Judit Monclús
,
14/07/2014
Llibres

Quim Masferrer: "A 'El Foraster' no hi ha producció ni guió, la gent és la guionista"

L'actor serà el 17 a Tarragona signant exemplars del llibre que repassa la seva experiència al programa de TV3
El Foraster, Quim Masferrer

Foto: 

Ara Llibres i Brutal Media
Cada setmana en Quim Masferrer ha entrat a les nostres llars amb un programa de televisió que ha volgut posar en valor el caràcter i la manera de ser d'aquelles persones que, com ell, són de municipis que tenen menys de 1000 habitants. Les històries i el dia a dia d'aquests veïns anònims han centrat les dues temporades de l'espai, però també d'un llibre, en forma de diari personal, 'Dietari d'El Foraster' (Ara Llibres, Brutal Media i TVC), que recull reflexions del mateix Masferrer, secrets del rodatge, fitxes informatives i imatges inèdites. Aprofitant que el proper dijous 17 de juliol serà a Tarragona signant exemplars del llibre, recuperem una entrevista que les nostres companyes de l'Ebre van fer-li al Quim Masferrer en una de les ocasions que va visitar l'Ebre per rodar 'El Foraster'.
"La gent que viu en pobles petits són models que es repeteixen en altres poblets"
- T’ho han posat fàcil els veïns dels pobles que apareixen a 'El Foraster'?
La gent s'entrega absolutament i em van fer sentir com si fos de casa en molt poc temps. La gent, en general, s'ha obert i s'ha explicat. Realment ells són els guionistes del programa. 
 
- Heu buscat pobles de menys de 1000 habitants. A part del nombre de veïns, tenen trets comuns els municipis on heu gravat?
La gent que viu en pobles petits són models que es repeteixen en altres poblets. A tot arreu hi ha l'historiador, la tafanera, el col·leccionista, el terratinent... Jo sóc de Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), un poble que no té ni 800 habitants, i entre tota la gent amb qui he parlat, hi trobaria l'equivalent al meu poble. Només hi canvien alguns matisos, com ara els paisatges, les diversitats lingüístiques... 
 
Aquí baix (a l'Ebre) la gent és molt salerosa, molt oberta i molt passional. M'han explicat històries extraordinàries. La gent t'obre les portes de casa seva i es deixa acompanyar, té un caràcter molt obert. Crec que el clima també influencia en això, perquè en algun altre poble, com ara Peramola (Alt Urgell), on hi neva i hi fa molt fred, ens va costar més entrar-hi. Tenim un país petit i en gairebé tres hores podem anar a l'altra punta i notar com canvia tot. Això sí, en essència, tots són molts similars i això és extraordinari.
 
- Quan arribàveu a un poble, ho fèieu amb un guió previ o tot ha sorgit de manera improvisada? 
No teníem res. De fet, és una pràctica que ja havia fet abans del programa viatjant sol per diferents pobles petits, tant de Catalunya com de fora, i deixar-me dur per la gent. A 'El Foraster' no hi ha producció ni guió i tot el que m'hi trobo és el que faig servir per fer fer el monòleg després. Potser d'aquí uns mesos torno al mateix poble i, per la gent que m'hi trobo i el que m'expliquen, el programa surt completament diferent. 
 
- Ningú millor que els mateixos protagonistes per explicar-nos en primera persona com és la Catalunya rural, però l’equip d’'El Foraster' com la definiria?
Doncs hi ha moments que rius del que t'expliquen i ells també riuen del que jo dic. Les situacions i la gent que es veuen al teatre, es veuen projectades i tothom les comenta. És com una festa col·lectiva, ja que hi ha gent que s'assabenta de coses perquè veu la veïna que ens les explica a nosaltres. A mi sempre m'ha inspirat l'antropologia i m'ha fascinat la capacitat de riure que tenim a flor de pell. El que em sap més greu és que per qüestions d'edició hi hagi hagut gent que finalment no hagi pogut sortir.
 
- Com creus que ens veuen a la capital a la gent de poble?
Ens veuran amb els mateixos ulls estranys que nosaltres els veiem a ells. Segurament diran “ostres, com poden viure aquí!”, però veuen que ens en sortim i ja m'agradaria comprovar qui té més qualitat de vida. Als pobles petits, el dependent, si convé, et fa de psicòleg, però digues-li al que treballa en un gran centre comercial que t'has deixat la cartera i ja tornaràs demà a pagar... 
 
Ensenyem que no som uns reductes sinó que ens poden veure des de la normalitat en la que vivim. Donem a conèixer pobles que molta gent no sabia que existia i ho podem fer servir com a esquer turístic.
 
-- 
 
Dijous 17 de juliol a les 19h
El Corte Inglés de Tarragona

També et pot interessar