Juan Antonio Moreno: "Qualsevol persona amb bon gust i curiositat pot gaudir de Junkie Python"

Dissabte 12 es presenta el 2n número d'aquest fanzine a la Sala Garage de Salou

Gerard Arias

10/07/2014

Llibres

La Mon, el Marc i el Juan Antonio són 3 amics units per la gràcia divina. Aquesta seria una possible explicació si Déu fos il·lustrador o dissenyador, però el que realment els uneix és l'amor i la passió per l'art. A principis d'aquest any van decidir unir esforços i crear Junkie Python, un fanzine il·lustrat on cada número té un tema central sobre el qual els diversos col·laboradors i il·lustradors enfoquen la seva obra. El primer va girar al voltant de l'animisme i el van presentar el passat 17 de maig al Cafè La Cantonada de Tarragona.

Aquest dissabte 17 de juliol, presenten el segon número basat en el nihilisme a la Sala Garage de Salou, acompanyats de la música en directe d'Elora i dels tarragonins Zien Años. Des de Surtdecasa.cat hem volgut conèixer i fullejar aquest fanzine il·lustrat nascut al Camp de Tarragona, i per això hem parlat amb un dels seus 3 ideòlegs, el Juan Antonio Moreno.

- Què és i com sorgeix Junkie Python?
És un fanzine il·lustrat, amb una edició molt acurada i més de vint il·lustradors de tots els estils que neix com un accident.

- Com un accident? Qui hi ha darrere d’aquesta iniciativa?
La Mon Garcia és il·lustradora i tatuadora. És la directora d'art. Ens vam conèixer fa gairebé 15 anys en un autobus que feia el trajecte Tarragona-Salou. El Marc Volpini és dissenyador i músic. S'encarrega de la maquetació i els aspectes tècnics. Ens vam conèixer fa 6 anys en un concert de Delorean. I el Marc i la Mon van coincidir a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona, així que podríem dir que Junkie Python és la nostra excusa per veure'ns i fer algo junts.

- I per què el format de fanzine? Voleu reivindicar el paper d'aquestes publicacions de l’època dels 60 i 70?
La Mon i jo ja fèiem fanzines fa més de deu anys, tot i que ara portàvem bastant temps sense fer res d'aquest tipus, però mantenint el contacte. Som sobretot deutors de l'època del còmic independent dels 90, que al mateix temps ho era dels 60 i 70.

- A qui va adreçada aquesta publicació?
No tenim un “target” definit. Qualsevol persona amb bon gust i curiositat pot gaudir de Junkie Python.

- Quins canals de distribució utilitzeu?
Tot i que no disposem d'una pàgina web pròpiament dita, mitjançant Facebook i la nostra adreça de correu hem realitzat algunes trameses. També es pot aconseguir en les presentacions i en llibreries especialitzades com La Integral (Madrid), Fatbottom (Barcelona) o TarracoComics (Tarragona).

- Ara que parles de presentacions, com va anar la del primer número?
La presentació va anar molt bé. Van venir coneguts en la major part, però també va servir per contactar amb gent que després ha participat ja directament en el segon número. A més, vam tenir la sort de comptar amb l'actuació de Ochocinco que té una forma de treballar que connecta molt amb el que fem, tot i treballar en un àmbit totalment diferent.

- I quin tiratge teniu?
Fem petits tiratges, que és quelcom bo del format fanzine. Del primer número van sortir-ne dos-cents exemplars.

- Per què vau apostar pel paper enlloc de per una edició digital? La treureu en un futur?
Apostem pel paper perquè som uns romàntics, tenim pocs diners i no sabem com els podem gastar. Ens agradaria treballar en una pàgina web on poder connectar als nostres col·laboradors entre ells, a més de les notícies relacionades amb Junkie Python i per descomptat una botiga online, però ara mateix no és la nostra prioritat.

- Quin sistema de treball seguiu? Com es fa l’elecció de la temàtica de cada número?
La Mon és l'encarregada de contactar amb els il·lustradors que ja coneix o que li agraden. El Marc, per la seva banda, es dedica a la maquetació i tot allò relacionat amb el disseny. I la meva feina és fer una mica de pont entre tots. L'elecció de la temàtica la fem entre els tres, després de debatre vàries opcions i pensar quina podria donar un millor resultat als il·lustradors.

- Llavors què uneix als col·laboradors de Junkie Python?
Som un fanzine il·lustrat, però cadascú ataca les seves obres des de diferents tipus de tècniques i estils. La majoria ja són amics, tot i estar bastant repartits geogràficament, i els que no, esperem que ho siguin aviat.

- Hi ha una viabilitat econòmica per tirar endavant un projecte com el vostre?
No és la nostra prioritat, cosa que ens permet concentrar els esforços en crear una identitat de grup, sense la preocupació de quants diners portem gastats o guanyats. Òbviament, intentem no perdre massa diners i que la publicació i totes les seves despeses derivades siguin autosuficients.

- I com us agradaria que evolucionés el projecte en un futur?
Des d'un principi hem buscat una continuïtat i ens agradaria publicar com a mínim quatre números a l'any, actualment ja hem començat a treballar en el número tres. A més, molts dels col·laboradors han simpatitzat amb el projecte i ens agradaria seguir treballant cap on sigui que aquest accident ens porti.

- I per últim, abans d'acabar et volem preguntar què t’agrada fer quan surts de casa?
Si surto de casa és molt probable que vagi a veure algun concert...

I com no, al Juan Antonio també li hem demanat les seves 5 cançons de capçalera. Però a Spotify no hem trobat 'High Hopes' d'Ochocinco ni 'Mastodonhipnótico' d'Elora...