Gerard Arias
,
04/07/2013
Llibres

Roser Amills: "El rei té una grandíssima insatisfacció en la seva vida de parella"

L'escriptora mallorquina presenta 'M'agrada el sexe!' dissabte 6 a les 18h a Torredembarra

Foto: 

Siqui Sánchez
Mallorquina resident a Barcelona des dels 17 anys, extravertida, es prèn la vida amb molta alegria i sense massa vergonyes. Creu que vivim envoltats d'hipocresia i no entén com pot ser que la gent s'escandalitzi per veure un cul. De fet, ella té el costum de fotografiar-se'l de tant en tant als miralls dels bars o locals on va. Diu que potser dissabte, durant la presentació del seu llibre 'M'agrada el sexe!' a Torredembarra, se'l fotografiarà i ens dedicarà la foto. Descobrim-ho...
 
- Seré directe, per què t’agrada el sexe?
A mi m’agrada perquè trobo que és una de les coses que té el cos humà més encertades i més ben organitzades perquè siguem feliços. Llavors no li podem donar l’esquena i s’ha de potenciar. Socialment hi ha d’haver més educació per tenir més autoestima amb el nostre cos i gaudir-lo més. El sexe és una cosa natural, és l’origen de la vida de cadascú de nosaltres i és el que ha fet que la humanitat avanci i progressi. Gràcies a les relacions que hi han hagut al llarg de la història s’han canviat continents, s’han canviat països, s’han canviat moments històrics...
 
- I si es pogués determinar, a qui creus que agrada més el sexe, a les dones o als homes?
La frase revolucionària aquí és que una dona digui que ens agrada igual. Habitualment les dones tendim a dir que els hi agrada més a ells perquè són més promiscus i només pensen en això. Crec que hem de deixar de ser hipòcrites i hem de reconèixer que a les dones ens agrada igual, com a mínim igual. Després cada persona és un món, també hi ha homes que els hi agrada més i altres que els hi agrada menys.
 
- I el teu llibre, a qui creus que agrada més?
Per una banda quan el vaig escriure pensava que agradaria més a les dones perquè, al cap i a la fi, el que faig és un assaig totalment autobiogràfic, i comptava tenir més complicitat femenina. Però per la meva sorpresa hi ha molts homes que se l’estan comprant per mirar d’entendre a les dones, o per regalar-lo a la seva parella i poder parlar les coses i millorar la relació.
 
- Això et volia comentar, perquè a més de sexe, parles de les relacions, de dones i homes, de la felicitat sexual... Com definiries aquest concepte de felicitat sexual?
Per mi la felicitat sexual és tenir el sexe que vols i desitges quan realment estàs preparat per tenir-lo. Si una persona vol tenir sexe sadomasoquista -com ha passat amb la polèmica del llibre ’50 ombres d’en Grey’- és lliure de fer-ho, i això li pot proporcionar molta felicitat sexual en aquesta persona i potser a nosaltres no. Però no hem de dir això és millor o això és pitjor. La felicitat sexual és el sexe a mida de cada persona. I això és molt fàcil de dir però difícil portar-ho a la pràctica... Per tant, la felicitat sexual passa per la comunicació, per la confiança i per l’autoestima de saber dir el que volem.
 
- El llibre està dividit en 3 parts: 'L’aparent normalitat plena de traves', 'Reciprocitat. Què podem millorar junts', i 'Jugar. Tornem a posar les coses al seu lloc'. Això vol dir que a mesura que passen els anys la gent hi posa més distància?
Exacte! Un exemple molt clar és que molta gent porta millor la rutina de la feina que la rutina de la parella. Em refereixo a aquelles persones que cada dia s’arreglen la corbata, el vestit o el que sigui per anar a treballar i no es qüestionen que ho fan per rebre a canvi una compensació econòmica. En canvi, a casa van amb una samarreta vella i no estan per la parella, quan en realitat la compensació seria molt més gran que a la feina, que és felicitat sexual. Amb els anys anem relegant la prioritat de la nostra vida sexual quotidiana i no parem atenció que això és molt important. Amb l’edat et pots tornar mandrós, deixat... i això no s’ha de permetre. Hem de mantenir la idea que el sexe requereix un esforç però que és un esforç molt positiu.
 
- Per tant, avui dia la gent no li dedica al sexe el temps que es mereix?
No, ho apartem en un segon pla i li donem més importància, per exemple, a un partit de futbol o a l’estabilitat laboral, que evidentment és important, però el sexe hauria d’estar al mateix nivell com a mínim. Perquè, al cap i a la fi, és el que ens dóna alegria cada dia. Per això després es posen les banyes puntualment, per omplir aquest buit que s’ha anat creant. Però hem de ser conscients que l’hem anat creant nosaltres. No és que la nostra parella hagi canviat, és que potser nosaltres hem deixat de tenir el cuquet de fer feliç a l’altra persona.
 
