Isabel Martínez / Reusdigital.cat (GDDC)
,
04/08/2014
Llibres

Eduard Boada: "Molts diuen que no els agrada la història però s’enganxen a sèries de tipus històric"

L’historiador mont-rogenc ha encetat una col·lecció sobre temes d’àmbit local de manera assequible
Eduard Boada

Foto: 

Isabel Martínez
Recorda el jove historiador mont-rogenc, Eduard Boada Aragonès, l’anècdota de la guerra dels Balcans en la qual una de les primeres accions dels serbis a Sarajevo va ser cremar els arxius per evitar que els documents “parlessin”, una història que -lamentablement- no ha estat una excepció a la història de la humanitat, tampoc a casa nostra. Guanyador en quatre ocasions del Premi d’Assaig Vila de Mont-roig, la darrera el 2008, així com del Premi de Periodisme Carmel Biarnés d’Ascó i el de l’Acadèmia Mariana de Lleida, és un expert estudiós del seu poble, Mont-roig, sobre el qual té ja una bibliografia nombrosa, interessant i reconeguda. Unes publicacions que segur que serviran “per fer paret” com ell apunta.

Fa pocs mesos, a més, ha engegat a través de l’associació Ganzell la publicació dels Quaderns de la Pixerota, que busca ser un instrument editorial de petites monografies sobre la història de la seva vila assequible al públic. El primer volum publicat, 'L’aigua i la gent', que recull aspectes de l’horta de Mont-roig dels segles XVII i XVIII, és una transcripció d’un document que s’havia perdut i que, gràcies a Albert Manent, l’Ajuntament va poder comprar a Tremp. D’altra banda, l’historiador prepara una segona publicació imminent, 'Mont-roig 1666. Una història negra', que parla d’un altre fet de la vida quotidiana d’aquesta vila. En aquest cas, és  la història d’una assassina i la seva víctima, una nena que va tirar en un pou, i del procés judicial que va seguir a aquest homicidi al segle XVII.

- Quin creu que és l’actual estat de salut dels estudis sobre història local? I en concret, a la seva vila, Mont-roig?
Primer s’ha de veure d’on es partia per jutjar que l’estat actual és bo perquè hi ha gent que hi treballa i, també, hi ha molt bon ritme de publicacions de llibres per un indret com aquest. Cal recordar que les dues publicacions més importants eren la 'Història de Mont-roig', de Francesc Riba, un clàssic diguem-ne, i després l’'Estudi Onomàstic de Mont-roig', de Ferran Jové. També s’ha de citar, de Joan Ivern, les 'Notes històriques de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca'. Dins la revista Ressò Mont-rogenc, una publicació local que ja té una certa trajectòria, hi ha sempre articles interessants com per exemple de Martí Rom o de Baptista Nogués, que ja va morir.

- El seu primer treball, Mont-roig del Camp, goigs i ermites, tractava un tema interessant en una població que té en la Mare de Déu de la Roca un referent important.
Concretament, el món dels goigs m’apassiona molt i en col·lecciono des que tenia 16 anys. Vaig començar a resseguir els de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca fins que en un moment donat va ser necessari iniciar la recerca en arxius on vaig trobar diversa documentació de què ja no es tenia memòria popular. Per exemple, els Goigs de les Santes Relíquies o els Goigs de Sant Raimon de Penyafort, aquest en castellà, i els de Sant Jeroni, del qual ja no hi havia record no només dels goigs sinó en el tema de les relíquies. De fet, Sant Jeroni havia arribat a ser considerat el segon patró de Mont-roig i amb el tema de la persecució religiosa, la destrucció d’imatges, etc… va desaparèixer aquest culte i els goigs es van deixar de cantar perquè ja no es vinculava a una imatge. I amb les santes relíquies, més o menys ha passat el mateix, i és que Mont-roig com tants altres llocs era un lloc on històricament hi havia moltes relíquies diferents, de les quals vaig fer un petit inventari.

- Els seus següents treballs tracten dos clàssics de la historiografia local de la majoria de municipis: la Carta de població de la vila i, de temàtica religiosa, les confraries religioses…
Sí. La Carta de població de Mont-roig del Camp (2005) va partir d’un encàrrec que em va arribar i, posteriorment,  la va publicar l’associació de veïns Muntanya Roja i en el llibre es  parla  del segle XII i del moment de la repoblació. Pel que fa al segon, Notes per a la història de les confraries de Mont-roig del Camp (2006) el va publicar el Centre d’Estudis Mont-rogencs i tracta de la història de les confraries de la vila, la majoria de les quals la gent gran havia perdut la memòria i va ser un treball basat en documentació d’arxiu. A banda de la Mare de Déu del Roser, que sí es que coneixia, n’hi havia d'altres com la dels Fadrins o del Nom de Jesús, les quals ja no es recordaven.

- Més proper en el temps, però, és el tema de la seva quarta publicació, Mossèn Franquet i els Fulls històrics de Mont-roig (2008), que rescata la faceta cultural d’aquest mossèn que va morir el 1971.
Sí, la veritat és que moltes de les coses que havia fet han quedat molt dintre del món local i no havien transcendit més enllà. És una època en la qual es feien les coses ciclostilades i sobre Mont-roig vaig fer aquests fulls escrits a màquina d’uns temes molts bàsics però que presenten informació de temes historiogràfics més antics que ja havien escrit altres persones però que mai s’havien publicat i vaig pensar que era interessant donar-los a conèixer. Faig unes notes sobre el personatge, que, a més, també es va interessar molt per la història de Falset i de Cornudella. 

(Llegeix la resta de l'entrevista clicant aquí)

També et pot interessar