Arnau Martínez
,
16/04/2018
Llibres

Marta Magrinyà: “Escric cinematogràficament, per escenes i no d’una manera lineal”

L’autora ha deixat Reus per situar una història a cavall de Barcelona i Rússia a ‘On ets, Anastàsia?’

Foto: 

Arnau Martínez
Marta Magrinyà
Després d’ambientar ‘Llaços secrets’ i ‘La Força del Vent’ a Reus, ara torna a Barcelona i passa de l’Editorial Cossetània a Capital Books amb la seva darrera novel·la, ‘On ets, Anastàsia?’. Marta Magrinyà (1969) és escriptora i periodista, potser per això les seves pàgines estan plenes d’amor i d’intriga. Guarda novel·les al calaix, algunes encara picades a màquina per quan una trucada li pregunti si té alguna cosa per publicar. Fa uns mesos va agafar el telèfon a l’editora de Capital Books i així ha publicat ‘On ets Anastàsia?’. Ara que s’apropa Sant Jordi, hem conversat amb l’autora.
"La idea de la Revolució Russa era meravellosa, però al final es va instaurar un sistema igual de dictatorial"

- Has deixat Reus per situar la història a Barcelona.
Les tres primeres novel·les ja no passaven a Reus, eren llocs inventats, són les dues últimes que se situen a Reus. ‘On ets, Anastàsia?’ passa a Barcelona amb un protagonista de Reus. De Reus, al ser la meva ciutat, tinc molta informació de la Guerra Civil i de la Postguerra i volia plasmar-la. Fer una cosa de la teva ciutat sempre és un repte i, després de l’èxit de les dues que passaven a la ciutat, vaig decidir canviar. Una mica per superstició fins i tot!

- Tornaràs, novel·lescament parlant, a Reus?
Tampoc dic que no torni a fer una novel·la de Reus! A més, per l’argument de la novel·la, l’havia de situar a una gran capital. Se suposa que Anastàsia va anar fugint de diferents llocs fins que acaba arribant a Barcelona. En una gran ciutat és molt més fàcil passar desapercebut.

- També has deixat Cossetània i has optat per una editorial de Barcelona.
De fet, van ser ells que van contactar amb mi. Capital Books és del mateix grup que Cossetània i l’editora em va preguntar si tenia alguna cosa per publicar. Llavors havia començat 'Anastàsia' i l’editorial va ser un revulsiu perquè t’apresta perquè el llibre ha de sortir una data concreta.

- Busques un nou públic?
Sí, però tot i això ja vaig publicar dues novel·les amb Barcanova i tenia més públic a fora que aquí! Sobretot les primeres novel·les es van vendre més a Barcelona que aquí.

- Seguiràs en aquesta línia?
No ho sé. Tinc la sort que ara ja vénen els editors a preguntar-me si tinc alguna cosa. Escric per plaer i planifico poc, al que surti!

- Per què optes per parlar d’Anastàsia Romanov?
L’excusa de parlar d’Anastàsia va coincidir amb el centenari de la Revolució Russa, l’assassinat dels Romanov és just enguany perquè els van matar el 1918... Sempre m’havia atret la història dels Romanov, a més sóc molt lectora de literatura russa.

- És una Anastàsia molt propera...
Sí! Els personatges són dues persones que se situen a la Barcelona actual, però parla de les aparences, de com jutgem a les persones pel que són i no per com són. A Anastàsia la veiem com una altesa, però com era ella realment? I les seves germanes que les van acabar assassinant? Elles havien nascut com a Romanov, però podrien haver estat Magrinyà! Mirem qui és la gent, però no com és.

- Situant els personatges a Barcelona, com retornes cap a Rússia?
És a través d’uns documents d’Anastàsia que té un moribund a un hospital de Barcelona. Llavors passa en 24 hores tota la història, la vigília de Nadal. Mentre la infermera llegeix les cartes es retorna a Rússia, però no són flashbacks que passin en paral·lel. No pretén ser un llibre d’història, qui vulgui saber dels Romanov que es compri un llibre dels Romanov.

- Tot i no ser un llibre d’història, com et documentes?
Amb aquesta novel·la hi ha hagut més feina que les dues anteriors. Com passaven a Reus, només em calia parlar amb el meu pare i que m’expliqués batalletes. Fins i tot podia saber la manera de vestir. Tot i això, és molt fàcil avui en dia; només cal fer una cerca a internet. El que és més difícil és organitzar la informació perquè n’hi ha tanta! Amb Anastàsia el que he fet és filtrar i posar les coses més importants.

- S’ha mitificat massa la Revolució Russa?
Aquella revolució es fa amb la millor intenció possible per fer avançar una societat que encara era molt medieval i quedava endarrerida amb la resta d’Europa. És normal que arribés un punt que les idees del marxisme filtressin, però com totes les revolucions, va tenir els seus excessos. Romanov feia anys que enviava gent a Sibèria i després Stalin va ser pitjor que l’imperi dels Romanov de 800 anys. La idea de la Revolució Russa era meravellosa, però al final es va instaurar un sistema igual de dictatorial.

- És un personatge de qui se n’han fet novel·les i sèries de televisió.
A ‘On ets, Anastàsia?’ és la meva visió, mirar com seria la noia que estaria espantada, que hauria anat a parar a alguna gran ciutat... És una manera de conèixer a Anastàsia i a les seves germanes que havien crescut dins una bombolla, però al mateix temps tenien molta disciplina. Les preparaven per desenvolupar una tasca molt concreta: protocol, idiomes...

- Acostumes a fer capítols curts...
En aquesta novel·la també. M’agrada anar avançant temes. Ara hi ha una generació molt cinematogràfica que ha llegit molt, però també ha vist moltes pel·lícules. Escric cinematogràficament, per escenes i no d’una manera lineal. Quan no existia el cinema, les el·lipsis no s’haurien entès. Si començaves a una habitació i passaves a una altra havies de mostrar el recorregut.

- A ‘La força del vent’ et contenies amb les emocions, era una novel·la més freda, ara et tornes a deixar anar?
Amb les dues novel·les de Reus vaig utilitzar un to diferent, les havia de poder llegir el meu pare! Vaig tenir clar que era una novel·la per a un públic concret. Les que havia fet abans eren molt diferents, fins i tot en una hi ha una violació.

- Tens molt en compte el públic a l’hora d’escriure?
Amb les de Reus sí, amb les altres no. Amb les altres vaig pensar, m’arrisco i faig... Amb les de Reus volia guardar la memòria de la meva família i segons que... Volia que fos una novel·la per tots els públics. 

També et pot interessar