- I veient la situació que hi ha avui en dia, la classe política va ben servida sexualment parlant?
No, van fatal! L’altre dia deia que si els dirigents polítics tinguessin millor sexe tot aniria millor i ho crec de veritat. Posaria la mà al foc que moltes d’aquestes trames de corrupció que s’estan destapant no passarien si tinguessin una bona vida sexual. Perquè el sexe et fa més tolerant, més humà i més generós. Quan una persona està enamorada, quan has congeniat amb una altra persona i hi tens bona química, tots som més bons. I al món polític li fa falta més alegria sexual perquè tindrien menys ànsia de robar diners, de tenir poder i de putejar-se els uns als altres perquè ja tindrien el seu ego satisfet.
 
- En particular, veus algún polític més necessitat que altres?
Sí, hi ha casos claríssims com el rei que ha tingut una grandíssima insatisfacció en la seva vida de parella amb la reina, ves a saber perquè… Però és un cas claríssim de portar una doble vida perquè no estava relaxat. A vegades la gent es pensa que posar les banyes és divertit, i en el fons és un estrés i no li recomano a ningú. És preferible tenir una bona vida sexual amb la persona que estem, i si no estem bé ens separem i ja en trobarem una altra. Però això dels dobles jocs crec que no convé.
 
- Com a curiositat, en el llibre també expliques que de vegades et fas fotos als miralls dels lavabos dels bars ensenyant el cul…
Sí, això és una moguda que vaig començar ara ja farà 3 anys. L’objectiu era fotografiar-me la part del cos que no em veig i que acostuma a ser la part que produeix més complexes en les dones. Cada any en aquesta època surten revistes on en portada hi apareix ‘especial culs’, i vaig pensar que per estimar-lo, per acceptar-lo, per ser més conscient del que tinc, res millor que fer-me fotos i veure-les. Primer eren per a ús privat, però després ja vaig decidir compartir-les amb el món i penjar-les a Instagram. Arrel de compartir-ho, me n’he adonat que, per una banda a la gent li fa molta gràcia, i per altra que hi ha noies que s’han solidaritzat amb la causa i m’envien fotos dedicades a través d’Instagram. És una cosa molt maca i molt divertida perquè una foto del cul no hauria d’escandalitzar a ningú, però curiosament, i això demostra que encara tenim molts tabús, hi ha gent que diu “això és una marranada, aquesta és una fresca”... I només és un cul, una part del cos…
 
- I a més que és una de les parts del cos que tenim en comú homes i dones…
Exacte, som iguals. De fet és més cultural que altra cosa. Hauríem d’aprendre a acceptar que hi ha culs diferents, que cada cul és maco en sí mateix simplement acostumant-nos a veure’ls de veritat; i no tapats amb roba o maquillats amb photoshop!
 
- De tots aquests llocs, quin és el més estrany on t’has fotografiat el cul?
La veritat és que me n’he fet per tot arreu, però per exemple al Liceu de Barcelona, o un altre cas molt divertit va ser a la Loewe Gallery de Passeig de Gràcia on venen articles de luxe caríssims, i on em vaig fer una foto als seus lavabos. Resulta que el dia següent em van trucar del departament de comunicació de la marca per demanar-me que despengés la foto perquè l’havia geolocalitzat a Instagram en obert. Per tant, si entraves al Foursquare de la botiga hi veies bolsos, gent rica comprant i un cul. I em fa gràcia que aquesta gent que és capaç de vendre un bolso a un polític corrupte -com els bolsos d’aquesta marca que li regalaven a la Rita Barberà- després s’escandalitzin per un cul. Això demostra la hipocresia en la que vivim.
 
- Llavors si durant la presentació de dissabte t’aixeques per anar al lavabo i t’emportes el mòbil, hem de sospitar?
(Riu) És molt probable però no és segur…
 
- No és una rutina…
(Riu) Depèn de com tingui el dia però no és una cosa que vagi fent sempre... Però mira, t'ho dic com a exclusiva: ho faré! Em faré una foto i us la dedicaré!
 
- Perfecte! No sé si ets de fer molts plans de futur. Tenint en compte que aquest llibre ha acabat de sortir, tens algun projecte entre mans?
En tinc uns quants, són projectes que ja tenia en marxa quan escrivia el llibre. Tinc coses de ràdio, de tele, d’altres llibres en marxa... Aprofitaré l’estiu per prioritzar què vull tirar endavant. Res que es pugui concretar però segur que anirà en la mateixa línia perquè encara hi ha molta feina per fer.
 
- I ja per acabar, quan surts de casa què t’agrada fer? Sexe és complicat, no?
No, gens ni mica, i a més és molt agraït perquè quan surts de l’àmbit de casa se t’acudeixen moltes idees. Sempre es pot trobar un moment, potser no pel sexe complet però si per donar-se una mica d’alegria, per què no? Jo animo a la gent que ho faci, no per l’exhibicionisme sinó per passar-s’ho bé i divertir-se.
 
 
A més, a la Roser li hem demanat les seves 5 cançons de capçalera...

Si vols guanyar un exemplar del llibre, només has de participar al nostre concurs.

--

Presentació 'M'agrada el sexe!' de Roser Amills
Dissabte 6 de juliol a les 18:00h.
Cocteleria Hecatombe de Torredembarra

També et pot interessar