de créixer, com podeu comprendre.

- Avui dia, tens algun projecte literari de futur fora del gènere negre?
Jo faig moltes coses. Sempre escric relats, molts dels quals estan publicats en diversos llocs, i no són negres en la majoria d’ocasions. De fet, l’any passat vaig guanyar el Premi Valerià Pujol de narrativa amb una història titulada 'La llàgrima' que no és de gènere i que té, a més, un vessant molt poètic. Són històries que parlen de la vida, de vegades poesia o prosa poètica. Sempre faig coses.

- I relacionats amb el gènere? Segur que molts...
Buf. És un no parar. En la meva faceta de professora, me’n vaig al maig a la Universitat de Lille, a França, a impartir un Seminari de 12 hores sobre Ferran Torrent. És a instàncies de l’Institut Ramon Llull. A finals d’aquest mes hi ha unes jornades a Collbató, Collbató Negre, on també hi participo.

No paro d’assistir a actes, presentar llibres, fer ressenyes, entrevistar autors. Publico en el meu bloc especialitzat 'A l’ombra del crim' a Núvol, en revistes, en diversos llocs digitals...
I creativament estic enmig d’un projecte que encara no vull revelar...

- Per últim, aprofitant el nom de la nostra web et preguntem, què t'agrada fer quan surts de casa?
El cine. Sóc una gran cinèfila. De fet, el meu primer bloc és de cine: 'El racó de l’Anna'. I també he publicat crítica de cine en diversos mitjans.
També m’agrada la natura. I sobretot els animals. Vull dir obertament que sóc animalista. La lluita a favor dels animals em preocupa molt, perquè ells sols no es poden defensar i els humans els tractem molt malament.
També sóc carn de museus, exposicions, etc. I m’agradaria viatjar, tot i que no puc fer-ho, per motius personals, tant com voldria. Ara bé, si una cosa m’agrada molt és una bona xerrada amb la gent que estimo i m’interessa. Sóc parladora de mena.

 

A més a més, a l'Anna Maria també li hem demanat les seves 5 cançons de capçalera i ens ha dit que "amb això m’heu matat, perquè en tinc moltes de cançons. M’entusiasma la música. Però vaja, allà va. Realment, són les que se m’acuden ara. Potser demà serien unes altres."

Per cert, de 'Let It Be' ens va dir la versió original de John Lennon però a Spotify no apareix...

--

Presentació 'Elles també maten' d'Anna Maria Villalonga
Dimarts 11 de març a les 19:30h
Valls, Institut d'Estudis Vallencs

També et pot interessar