Jump to navigation
Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa“Les Biblioteques fins ara disposaven gairebé en exclusiva del monopoli de la informació” diu Irene Prades, responsable d'una de les biblioteques amb més fons documental de les Terres de l'Ebre, la de Tortosa. “Els mètodes d’accés a la informació a través de sistemes informàtics i de telecomunicacions han permès prescindir d'un intermediari tan tradicional com les biblioteques” explica Prades per definir el nou rol d'aquestes institucions culturals tan arrelades. “Podríem pensar que, com a espai físic, la biblioteca desapareixerà, però mai com a ens dinamitzador cultural i integrador social” afirma. “La funció de les biblioteques no només ha canviat amb les anomenades noves tecnologies, sinó que també ho ha fet a causa de la crisi" senyala. "En temps de crisi, quan s'eleva el risc d'exclusió social, les biblioteques esdevenen un servei bàsic d'inclusió social" explica, referint-se a una serie d'atencions a l'usuari que van des de la formació fins a l'escolta activa. Això ha implicat un canvi en les competències dels professionals que hi treballen. “Si fins fa poc els serveis d’un bibliotecari estaven enfocats al producte, ara estan orientats a l’usuari" afegeix. “El bibliotecari és un intermediari que ha de trobar l’excel·lència professional en la satisfacció dels usuaris” conclou.
Guillem Gaya, director de l'Smartcentre de Santa Bàrbara“En el cas de Santa Bàrbara, amb la inauguració de la biblioteca, l’any 1958, es va convertir, per a la majoria de la gent del municipi, en l’única opció per accedir a la cultura” diu Guillem Gaya, responsable de l'Smartcentre de Santa Bàrabara. I és que en aquest municipi el canvi de paradigma en el món de les biblioteques s'ha traduït fins i tot amb un canvi de nom de l'equipament. “La nova realitat ha fet que haguéssim canviat el nom - de Biblioteca a Smartcentre- per identificar que ara es tracta d'un espai obert i dinàmic on cultura, tecnologia, informació, formació i promoció es fusionen” diu. “Abans el llibre era l’objecte més preuat, considerat gairebé com una obra d’art” explica per justificar que ara és l'accés a la informació més que l'objecte allò que té més pes. Una acció que, en part, es vehicula a través dels professionals que hi treballen. “L'assessorament personalitzat que des de sempre ha estat tan important a les biblioteques públiques, avui dia encara és més important, però s'amplia a dissenyar i programar serveis i activitats per a una gran diversitat de públic i edats” diu. Una activitat que fa necessaris diferents perfils professionals. “La tendència ha de ser crear equips multifuncionals on conflueixen diverses especialitats i perfils, i això és el que hem fet a l’Smartcentre de Santa Bàrbara” afegeix.
Begonya Ferré, directora de la Biblioteca Municipal de Roquetes“Si la societat actual no té res a veure amb la societat de principi de segle passat, és lògic pensar que tampoc tenen res a veure les seves biblioteques” diu Begonya Ferré, directora de la Biblioteca de Roquetes. “Hem democratitzat l’accés a la informació, la formació i el coneixement, ens hem convertit en espais multidisciplinars” comenta Begonya per explicar el nou paper que tenen aquests equipaments, uns espais que han esdevingut dinamitzadors d'una comunitat de persones que també es relaciona a partir de les xarxes socials. Una biblioteca és ara un lloc pensat per aprendre idiomes, tecnologies, arts, i també òbviament per viure el lleure. “Tenint en compte allò que gestionem i a qui ens dirigim, puc assegurar que la clau d’èxit del nostre perfil professional rau en l'empatia. És fonamental reconèixer i posar-nos en el lloc de la nostra gent per anticipar-nos a les seves necessitats i fer-ho amb vocació de servei, amb una actitud constant d’aprenentatge i de formació continuada” ens explica.
Joanna Serret, directora de la Biblioteca Juan Sebastià Arbó d'Amposta“Jo no puc concebre la feina de bibliotecària d'una manera freda. Estem en contacte amb les fragilitats i les necessitats més humanes. Quan et demanen que els aconsellis sobre un llibre, t'estan confessant els seus anhels. Jo sé quan he de preguntar “Què et passa?” o quan m'he de fer la tonta” explica la directora de la Biblioteca d'Amposta. Coincideix amb Guillem Gaya que la funció de la Biblioteca és diferent en ciutats grans que en pobles o ciutats petites com ara Amposta, on aquesta era el principal equipament amb què es comptava. “Abans era el principal centre cultural en tots els pobles. El lloc on es lligava. Ara hi ha altres equipaments culturals i d'oci. De totes maneres, continua exercint un paper molt important. És un espai de recepció dels nouvinguts que poden expressar-se en la seva llengua; és un espai de divulgació de temes socials, mèdics, naturals...La Biblioteca s'ha reconvertit” diu aquesta bibliotecaria que ha estat pregonera d'Amposta l'any 2014 en reconeixement a la seva tasca.
