Jump to navigation
Finals dels anys 70, Tarragona. Neix l'Eduard Abadias, un nen que enlloc d'un pa portava un vinil sota el braç. De ben petit ja apuntava maneres, i el 1995 amb només 16 anys va decidir posar-se darrere d'uns plats per començar a repartir bona música a tort i a dret. Ha punxat a la majoria de les sales del Camp de Tarragona, però si el voleu localitzar a dia d'avui, el podreu trobar amb el seu Club Flamingo cada cap de setmana alternant entre El Cau de Tarragona i el Pilée de Reus. Ah, i si voleu sentir com sonen les seves sessions, en trobareu una mostra al seu Soundcloud...- Com va començar aquesta aventura musical nocturna? D'on ve tot això?Quan era petit hi va haver un Nadal on vaig haver d’escollir entre un cotxe teledirigit o un equip musical amb vinil, i crec que queda clar el que vaig escollir.- Per què el nom de Dj Mimetik?Mimetik vol dir que no destaca, que es mimetitza entre l’ambient. És la imatge que sempre he tingut del DJ, un dinamitzador musical que dóna a conèixer música d’artistes. Intentant crear una arquitectura a la sessió en la qual comparteixin espai la divulgació músical i el ball.- Portes prop de 20 anys punxant i durant aquest temps en deus haver vist de tots colors. Primer éreu pocs els que punxaveu, després va ser una moda i tothom era DJ... i ara, en quin estat es troba el món dels que punxeu?Bé, és un món lliure, mentre la gent que s’hi dediqui ho faci des de l’estimació a la música, el respecte a la professió i entengui quin és el seu lloc en el món de la música, les coses aniran bé.- Personalment, quines diferències veus en la manera com treballaves a l'inici i com treballes ara? Què ha canviat?La tecnologia evidentment ha evolucionat molt. Ara es poden fer coses realment precioses des d’una cabina amb menys esforç. Crec que la tecnologia s’ha de fer servir per crear més, no per treballar menys.- Quin són els teus referents musicals a l'hora de crear les teves sessions?Doncs són massa per enumerar-los; m’agrada la música feta amb l’ànima i el cor, a partir d’aquí tot té cabuda en una sessió meva. Dos dels DJ's que m’agraden més són James Murphy o Laurent Garnier.- Estilísticament, què et sents més còmode punxant?M’agraden molts estils i les sessions llargues, principalment poso indie, rock, nu-disco, indie-dance... Tot el que punxo m’agrada, ja que des de sempre he tingut la sort que he punxat el meu estil.- Una sala on t'agradaria però encara no has visitat com a DJ? Doncs l'Apolo/Nitsa.- Pel Camp de Tarragona ara mateix et podem trobar punxant al Pilée de Reus i al Cau de Tarragona. Actualment, com veus el panorama d'oci nocturn del nostre territori?Hi ha de tot com sempre, empresaris que s’ho curren molt per fer les coses i s’impliquen amb els events, i d’altres que l’únic que volen es fer calers sigui com sigui; no tenen paciència.- Per cert, hem assistit a una de les teves sessions i hem vist que els 2 flamencs que t’acompanyen són molt autèntics... D'on ha sortit això del Club Flamingo?Una nit treballant de regidor al Palmfest, vaig tenir una revelació, el flamenc és un animal que sempre m’ha agradat, noble i elegant. No volia una festa de moda ni un nom agressiu, així que em vaig rodejar de bons col·laboradors com l’il·lustrador que em va fer la pancarta, Gerard Ruz, i de la botigueta on compro molta part de la decoració Côté Sud de Reus, per tirar aquest projecte endavant. El Club Flamingo l’unic que pretén és crear unes sessions on la música sigui el principal.- En el futur, cap on t’agradaria que anés la teva faceta com a DJ? Bé, jo ja fa temps que punxo per passió, no tinc gens clar el meu futur com a dj, a l’aventura, jo vaig fent poc a poc i de la millor manera possible que sé.- Aprofitant el nom de la nostra web, quan surts de casa què t'agrada fer?Surto poc, pero sóc molt de cine, o de concerts i si hi ha alguna sessió que valgui la pena també.
I com no, a l'Eduard també li hem demanat les seves 5 cançons de capçalera. Dels !!! havia escollit 'Me and Giuliani Down by the School Yard (A True Story)' però a Spotify no apareixia:
